TRIBUNALS JUDICI
Els psicòlegs avalen la nena de 7 anys que va denunciar abusos del seu oncle
Fiscalia demana 6 anys de presó i 5 de llibertat vigilada per a l’acusat, que nega els fets || Haurien tingut lloc quan la nena es quedava a dormir a casa seua
L’acusat, durant el judici que es va celebrar ahir a l’Audiència de Lleida.
L’Audiència de Lleida va jutjar ahir un home, J.D.M.L., acusat d’abusar sexualment de la filla del seu cosí quan la nena tenia set anys. L’acusat, que s’enfronta a una condemna de sis anys de presó i cinc més de llibertat vigilada, va negar els fets i va afirmar que la petita mentia induïda per la seua mare. Una versió que van rebatre els psicòlegs d’Equip d’Atenció a la Víctima del Delicte de Lleida (EATAV), que van afirmar que el relat de la petita “és creïble i fins i tot creiem que diu menys del que va poder passar per vergonya”.
Els pèrits també van afegir que “no creiem que una nena d’aquesta edat tingui la capacitat de mentir amb tants detalls” i que “entenem que no va ser una cosa puntual, sinó que succeïa esporàdicament”.
Durant el judici, el tribunal va poder visionar l’entrevista que els psicòlegs van fer a la menor, en què explica com l’acusat, que anomenava “oncle”, li feia tocaments posant una mà entre els pantalons i la roba interior, li feia “abaixar amb força” el seu cap fins als genitals i li feia petons a la boca.
D’altra banda, la mare de la petita va explicar que va denunciar el cas “després que una nit, a l’anar a fer-li el petó de bona nit, la meua filla em va rebutjar dient que el seu oncle li havia morrejat els llavis i li havia tocat les parts”.
La mare va afegir que la petita li va dir: “No tornis a deixar-me amb el tiet.” En canvi, la dona de l’acusat va assegurar que “el meu marit és incapaç de fer res a la nena, a més jo era a casa”, i que era habitual que la petita digués mentides. En aquest mateix sentit es van expressar altres familiars.
Els abusos haurien tingut lloc el 2017, quan l’acusat aprofitava que la nena es quedava a dormir a casa. Els tocaments s’haurien produït quan l’home posava la nena a dormir.
La Fiscalia i l’acusació particular consideren acreditat el delicte partint de la declaració de la nena i l’informe dels psicòlegs. En canvi, la defensa, que va demanar l’absolució o subsidiàriament una condemna per un delicte lleu de coaccions, va assegurar que el relat no és versemblant i que els fets mai van arribar a succeir.
