Un barri de Lleida tindrà un parc solar de 8.000 plafons per subministrar a mil famílies

Els afores de Balàfia comptaran amb un gran parc fotovoltaic de tres hectàrees amb uns 8.000 panells solars i una potència de 2,3 MW, que generarà una producció d’energia verda equivalent al consum mitjà d’un miler de famílies, segons l’empresa promotora, AE3000 de Mollerussa. L’hort solar estarà ubicat en unes finques agrícoles situades darrere de les instal·lacions d’Actel, a prop de la carretera de Vielha, ara ermes i que antigament s’havien dedicat a fruiters de regadiu. Preveu produir 4.500 MWh/any que vendran al mercat elèctric, xifra que suposa un estalvi de 1.670 tones d’emissions de CO2 a l’atmosfera. Aquesta planta serà probablement la de major mida del terme municipal de Lleida, encara que els impulsors no van poder assegurar-ho al cent per cent.

Un portaveu de la firma AE3000 va explicar que tres hectàrees és la superfície màxima que la Generalitat permet instal·lar en zones com aquesta, mentre que si fos en un polígon podria ser de sis. Va detallar que el parc disposarà d’uns 8.000 mòduls instal·lats en una estructura de dos metres d’altura com a màxim i va precisar que no giraran, sinó que estaran orientats sempre al sud.

Estimulats per la desaparició de l’“impost al sol” i l’abaratiment dels plafons

D’aquesta manera, s’aconsegueix un menor cost i una major rendibilitat, tenint en compte que aquest tipus d’instal·lacions ja no disposen de primes, va apuntar. Així mateix, va dir que ja disposen d’un informe de compatibilitat urbanística favorable de l’ajuntament de Lleida i que el projecte està en fase d’avaluació ambiental, previ a l’inici de la tramitació urbanística. Esperen que el parc estigui aprovat cap al setembre i en marxa a començaments del proper any.

La Paeria va recordar que per instal·lar aquesta planta, d’acord amb el pla general vigent, és necessària la tramitació d’un pla especial urbanístic que justifiqui la seua integració en el paisatge i la no-afectació a les activitats de l’entorn.

Una portaveu municipal va indicar que així se’ls va comunicar en un informe de compatibilitat l’octubre de l’any passat i que van mantenir una reunió amb els promotors en la qual van apuntar la possibilitat d’un tràmit simplificat d’acord amb una normativa sectorial, però a mitjans de mes el departament de Planejament i Gestió Urbanística no disposa de cap document en relació amb aquesta qüestió.

Aquest hort solar serà una mica menor que el projectat als afores d’Anglesola de 4,12 hectàrees i una potència de 2,3 MW, que generarà més electricitat que la que consumeix tot el municipi, com va publicar aquest diari. En concret, generarà energia per a més de 1.700 famílies, davant les 1.328 persones que viuen a la localitat. S’afegeix també a una planta al municipi de Talarn i a una altra en tramitació a Almacelles.

Repunt d’aquestes instal·lacions a Lleida Les grans superfícies de panells solars havien proliferat a Lleida a partir de l’any 2008. Tanmateix, les retallades de l’Estat van frenar en sec nombrosos projectes el 2012 i a partir de llavors només es van materialitzar els pocs que ja tenien autorització i una prima assignada per la venda de l’electricitat anterior a la tisorada. Ara, la desaparició de l’“impost al sol” i l’abaratiment dels panells solars, el cost dels quals és un vuitanta per cent inferior al de fa una dècada, han estimulat les inversions en plantes productores d’energia solar a les comarques de Lleida. La seua viabilitat econòmica ja no depèn de primes a les energies renovables i poden vendre l’electricitat a preu de mercat. En aquest sentit, s’han engegat recentment projectes en els municipis del Palau d’Anglesola, Linyola, Torregrossa i Verdú. A més a més, l’institut Maria Rúbies, al barri de la Bordeta de la capital del Segrià, és pioner a Catalunya en l’ús d’energia solar per a autoconsum. La Universitat de Lleida (fa temps que UdL) també instal·la plaques fotovoltaiques a les cobertes dels seus edificis i projecta els nous amb mòduls incorporats, com és el nou edifici polivalent del campus de Cappont, que s’autoproveirà d’aquesta manera.