x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

ESNOTICIA

«Hi haurà rebrot, però no crec que hi hagi un altre pic tan alt»

Actualitzada 28/04/2020 a les 11:27

El metge lleidatà Antoni Encinas és el gerent del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) que, a banda de gestionar el transport sanitari urgent en aquesta pandèmia del coronavirus, ha assumit l’atenció telefònica a pacients a través del 061. Creu que el pitjor ja ha passat i, alhora, que hi haurà nous brots, encara que no tan aguts com l’inicial.

«Hi haurà rebrot, però no crec que hi hagi un altre pic tan alt»

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© «Hi haurà rebrot, però no crec que hi hagi un altre pic tan alt»

MAGDALENA ALTISENT

Un dels serveis del SEM que més repercussió ha tingut en aquesta crisi ha estat el del 061 d’atenció telefònica a pacients, que va arribar a col·lapsar-se. Què va passar i en quina situació està ara?
El volum d’activitat del 061 s’acostava a les 6.000 trucades diàries. Tenia 180 línies i quan va començar aquesta crisi es va centralitzar tota la informació a través d’aquest telèfon. La demanda va créixer molt i a partir del 25 de febrer vam arribar a pics de 50.000 trucades. Encara que vam ampliar línies, fins a les 640, va arribar a un límit tecnològic. Per moltes persones que poséssim en centraleta no entraven més trucades. El 061 és un anell de comunicacions que gestiona Telefónica i no es podia augmentar sense unes mesures a nivell espanyol. Mentre Telefónica no obria aquest anell, vam instal·lar una subestació. Vam estudiar la demanda i vam veure que la gran majoria de consultes eren sobre elements del sistema amb els quals no estem connectats, com preguntes sobre l’estat de familiars ingressats o sobre les proves en laboratoris.

Han reforçat el personal? En quina mesura?
Hem arribat a tenir un 450% més de persones que agafen el telèfon, fan un petit qüestionari i deriven a una àrea o una altra. Ara n’hi ha un 270% més.

Aquesta malaltia pot ser molt greu per a algunes persones. No és un risc fer un seguiment per telèfon?
Al començament, l’OMS i les agències de salut pública deien que això era com una grip circumscrita epidemiològicament a un territori. Quan ens trucaven, els nostres operadors identificaven quadres similars al del coronavirus, però com que no complien criteris epidemiològics, havíem de descartar-los.

Insisteixo, no és un risc que a una persona que és a casa no se li digui que vagi a un centre sanitari fins que pateix ofec?
És un virus nou i una malaltia nova, són coses diferents i això ho puc dir ara, no fa sis setmanes. Al principi, com altres virus respiratoris, pensàvem que atacaria més les persones que pateixen dels bronquis o tenen una cardiopatia avançada. Encara que els ataca com a les altres, en el percentatge d’agreujament no hi ha diferències, perquè no és el virus el que provoca la majoria de complicacions, sinó la reacció del cos contra aquest. Si les teues defenses el vencen amb massa força provoquen una reacció inflamatòria. Una de les coses que més ens va sorprendre és que quan un virus causa una pneumònia provoca febre i ofec. Amb aquest, a persones asimptomàtiques els fas una radiografia i veus una doble pneumònia.

Han aplicat canvis d’estratègia en l’atenció?
Sí. Molts. Una vegada que vam veure que el virus circulava per tot arreu, vam aprofitar que molts metges experts estaven jubilats i a casa per analitzar els casos més dubtosos. També vam desplegar una app que feia un gran cribratge. Identificava grups de risc que ens trucaven i se’ls feia una consulta virtual. Quan vam gratar una mica, només el 10 per cent de les persones que semblava que s’agreujarien van requerir anar a l’hospital i no totes van haver de ser ingressades. Al pic de la crisi no hauríem pogut assumir 14.000 persones addicionals al dia als hospitals que haurien omplert sales i passadissos.

Ha passat el pitjor?
Hi haurà possibilitats de rebrot. Evitar que una malaltia infecciosa afecti persones a les quals pot fer mal s’aconsegueix de forma natural quan entre el 40 i 60% de la població és immune perquè l’ha passat o per vacunació. Ara no s’arriba a aquestes xifres.

Veu bé les mesures de desconfinament?
Necessitem recuperar l’activitat ordinària, perquè si no d’aquí a un temps l’activitat sanitària ajornada causarà problemes d’empitjorament i mortalitat. Preveiem que durant els propers 12 mesos hauran de coexistir el flux del Covid-19 i el de la malaltia ordinària. Perquè no desbordi la nostra capacitat només hem de desescalar una mica tot el que hem augmentat, atès que hem passat de 12.000 llits d’hospitalització a 20.000 i de 500 d’UCI a 2.000, la qual cosa ha permès assumir l’onada del Covid, i destinar part d’aquest augment a activitat ordinària. Hem de gestionar el desconfinament per anar recuperant l’activitat normal de manera que l’inevitable rebrot pugui mantenir-se dins d’aquests paràmetres de potència instal·lada, perquè amb intensitat terapèutica, la mortalitat és baixa.

