La Paeria certifica que la mesquita al costat del pont de Pardinyes és inviable

La Paeria ha certificat que la normativa urbanística vigent impedeix que la finca que va comprar la comunitat musulmana al costat del pont de Pardinyes, entre el canal de Seròs i el camí de Grenyana, pugui acollir una mesquita. Els musulmans van adquirir el mes de setembre passat els terrenys de 15.236 m² a un particular, però estan classificats com a sòl rústic i com a zona inundable. Llavors, van demanar a l’ajuntament requalificar el terreny a sòl urbanitzable i a la Confederació Hidrogràfica d’Ebre (CHE) que el declari no inundable (perquè n’aixecarien el nivell un metre). Ara, la Paeria notifica per escrit que no pot assumir una modificació del planejament que faci possible una mesquita.

• Primera mesquita. 1997: El 1997 els musulmans van obrir el primer temple en un local al carrer Pau Claris, però es va quedar petit. 
• Estrena sense llicència. 2001: A mitjans del 2001 van obrir la mesquita al carrer del Nord. La Paeria va comprovar que no tenien llicència, la va precintar, va denegar el permís, va ordenar obres i va concedir la llicència el 2002. 
• Trasllat al polígon. 2007: La Paeria i l’imam Houzi firmen un protocol per traslladar el temple a un solar del polígon. Es va presentar un avantprojecte de mesquita. Tanmateix, quatre anys més tard l’ajuntament va rescindir la concessió dels terrenys per reiterats incompliments al no construir-la. 
• Tanca per excés d’aforament. 2010: La Paeria constata un excés d’aforament al local del carrer del Nord i decideix  clausurar- lo després de moltes queixes veïnals. 
• Sense temple fix. 2011-2020: Després que tanqués la mesquita, la comunitat va resar al carrer i des del 2012 ho fa al Palau de Vidre, pel qual paguen un lloguer mensual.

Segons assenyala a l’informe tècnic, “el Pla General de Lleida estableix que aquests terrenys estan classificats com a sòl no urbanitzable i qualificats de zona de protecció agrícola, a més que no són edificables” i que “d’acord amb el Pla territorial de Ponent, estan potencialment sotmesos a risc natural”, al ser inundables. A més, considera que “si es modifica a sòl urbanitzable, s’autoritzaria una activitat concreta a un particular, prohibida a la resta dels ciutadans”. També apunta que “el Pla territorial de Ponent diu que els sòls subjectes a riscos naturals queden exclosos de qualsevol ús que pugui comportar un perill per a les persones”. Aquesta decisió ja ha estat traslladada al promotor immobiliari que ha gestionat l’adquisició dels terrenys, que va afirmar que “els musulmans hauran de buscar un altre espai, malgrat que la CHE encara no s’ha pronunciat”. La comunitat islàmica va comprar la finca per 627.000 euros a pagar en quatre anys. “Es va fer un contracte d’arres [un avançament] pel valor del 10 per cent i ara que el projecte no pot executar-se, ens reunirem amb el propietari i els musulmans per veure si poden recuperar part dels 62.700 euros que han abonat”, va explicar, i va lamentar que “la Paeria havia dit de paraula que faria el canvi de requalificació dels terrenys, per la qual cosa que ara no digui que ho canvia tot”. Tanmateix, el portaveu dels musulmans, Abdellatif Láatabi, va explicar que “l’ajuntament no ens ha comunicat res, però si és cert, haurem de debatre tota la comunitat per veure què fem”.