TRIBUNALS REFERÈNDUM
Arxiven la querella contra Manso i De los Cobos per l'1-O a Lleida
L’Audiència tanca el cas que un jutjat mantenia obert per les càrregues policials || Diu que és un “plantejament genèric” amb “responsabilitat inespecífica”
Càrrega de la Policia Nacional al col·legi de la Mariola.
L’Audiència de Lleida ha arxivat la querella contra l’exdelegada del Govern central a Lleida Inma Manso, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos i altres comandaments per les càrregues policials que hi va haver durant la jornada del referèndum de l’1 d’octubre a Lleida. El tribunal considera que es tracta d’“un plantejament tan genèric i una atribució de responsabilitat tan inespecífica que no pot servir com a base per a la iniciació d’una investigació penal”.
El jutjat d’Instrucció número 1 de Lleida va admetre a tràmit la querella presentada per l’Associació Advocacia per la Democràcia de Lleida i va ordenar identificar tots els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil que van participar en les càrregues a dotze col·legis electorals de la demarcació de Lleida durant la celebració del referèndum de l’1 d’octubre, així com entregar les comunicacions entre aquests cossos policials i la sala de coordinació del dispositiu de l’1-O.
La jutge va instar a identificar els agents de les càrregues a dotze col·legis lleidatans
La Fiscalia va demanar que s’arxivés davant del jutjat d’Instrucció, que ho va rebutjar per haver-ho presentat fora de termini (el període de presentació acabava les tres del migdia del 26 d’octubre i es va interposar el dia 29). Tanmateix, el Ministeri Públic va presentar un recurs d’apel·lació davant de l’Audiència, que li ha donat la raó, de manera que revoca i no admet a tràmit la querella, “i deixa sense efectes les diligències d’investigació acordades”. L’arxivament de la causa és ferm.
A la querella, i com a proves, Advocacia per la Democràcia va presentar imatges i vídeos que “demostren l’ús injustificat i excessiu de la violència, que tenia com a únic objectiu infligir por als ciutadans”. L’Advocacia assegurava que es van vulnerar els drets fonamentals i que es va incórrer en delictes de tortura −penats amb entre dos i sis anys de presó i la inhabilitació absoluta del càrrec, prevaricació i desordres públics–.
