SANITAT DENÚNCIES
Dos lleidatans demanen 3,5 milions d'euros per suposades males praxis
Un home paraplègic després d’un tractament i una dona la filla de la qual va nàixer amb malformacions || La Generalitat veu infundades les reclamacions i les desestima
Exterior de l’edifici principal de l’hospital Arnau.
Dos pacients de Lleida han presentat sengles reclamacions a l’Institut Català de la Salut (ICS) en les quals demanen un import global de 3,5 milions d’euros en concepte d’indemnització per suposades negligències mèdiques. Una ha estat presentada per un home que reclama dos milions després d’haver quedat paraplègic al rebre tractament per un limfoma cutani amb afectació al pàncrees i als ganglis.
L’altra és d’una dona que sol·licita 1,5 milions perquè culpa d’un mal seguiment del seu embaràs l’hospital Arnau del fet que els metges no detectessin les malalties congènites que la seua filla va presentar al nàixer (miopatia miotubular, que afecta els músculs, i ventriculomegalia a un ventricle).
La Comissió Jurídica Assessora només admet errors en el consentiment informat a l’home
En tots dos casos, el departament de Salut denegarà amb tota seguretat les seues pretensions després que la Comissió Jurídica Assessora de la Generalirat, organisme al qual va sol·licitar un dictamen, hagi conclòs que s’han de desestimar. Tan sols admet que cal indemnitzar amb 18.000 euros el primer pacient per “danys morals” no perquè hi hagués cap negligència mèdica, sinó perquè considera que no es va tramitar de forma adequada el consentiment informat del pacient sobre els riscos del tractament. L’expedient sobre aquest cas detalla que el reclamant ja havia patit anteriorment un limfoma cutani primari el 1995 i el 2004, i que l’octubre del 2017 se li va diagnosticar un limfoma avançat. Llavors se li va aplicar un tractament d’inmunoquimioteràpia de dos cicles que incloïa “una profilaxi del sistema nerviós central amb un tractament intratecal”, que consisteix en la injecció de medicaments a la columna lumbar. Va ser arran d’això que va quedar paraplègic, ha de desplaçar-se en cadira de rodes i necessita ajuda per a tasques quotidianes.
Pel que fa a la dona, va ser visitada a l’Arnau per al control de l’embaràs des del juliol del 2015 fins al febrer del 2016, quan va donar a llum per cesària. Llavors tenia 32 anys. La seua reclamació entén que hi va haver un error de diagnòstic i que no se li van fer totes la proves necessàries durant la gestació. En canvi, el dictamen entén que l’hospital va practicar totes les proves establertes en el protocol de seguiment de l’embaràs, incloses les indicades per detectar malformacions i anomalies en el fetus.
En aquest sentit, conclou que la principal patologia que pateix la nena, la miopatia congènita, no pot diagnosticar-se abans del naixement.
