Un heroi oblidat de la medicina

Encara que està prou documentada, a penes s’ha difós la considerada com a primera expedició sanitària internacional de la història, en la qual va ser protagonista destacat el metge Josep Salvany i Lleopart (1777-1810), un cirurgià natural de Cervera. Salvany era el principal ajudant del doctor alacantí Francesc Xavier Balmis, metge personal del rei Carles IV que, a començaments del segle XIX, va convèncer el monarca per estendre la vacuna de la verola –acabada de descobrir pel britànic Edward Jenner el 1796– pels territoris del llavors imperi espanyol a Amèrica i les Filipines.

No és casual, doncs, que les Forces Armades hagin donat el nom d’operació Balmis a la campanya que han posat en marxa aquests dies per lluitar contra el coronavirus a Espanya. Ni tampoc ho és que el Reial Jardí Botànic del Consell Superior d’Investigacions Científiques prepari, quan acabi l’estat d’alarma, una exposició per donar a conèixer el llegat de Balmis i Salvany que, a més de sanitaris, eren militars.

Liderava la missió el doctor Balmis amb 22 orfes que van transportar la vacuna dins del cos

La verola era al segle XVIII una malaltia infecciosa molt greu que es caracteritzava per bonys que provoca a la pell i per afectar en la infantesa i la joventut qualsevol classe social –de fet, havien mort diversos membres de la família reial espanyola–. La denominada Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna va sortir de la Corunya el 1803 a bord de la corbeta María Pita amb Balmis al capdavant i Salvany com a primer subordinat. Balmis va pensar que la vacuna no podria aguantar una travessia tan llarga i va tenir la idea d’emportar-se 22 nens orfes d’entre 3 i 9 anys per aconseguir passar l’antídot d’uns a d’altres cada cert temps.

Tal com recull l’escriptor Javier Moro (Madrid, 1955) a la novel·la A flor de piel (Seix Barral), traduïda a 27 idiomes, Salvany i Balmis van fer d’aquests nens “autèntics recipients vius de la vacuna” en una època “sense cambres frigorífiques ni cultius de laboratori”. A càrrec dels nens –que van ser adoptats a Mèxic– va viatjar la directora de l’orfenat corunyès Isabel Zendal, considerada per l’OMS com la primera infermera de la història.

Després d’arribar a les illes del Carib i Mèxic, l’expedició es va dividir a l’actual Veneçuela. Balmis va seguir fins a les Filipines, Macau i Canton, i el grup de Salvany va recórrer els actuals països de Panamà, Colòmbia, Equador, Perú, Xile i Bolívia, i va deixar-se la vida portant a terme aquesta tasca. Havia vacunat més de 22.000 persones.

De salut ja fràgil, va emmalaltir de tisi durant la seua missió de set anys i 31.000 km recorreguts i, a més, va caure quan travessava els Andes i es va dislocar un canell, “que ha de conservar pràcticament immobilitzat, sense que li’n quedi cap altre ús que el de vacunar i escriure”, segons recull l’estudi Reivindicando a Salvany, de la professora Susana Ramírez, de la Universitat Carlos III, i el doctor José Tuells, de la Universitat d’Alacant.

A l’acta de defunció a Cochabamba (Bolívia) es llegeix: “L’any del Senyor de 1810, el 21 de juliol va morir a casa seua en la comunió de la nostra Santa Mare l’Església. D. Joseph Salvany espanyol, solter, natural de Cervera principat de Catalunya, d’edat de trenta-tres anys.”

Quasi desconegut, va optar el 2017 a donar nom a un carrer de Cervera Malgrat ser gairebé un desconegut, Josep Salvany va ser una de les cinc propostes populars seleccionades el novembre del 2017, sobre un total de 45, per canviar el nom al carrer Duc d’Ahumada de Cervera, com recorda Carme Bergés, directora del Museu Comarcal. Al final, va guanyar l’opció “1 d’Octubre”. Bergés i l’actual alcalde, Ramon Augé, coincideixen que la capital de la Segarra deu a aquest heroi de la medicina alguna mena de reconeixement. L’obra benefactora de Salvany ha inspirat dos llibres, el ja esmentat de Javier Moro, i el d’Almudena de Arteaga Ángeles custodios, que al seu torn va donar peu a la pel·lícula 22 Ángeles dirigida per Miguel Bardem i en la qual l’actor català Octavi Pujades dóna vida al metge de Cervera.