SEGRE

URBANISME CENTRE HISTÒRIC

Una veïna en cadira de rodes de Lleida, atrapada per catorze esglaons

Una veïna en cadira de rodes denuncia que la Paeria es nega a fer accessible la Baixada de la Trinitat || Diu que només li ofereixen anar-se’n a un pis social

Regina Bosquet, al costat del seu portal al mig de les escales de la Baixada de la Trinitat.

Regina Bosquet, al costat del seu portal al mig de les escales de la Baixada de la Trinitat.MAITE MONNÉ

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

“Em sento frustrada, impotent i discriminada, estic atrapada a la meua pròpia casa.” Així de contundent es va mostrar ahir Regina Bosquet, una veïna de 77 anys del carrer Baixada de la Trinitat (entre l’Eix i Ferran) que va en cadira de rodes elèctrica i que per a qui poder sortir de casa s’ha convertit en una missió gairebé impossible. El fet que el seu portal estigui envoltat d’escales li ha provocat que hagi de jugar-se el físic per poder anar a comprar o fer un tomb, ja que ha de carregar amb la cadira de rodes de 27 quilos i agafar-se a una barana o a una finestra per poder superar els 14 esglaons que hi ha des del seu portal. Bosquet va dir que “fa anys que vaig demanar a l’ajuntament que habiliti una rampa o una plataforma per poder esquivar les escales, fins i tot vaig demanar pressupost a una empresa i vaig entregar els plans al consistori, però ni l’anterior govern ni l’actual no m’han fet cas i m’estic plantejant portar el cas als jutjats”. Va assenyalar que l’única solució que li ha ofert la Paeria “és que abandoni el meu pis i que me’n donaran un de lloguer social, cosa a què em nego, és el meu pis i hi vull viure i no hauria d’haver de mudar-me perquè a la Paeria no li doni la gana habilitar els carrers per a persones amb mobilitat reduïda”. Al seu torn, Bosquet va recordar que segons la normativa urbanística “les persones amb mobilitat reduïda tenim dret que la via pública estigui habilitada per a nosaltres, però si vas al departament d’Urbanisme o a la Paeria et trobes esglaons o barreres arquitectòniques, ni ells mateixos compleixen la pròpia normativa”. Actualment, Bosquet ha de jugar-se el físic o esperar que algun veí o vianant l’ajudi, una cosa que “no hauria de ser així, hauria de poder valer-me per mi mateixa, però per la meua malaltia, ja que he perdut força als braços, cada cop és més difícil moure’m i carregar amb la cadira”.

La Paeria va precisar que sí que han ofert alternatives a Bosquet, però que “les ha rebutjat, tant les propostes des de l’àrea de Mobilitat com de Serveis Socials” i que l’edil de Mobilitat la va visitar per tractar el seu cas. Van recalcar que les rampes que demana de col·locar “no són viables normativament”.

tracking