Viure entre parets de fusta

Les cases de fusta ja no es construeixen només als arbres ni a les zones de muntanya i, des de fa uns anys, cada vegada s’edifiquen més habitatges amb aquest material, ja que, asseguren, acaba resultant més rendible. A la província de Lleida hi ha fins a un centenar de cases unifamiliars de fusta i, a la capital del Segrià, es concentren a Ciutat Jardí, on n’hi ha més d’una desena. En aquesta zona, hi han construït l’arquitecte lleidatà Josep Bunyesc i l’enginyeria oscenca Jesfer, entre d’altres.

Aquestes construccions són més habituals al centre d’Europa, els EUA, el Canadà i el Japó

Els beneficis de la fusta són molts, coincideixen tant Bunyesc com el director comercial de Jesfer, David Fanlo. “El factor principal és que és més aïllant que altres materials, com el maó o el formigó, i tant el fred com la calor tenen dificultats per traspassar-lo”, expliquen, i assenyalen que “fa que aquest tipus de construccions siguin eficients energèticament”. Bunyesc apunta que, si a més s’instal·len plaques solars, “l’estalvi pot ser de fins al 90% a la factura a finals d’any”. Per la seua part, Fanlo assenyala que “l’estalvi no és només gràcies a la fusta, sinó que es construeixen aquest tipus d’habitatges amb altres elements estructurals, preindustrialitzats, que li donen aquest valor tèrmic”. Es refereix al fet que en una casa convencional pot entrar aire per buits de la finestra, mentre que aquests elements són totalment opacs.

Un altre avantatge de la fusta és que les cases es construeixen en la meitat de temps que les convencionals. “No s’ha de col·locar maó a maó, sinó que un plafó de fusta, prèviament fabricat, s’instal·la de cop”, explica Bunyesc, que coincideix amb Fanlo que “pot ser que la fusta sigui més cara que un altre material, però t’estalvies en mà d’obra en la construcció i a llarg termini en consum energètic”. Tots dos assenyalen que “la construcció evoluciona cap a l’eficiència energètica i cada vegada hi ha més empreses que s’hi dediquen”. Aquest tipus de construccions són més habituals al centre d’Europa, els EUA, el Canadà i el Japó.

El sistema utilitzat, amb plafons prefabricats, va ajudar a la rapidesa en el muntatge. Entre les principals complicacions hi havia el transport, ja que no hi ha accés rodat i va obligar a fer un viatge setmanal amb helicòpter per traslladar el material més pesant, i la resta va pujar a peu.

Bunyesc afirma que no té constància que cap edifici que s’hagi construït en tan poc temps en un lloc tan alt i amb dificultats d’accés. Si s’haguessin emprat els sistemes convencionals, l’obra s’hauria allargat fins a dos anys.

Així mateix, la remodelació de fusta del refugi Ventosa i Calvell a Aigüestortes l’any passat permet superar els 25 graus a l’hivern a l’interior i sense calefacció.

Temps de construcció rècord a més de 2.300 metres d’altura

La fusta permet que les construccions es facin més ràpid, fins a un 50% més que amb materials convencionals. Un dels exemples va ser l’ampliació del refugi de Colomina, a 2.395 metres d’altura, al Pallars Jussà, fa dos anys. Només van fer falta cinc setmanes d’obra.