SEGRE

SERVEIS SOCIALS TAULA D?EMERGÈNCIA

Adjudicats 45 habitatges públics a famílies vulnerables l'any passat i 430 des del 2013 a Lleida

Gairebé la meitat, 218, a desnonats per impagament de lloguer, 21 per la ruïna de les seues llars i 38 a afectades per violència de gènere || Es prioritzen els casos amb menors o dependents a càrrec

516540_1.jpg

516540_1.jpgSEGRE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

La taula d’emergència de Lleida ha adjudicat 430 habitatges a famílies en situació de vulnerabilitat des que es va crear el 2013 i fins al 2019. Del total, 146 pisos són de l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU); 206, de l’Agència d’Habitatge de Catalunya; i 78, procedents d’entitats bancàries i gestionats per l’agència. La taula la formen tècnics de la Paeria, l’EMU i la Generalitat, que analitzen les sol·licituds i van adjudicant pisos a les persones que compleixen els requisits i segons el grau de prioritat. Se cedeixen per un any, amb un lloguer molt baix calculat en funció dels seus ingressos. Se’n revisa la situació cada any i en molt pocs casos les famílies acaben deixant aquests habitatges per incorporar-se a altres del mercat lliure.

El primer any de funcionament de la taula va adjudicar 44 pisos i la xifra va anar augmentant progressivament, amb 47 el 2014 i 63 el 2015, fins un màxim de 98 el 2016. El 2017 van disminuir a 70, a 63 el 2018 i el 2019 van ser un total de 45. L’any 2019 va tancar amb 94 famílies en pisos d’emergència només de l’EMU.

Els usuaris paguen una renda que pot ser fins i tot de només 50 € en funció dels ingressos familiars

Del total global, gairebé la meitat dels pisos (218) van ser cedits per la taula a desnonats per impagament del lloguer, així com vuit a afectats per processos d’execució hipotecària i uns tretze al quedar-se sense habitatge per una dació en pagament.

A més, se’n van adjudicar 21 a persones desallotjades per les condicions estructurals de casa seua (declaracions de ruïna, habitualment) i 38 a afectades per violència de gènere. En 64 casos els habitatges van ser concedits per la taula a famílies amb menors amb problemes de salut; en 30, també per qüestions de salut agreujats per les condicions del lloc on residien anteriorment; i en 15 més, el nou habitatge va representar una millor qualitat de vida a persones amb una disminució física d’almenys el 65%.

El tinent d’alcalde d’Habitatge i president de l’EMU, Sergi Talamonte, va detallar que hi ha famílies que paguen una renda que correspon al 10%, 15% o 18% del total dels seus ingressos, segons el reglament de la taula, de manera que en ocasions el lloguer pot ser de només 50 euros. Va explicar que es prioritza famílies amb menors o persones dependents a càrrec o bé amb altres dificultats, i va afegir que la taula es va convocant al llarg de l’any “en funció de la demanda”.

“L’objectiu és que un habitatge públic d’emergència no sigui el punt final, fer propostes per a la recuperació de les famílies i que puguin subsistir per elles mateixes, que puguin accedir a un pis de lloguer assequible”, va indicar, i va afegir que “al contracte programa presentem noves línies per ampliar el treball amb aquestes famílies a fi de revertir la seua situació”. “Sempre hi ha casos complicats, però la gent que en un moment donat ha tocat fons es pot recuperar”, va subratllar, i va afirmar que ajuden els inquilins a tramitar ajuts com la renda garantida. Talamonte va assenyalar també que estan impulsant la xarxa de mediació perquè propietaris posin els pisos buits en lloguer assequible.

tracking