POBRESA ENERGÈTICA DECLARACIÓ DE TERRASSA
Municipis de Lleida, en un front comú en contra de tallar la llum a famílies vulnerables
Lleida, Balaguer, Agramunt i Bellpuig, primers a subscriure el manifest que exigeix condonar rebuts impagats || Endesa insta a pagar la meitat d’aquestes factures vint consistoris lleidatans
Assistents a la cimera de Terrassa, quatre de Lleida.
Mig centenar d’ajuntaments catalans, entitats del tercer sector i altres institucions van acordar ahir a Terrassa exigir la condonació de les factures de la llum impagades de famílies vulnerables, acreditades amb informes socials. Van rebutjar que els consistoris assumeixin un 50 per cent de l’import, com planteja Endesa en cartes en les quals adverteix que tallarà la llum a aquestes famílies si no rep pagaments dels municipis abans de l’1 d’octubre. A la cimera van assistir representants de la Paeria de Lleida, així com dels ajuntaments de Balaguer, Agramunt i Bellpuig, tot i que els municipis lleidatans afectats són vint.
Lleida ciutat és la que acumula més reclamacions per rebuts impagats. Corresponen a 1.261 famílies i sumen 1,44 milions. Per la seua part, els altres 19 municipis lleidatans sumen 858.402 euros en factures de la llum pendents de 482 famílies. Val a recordar que Endesa va plantejar el pagament del 50 per cent d’aquests rebuts als ajuntaments de municipis amb almenys cinc abonats en situació de vulnerabilitat i en què els rebuts impagats superen els 10.000 euros (vegeu el quadre). En el conjunt de Catalunya, 250 consistoris han rebut cartes de la companyia, que els insta a pagar la meitat de factures que sumen més de 21 milions.
En la batejada com a Declaració de Terrassa, els ajuntaments rebutgen que es tracti d’un deute “legítim”, d’acord amb la llei catalana 24/2015 contra la pobresa energètica, i apunten que Endesa “no ha volgut firmar els convenis que preveu aquesta normativa”. L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, va afegir que, si hi ha d’haver col·laboració amb les elèctriques, “haurà de ser en el marc de convenis amb les administracions catalanes on quedin garantits els fons previstos a la llei”.
El tinent d’alcalde de Lleida Sergi Talamonte i l’edil de Drets Socials Regina Cairol van remarcar que no toleraran amenaces i van reclamar la retirada de la carta d’Endesa. L’alcalde d’Agramunt, Bernat Solé, va recalcar que “no reconeixem el deute” i que “no correspon a les administracions, inclosa la Generalitat, pagar aquests rebuts”. Va reclamar “responsabilitat social” a les elèctriques i va subratllar que la seua activitat és possible gràcies a l’ús de béns públics com el cabal dels rius.
Els ajuntaments que subscriuen la declaració demanen a les firmes subministradores que deixin d’“assetjar” aquestes famílies i apliquin el principi de prudència que preveu la llei als talls de subministrament. I en cas que Endesa o una altra companyia materialitzi els talls, imposaran sancions i emprendran accions judicials juntament amb la Generalitat, les diputacions i ens supramunicipals. Així mateix, van instar el Govern català a liderar la defensa dels drets dels ciutadans en matèria energètica. La Declaració de Terrassa servirà com a base per a una moció que la Paeria portarà al pròxim ple i que també es preveu a la Diputació i als consells lleidatans. “El document final es treballarà en reunions amb la Generalitat i altres administracions, per mantenir una postura ferma, clara i unitària”, van assenyalar Talamonte i Cairol.
Després de les primeres 250 cartes enviades a ajuntaments catalans, Endesa tenia previst d’enviar-ne 300 més a altres municipis. Així ho van explicar fonts de la companyia, que van indicar que la tramesa es va suspendre al constatar la voluntat de les administracions de negociar.
