Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Comerç local minvant
S.C.D.Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Comerç local minvant
S.C.D.Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Comerç local minvant
S.C.D.Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Comerç local minvant
S.C.D.La joieria Calzada i Modes Andreu són els dos últims comerços locals de l’Eix que han abaixat la persiana aquestes últimes setmanes, però són desenes les botigues de proximitat que han tancat en els últims lustres. I és que, de fet, la principal artèria comercial de la ciutat s’ha anat omplint de grans marques. N’hi ha prou amb fer un tomb per l’Eix per veure establiments de cadenes i franquícies a tot arreu en la que abans era una via de comerços tradicionals i “dels de tota la vida”.
De fet, algun comerciant, com Marta Llinás, de la pastisseria Terés, encara recorda “quan passaven cotxes pel carrer Major, ens coneixíem tots els comerciants; fèiem pinya i al carrer hi havia gent i vida fins passades les onze de la nit”. Davant d’un futur cada vegada més incert per al petit comerciant, alguns demanen que les administracions els protegeixin o els donin facilitats, encara que la majoria d’ells assenyala que “necessitem ajuda, sí, però fa 10 anys que la demanem, ara ja és tard, molts dels comerços locals que queden tancaran quan els que els porten es jubilin, perquè no hi ha relleu i, en molts casos, no és ni rendible”, diu Llinás.
Per contra, altres comerciants demanen simplement que “ens deixin fer” i no rebre “ni ajuts ni problemes” per part de l’administració, com és el cas de Joan Guarro, de Casa Guarro, mentre que Ernesto Gimeno, de la ganiveteria Blanco, assegura que el model comercial per a l’Eix es va fer malament.
“Jo no hauria permès que s’instal·lessin tantes franquícies, el centre de la ciutat és per al comerç local i a poc a poc ens en han anat fent fora o tancant”, lamenta.
Visibilitat
Davant aquesta visió pessimista, el president dels comerciants de l’Eix, Llorenç González, recorda que “el 2018 vam fer un estudi i les cadenes i franquícies suposaven el 45% del total de botigues del carrer Major, mentre que la resta eren comerços locals o franquícies gestionades per empresaris locals. No és que hi hagi pocs comerços de proximitat, el que passa és que no tenim tants mitjans com les grans marques i costa fer-nos visibles”, assegura González. No obstant, per a ell, el problema per al comerç local no són les franquícies. “El que ens està matant és que no hi ha relleu generacional, hem de reinventar-nos i seguir”, conclou.
«Cal adaptar-se i saber diferenciar-se de les franquícies»: Eduard Agudo, Josa i Gassó