Toni Postius: «Cal un canvi per girar full a quaranta anys del PSC i quatre del 155»

Fa quatre anys va ser alcaldable de CiU, ara de Junts per Catalunya i en aquest temps el partit ha canviat diverses vegades de sigles. Això no crea confusió entre els electors?

Des del 2015, Lleida i el país han canviat molt, també en les formacions polítiques. La vocació de JxCat Lleida respon a la petició d’unitat de la societat. Vam plantejar una llista unitària sense condicions prèvies, però la resta, i en particular ERC, van decidir presentar-s’hi. Per això vam convertir la nostra llista en una de molt transversal i el 75 per cent dels membres són nous en la política.

Així, si no hi ha llista única és per culpa d’ERC?

Nosaltres la vam oferir i la resta van dir que no. Que cadascú assumeixi la seua responsabilitat. Fa quatre anys el bloc del 155 va sumar majoria per 80 vots. A més a més, la primera força, tret que les altres es posin d’acord, té l’alcaldia. Una candidatura unitària era imbatible.

Quin resultat el satisfaria?

Aspirem a liderar el canvi. Hem treballat sent exigents en la fiscalització del govern i presentant propostes.

Aspiren a ser la primera força?

Evidentment. Érem els de la unitat abans de les municipals i volem ser-ho després. Si som els més votats oferirem a ERC ser al govern i parlarem amb les altres forces que no són del 155 per tirar endavant el canvi.

I aquest pacte ha de fer-se encara que el PSC sigui el més votat?

Fa falta un canvi que giri full a quaranta anys del PSC i quatre del 155. La voluntat de canvi és extensa, ho veus quan parles amb la gent, que està insatisfeta de qüestions bàsiques com la neteja, transport públic i grans projectes pendents com les Basses, Camps Elisis o el pla de l’estació.

Ha suposat algun canvi l’accés de Larrosa a l’alcaldia?

Ha mantingut la dinàmica del tripartit amb Ciutadans i PP. Des del punt de vista nacional tampoc ha canviat, perquè ha votat en contra de condemnar la violència policial de l’1-O o d’estar la costat dels presos polítics i exiliats.

Si governa, quines seran les grans prioritats?

Hem de canviar el xip. Cal conèixer la situació econòmica de la Paeria, que és molt greu, comptar amb una radiografia de les concessions i veure quantes factures hi ha al calaix. De cara al país, reivindiquem la capitalitat de Lleida en la construcció nacional recuperant l’ús preferent del català o denunciant els responsables de les càrregues de l’1-O davant de la justícia. Volem que se’ns reconegui com a segona capital del país amb la figura de ciutat de gran població, que permetria un règim similar al de Barcelona, amb districtes i descentralització de la presa de decisions.

Finalment el POUM no s’ha aprovat. S’ha de refer o es pot aprofitar el que s’ha fet?

D’entrada, s’ha de retirar aquest expedient. Ara està aprovat només inicialment i segueix vigent el POUM del 1995 només en el que no s’oposa al nou, de manera que hi ha una doble norma que bloqueja inversions. S’ha de retirar i mantenir vigent el del 1995. Poden aprofitar-se els estudis previs, però cal refer la tasca de teixir complicitats de barris i entitats, de forma transparent i pensant en l’interès general.

Considera que estava fet en funció d’interessos particulars?

Quan es tramita d’amagatotis, a corre-cuita i sense haver buscat el consens, entenem que no respon a l’interès general de la ciutat.

Vostè s’ha oposat frontalment al projecte comercial de Torre Salses. Tan dolent el veu?

En el nostre model comercial, la clau és el pla de l’estació, que requereix una gran inversió. Hi ha molts operadors interessats a venir i el nostre missatge és que fins que no estigui resolt el pla de l’estació no facilitarem que s’instal·lin en altres zones, sobretot en el format de centre comercial. Tots s’han omplert la boca amb el pla de l’estació, però el govern local ha desenvolupat a corre-cuita Torre Salses, que es ven com un parc comercial, no de mitjanes superfícies.

Però està aprovat.

Sí, però nosaltres defensem que les mitjanes superfícies han de repartir-se pels barris i la nostra gran aposta de centre comercial és el pla de l’estació. A Torre Salses s’ha modificat el POUM, però la normativa diu que si no desenvolupa el vial d’accés no pot concedir-se la llicència comercial.

Hi ha un conveni entre promotora i Paeria per al vial.

És només l’inici del camí i queda molt per tramitar. Torre Salses, de moment, no és més que paperassa, tràmits, d’inversió no s’ha fet res.

Si governen, no permetran un centre comercial a Torre Salses?

Clar. Incompliria els requisits urbanístics. Nosaltres apostem pel pla de l’estació.

Ha portat al jutjat la majoria del consell de l’EMU per irregularitats comptables. Creu que s’han falsejat els comptes?

Hi vam detectar greus irregularitats, com ara que els comptes dipositats al Registre no eren els que s’havien aprovat al ple. Aquest procés va començar fa any i mig i hi ha dotze imputats, entre els quals l’alcalde i la candidata de Cituadans. Inicialment, d’altres van dir que la querella no tiraria endavant, però s’ha vist que sí, perquè els fets són els que són i són molt greus.

Què s’ha de fer amb l’EMU?

La situació és crítica. Quan es van taxar els actius, tècnicament es trobava en situació concursal, que es va voler evitar amb alteracions comptables. Plantegem un procés concursal integrant la plantilla i el parc d’habitatge a la Paeria. El que no pot ser és que la Paeria li aporti cada any deu milions per al deute en lloc de destinar-los a política d’habitatge.

Tenint en compte la trajectòria del seu partit, sorprèn que firmés un compromís per municipalitzar el servei de l’aigua.

El compromís parteix de la premissa que la gestió serà privada fins que acabi el contracte, el 2037. Preveu fiscalitzar la concessió, que ara és opaca. No hi ha un departament que controli les concessions i s’ha de revisar en cada cas si la millor gestió és privada, mixta o pública a mesura que vencin els contractes. No pot ser que tinguem impostos de primera i serveis de segona o tercera.

Afirma que la situació econòmica de la Paeria és greu i que els impostos són excessius. En aquest context, veu possible abaixar-los?

Volem un canvi de model. No n’hi ha prou amb el fet que Lleida sigui una ciutat de serveis. S’han de captar empreses. També s’ha de canviar la gestió. Cada any el pressupost preveu ingressos milionaris per venda de patrimoni que posteriorment són zero. S’estira més el braç que la màniga en factures, es fan inversions sense partida disponible i hi ha deixadesa pel que fa al control de les concessions. Amb una gestió rigorosa i transparent i amb una política responsable de despesa, hi ha marge per a una moderació dels impostos.

Quina és la seua proposta sobre la mesquita que ara acull el Palau de Vidre?

Hem d’abordar el futur dels Camps Elisis. El govern torna a presentar un pla del 2008 per traslladar la Fira i vendre part dels Camps Elisis per a pisos. Això és urbanisme antic. Sobre la Fira, plantegem construir un pavelló de més de 6.000 m² amb recursos municipals i de la Generalitat. Quant al Palau de Vidre, un debat de ciutat per decidir-ne el futur. En relació amb la la mesquita, aquest no és el lloc adequat. La comunitat musulmana ha de ser capaç de trobar un espai per al seu culte.