SEGRE

COMERÇ BARRIS

El mercat de Ronda, el més gran de la ciutat, té tancades dos de cada tres parades

De les trenta que pot allotjar, només onze estan en actiu || La llicència de venda s’acaba l’any que ve i els comerciants demanen més suport de l’ajuntament per poder seguir en aquest espai

El mercat de Ronda i Fleming, ahir al matí, amb pocs clients i només sis parades obertes.

El mercat de Ronda i Fleming, ahir al matí, amb pocs clients i només sis parades obertes.MAITE MONNÉ

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El mercat municipal més gran de la ciutat, el de Ronda-Fleming, només té obertes una de cada tres parades. Una dada que posa en evidència el declivi d’aquest model comercial que va servir per donar sortida a tota mena d’establiments de proximitat. El de Ronda és un dels mercats municipals que queden oberts juntament amb el dels barri de Balàfia i Cappont, després que en els últims lustres tanquessin el del Pla, la Bordeta i Santa Teresa.

“Hem passat de veure el mercat ple a vessar de gent i amb les seues trenta parades obertes a ser només onze en l’actualitat”, diu Teodor Comabella, president de l’associació de paradistes del mercat i que dirigeix un dels establiments més antics de l’equipament. “Porto 34 anys i hem passat per moltes fases, però crec que en la davallada de l’activitat que hi ha ara té part de culpa la Paeria, ja que posava moltes traves perquè obrissin noves parades.”

Comabella adverteix que “l’any que ve se’ns acaba la llicència per ser aquí i a veure si el mercat pot continuar obert, perquè fan falta moltes coses, especialment rehabilitar l’interior de l’edifici”.

Reunió amb la Paeria

Per aquest motiu, el president dels comerciants ha sol·licitat una reunió amb l’alcalde i la regidora de Comerç, Marta Gispert, per saber quin serà el futur del mercat i quines iniciatives té previstes el consistori. “En funció del que ens diguin ens plantejarem si seguir o no, però tenim esperances que, gràcies al fet que hi ha hagut un canvi de govern, es reflecteixi en una major col·laboració amb nosaltres”. Per això, reclama al consistori que ofereixi ajuts perquè vinguin més comerciants. “Fa falta un rentat de cara i que vingui joventut, tant per comprar com per vendre, perquè quedem molt poques botigues de proximitat a la ciutat”, conclou Comabella.

Propostes

L’opinió del president dels paradistes també la comparteix un altre dels comerciants veterans del mercat, el carnisser Sebastià Tomás. “Aquest equipament necessita una regeneració. Diuen que ara el que es porta és fer espais gastronòmics, així que la renovació podria anar per aquí”, diu Tomás. Confia que el mercat continuï obert més enllà del 2020, encara que ell ja no hi serà. “Em jubilo, però espero veure el mercat obert i que la Paeria hi posi facilitats.”

D’altra banda, el fruiter Jordi Cervera fa quatre anys que té parada al mercat i, encara que està satisfet amb les vendes, advoca per “fer alguna acció per dinamitzar el mercat i que atregui la gent. Abans molts venien a comprar i passar el dia aquí, hem de tornar a potenciar aquest tipus de pràctiques”, afegeix.

I és que tots els comerciants opinen que Ronda-Fleming té potencial, però que no se li ha sabut treure suc. “Es pot reinventar de moltes formes i esperem poder seguir l’any que ve”, diu la carnissera Dolors Rubio.

Al de Balàfia tan sols n’hi ha quatre i són de la mateixa propietària Un altre mercat municipal que també està en hores baixes és el de Balàfia, que només té ocupades quatre de les vint parades que pot arribar a allotjar i totes les regenta la mateixa persona. “Fa vint-i-cinc anys que tinc parada al mercat i actualment estic jo sola, quan fa ben poc hi havia catorze parades”, assegura Águeda Llobera, que afegeix que l’any que ve se li acaba la llicència del local i que no creu que pugui seguir endavant amb les quatre parades. “Si les circumstàncies no canvien, el més probable és que no segueixi perquè no em sortirà rendible”, lamenta Llobera. Per aquest motiu, advoca per fer una renovació integral de l’espai. “Cal fer-lo més dinàmic i proper per atreure els ciutadans, perquè el declivi del petit comerç i els mercats municipals també ve d’un canvi d’hàbits del consumidor, abans compraves d’una manera més pausada, ara ho volem tot al mateix moment”, reflexiona Llobera.

tracking