“Trobo a faltar els clients”

Demanar un cafè, una cervesa o anar a menjar a fora els caps de setmana han passat de ser uns costums més que habituals a ser un record llunyà en tot just dos setmanes a causa del confinament pel coronavirus. Una situació que pateixen els clients, però especialment els restauradors i hotelers, que veuen impotents les persianes baixades dels negocis, com els productes frescos es fan malbé i la incertesa de si el negoci podrà recuperar-se una vegada hagi acabat tota aquesta inèdita situació.

“Els hotelers estem ara en una espera tensa per veure quant pot durar tot això, no sabem el que s’allargarà i el que queda clar és que necessitarem suport tant de les administracions com de la ciutadania quan passi el confinament”, diu Ángel Rodríguez, que regenta el restaurant Carballeira, que reconeix que “trobo a faltar interactuar amb els clients, veure els amics, tenir una rutina. Són coses quotidianes que ara es valoren molt més”.

Alguns vaticinen que després del confinament “la cosa no millorarà perquè la gent no tindrà diners”

Per la seua part, Miquel Queralt, de la bocateria Nyam nyam, vaticina que “molta gent es quedarà a mig camí, perquè, a més de la situació actual, quan s’acabi el confinament la gent sortirà de forma esglaonada i només ens queda confiar que el bon temps l’animi a sortir”. Reconeix que porta “molt malament” el fet de no poder sortir de casa. “Fa qauranta anys que sóc al negoci i cada dia veia els mateixos clients, els de tota la vida, i ara fa setmanes que tot just en sé res, és molt dur, ho trobo a faltar”. Un altre hoteler que porta gairebé mig segle en el negoci és Jordi Panadés, del bar La Granja de Cappont, que també espera que “la gent tingui ganes de sortir després de tot això, però anirà justa de diners, per la qual cosa per a nosaltres la situació no millorarà gaire”. Preveu que “molta gent no tirarà endavant si dura el confinament” i que els del sector “no sabem estar a casa”, perquè “la nostra rutina era anar a treballar a les 7 del matí, tornar a les 12 de la nit i veure veïns i amics darrere de la barra, no som casolans”.

«Vaig al restaurant a donar menjar als gats»

Ángel Rodríguez. Carballeira

“Hem hagut de fer un ERTO a la plantilla i tot el producte fresc que teníem s’ha perdut”, lamenta Rodríguez, responsable de la marisqueria Carballeira. Reconeix que troba a faltar les rutines del dia a dia com per exemple preparar la carta o veure clients. “Interactuar amb la gent és clau al nostre sector, de manera que no portem gens bé aquesta situació.” No obstant, Rodríguez intenta anar cada dos dies al restaurant per donar menjar als seus comensals més fidels: “Vaig a donar menjar als gats sempre que puc.”

«La moral de la plantilla és alta, però la situació és dura»

Fidel Andreu. La Capital i Cantamañanas

“La moral de la plantilla dels nostres dos restaurants és alta de moment perquè ens anem animant entre tots, però és un escenari inèdit i dur”, reconeix Fidel Andreu, que regenta els restaurants La Capital i Cantamañanas. Afegeix que, a banda d’haver perdut bona part del gènere que ja tenia comprat en productes frescos, “valorat en milers d’euros, hem hagut de retardar la inauguració d’un tercer restaurant que teníem prevista per aquest mes, fer contenció de despeses i un ERTO a la plantilla”, assenyala.

«Res tornarà a ser com abans, he netejat 10 vegades el magatzem»

Mercè i Isidro. Braseria Isidro

La Mercè i l’Isidro són dos veterans del sector que reconeixen “que no havien viscut mai una situació així, res tornarà a ser com abans”. Actualment només ofereixen menjar per emportar- se els caps de setmana i els productes frescos que tenien o els han tirat o els han donat a familiars i amics. Per combatre el confinament “i l’avorriment”, la Mercè s’entreté com pot. “He netejat deu vegades el magatzem aquests dies, per fer alguna cosa. Només espero que quan passi tot això puguem tornar a la rutina de sempre”.

La Federació d’Hostaleria dubta de l’efectivitat dels microcrèdits “Hem hagut de fer un ERTO a la plantilla i tot el producte fresc que teníem s’ha perdut”, lamenta Rodríguez, responsable de la marisqueria Carballeira. Reconeix que troba a faltar les rutines del dia a dia com per exemple preparar la carta o veure clients. “Interactuar amb la gent és clau al nostre sector, de manera que no portem gens bé aquesta situació.” No obstant, Rodríguez intenta anar cada dos dies al restaurant per donar menjar als seus comensals més fidels: “Vaig a donar menjar als gats sempre que puc.” Hostaleria considera que la suspensió del pagament dels lloguers és “d’urgència”, tenint en compte que es tracta d’un sector “amb una estructura financera fràgil”. Per aquest motiu, la federació va suggerir als socis que negociïn amb els llogaters per buscar una solució a aquesta situació.