El Constitucional decidirà sobre la querella contra Manso per l'1-O

El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs d’empara presentat per l’Associació Advocacia per la Democràcia de Lleida contra l’arxivament de la querella contra l’exdelegada del Govern central Inma Manso, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos i altres comandaments per les càrregues policials que hi va haver durant l’1 d’octubre a Lleida. Esther Sancho, advocada de l’associació, va explicar que “estem satisfets perquè és un cas que s’havia tancat en fals i nosaltres hem aportat molta informació perquè s’investigués”.

S’ha d’assenyalar que el mes de març passat l’Audiència de Lleida va arxivar el cas al considerar que es tractava d’“un plantejament tan genèric i una atribució de responsabilitat tan inespecífica que no pot servir de base per a la iniciació d’una investigació penal”.

Inicialment, el jutjat d’Instrucció 1 de Lleida havia admès a tràmit la querella presentada per Advocacia per la Democràcia i fins i tot va ordenar identificar tots els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil que van participar en les càrregues a dotze col·legis electorals de Ponent durant la celebració del referèndum de l’1 d’octubre, així com entregar les comunicacions entre aquests cossos policials i la sala de coordinació del dispositiu de l’1-O. La Fiscalia va sol·licitar l’arxivament davant del jutjat d’Instrucció, que el va rebutjar per haver-lo presentat fora de termini. Malgrat això, el Ministeri Públic va presentar un recurs d’apel·lació davant de l’Audiència Provincial, que li va donar la raó, de forma que va revocar i va inadmetre la querella, “deixant sense efectes les diligències d’investigació acordades”.

Malgrat l’arxivament de la causa, l’associació de lletrats va recórrer davant del Constitucional. I en el supòsit que el tornin a arxivar, té pensat acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans. Com a proves, Advocacia per la Democràcia presenta imatges i vídeos que “demostren l’ús injustificat i excessiu de la violència, que tenia com a únic objectiu infligir por als ciutadans”. Assegura que es van vulnerar els drets fonamentals i que es va incórrer en delictes de tortura, prevaricació i desordres públics.