Així, creu que hi haurà un rebrot?
Sens dubte, en dos o tres setmanes, el virus està per tot arreu.

No l’afecta la pujada de temperatures?
No ho sabem. Es comporta com un virus respiratori en unes coses i en d’altres no. Si en això és com un de respiratori, el rebrot serà al mes d’octubre. Al reprendre l’activitat hi ha més contacte, la qual cosa genera més infeccions. Crec que no serà un rebrot amb un pic tan salvatge com el d’aquesta primera fase, però com a mínim pararà la baixada. Hem de buscar un equilibri perquè el país no mori d’inanició perquè aquesta situació no és sostenible dotze mesos.

«Infarts i ictus han baixat pel confinament»

«Infarts i ictus han baixat pel confinament»Quant ha baixat l’activitat d’emergències que genera el 112?
A partir del tercer i quart dia després de l’inici del confinament va baixar el 50%, i entre una setmana i deu dies després va arribar a ser tan sols del 35% de l’ordinària.

Però segur que hi deu continuar havent infarts i ictus.
Els infarts tenen una relació directa amb l’estrès del treball. Si estàs tranquil·lament a casa és difícil que t’infartis, i si no hi ha activitat laboral els accidents baixen en picat. La immensa majoria de la gent no s’infarta al sofà ni té pujades brusques de pressió que afavoreixen un ictus. Hem vist que els ictus i els infarts han baixat i que els accidents han baixat moltíssim.

Els sindicats s’han queixat de deficiències en dotació i qualitat dels equips de protecció per al personal de les ambulàncies.
Hi ha hagut molta queixa i també molt soroll. El SEM sempre ha tingut equipament i fins i tot hem donat equips a les empreses adjudicatàries. Les nostres reserves ens van permetre aguantar les tres primeres setmanes i a partir de llavors la compra centralitzada va entregar subministraments. Les recomanacions inicials de l’OMS i del Centre Europeu de Control de Malalties Infeccioses eren d’un tipus d’equipament. Després les van canviar, i també els procediments. Vam aplicar els protocols que hi havia en cada fase de la malaltia i vam tenir prou equips. Potser hi va haver una comunicació insuficient sobre per què canviaven les coses, i de vegades hi ha criteris personals o ideològics no alineats amb el tècnic.

Han tingut prou equips?
N’hem tingut prou, sí. Hem tingut la sensació d’estar ben protegits? No, com tothom. La nostra taxa d’infecció és inferior a la mitjana. De 7.000 treballadors [el personal del transport] tenim 110 positius. És un percentatge molt baix, molt per sota del 3% estimat en la població.

La Generalitat ha aprovat ara un nou pressupost després de tres anys. Tenint en compte els efectes d’aquesta pandèmia, la partida per al SEM serà suficient o ha quedat desfasada?
Aquest pressupost eren indispensable, el SEM portava 10 anys amb el personal congelat. Teníem un pla per augmentar plantilla un 20%. Disposàvem dels recursos, però no del permís. Amb aquests pressupostos podrem contractar els perfils professionals que més necessitem i que era més difícil cobrir amb contractes eventuals. Tenim 706 persones en nòmina i aquest any en contractarem una mica més de 160, i el pròxim, a 21.

Sembla que hauran de continuar utilitzant uns anys l’heliport de Ciutat Jardí, perquè el de l’Arnau de Vilanova continua sent un projecte.
No conec el pla funcional de l’Arnau. Lleida és el lloc on més útils són les helisuperfícies, no només a Lleida ciutat, sinó a l’Alta Ribagorça, els Pallars, Urgell o Segarra, perquè som lluny dels centres amb especialitats de les quals només hi ha una o dos unitats. Hem de garantir l’equitat de resultats. Un ciutadà de Lleida ha de poder accedir al que necessita amb el mateix resultat que qualsevol altre, i l’helicòpter és indispensable. Lleida era un dels llocs on més èmfasi posava el pla d’helisuperfícies presentat al Govern abans de la crisi del Covid-19. A partir d’aquí, és el Govern, la ciutat o la Diputació els que decideixen on és millor posar-les. Nosaltres creiem que el lloc òptim són els grans centres sanitaris que són emissors o receptors [de pacients].

Molt personal mèdic es queixa de trasllats a Barcelona d’accidentats, pel codi politrauma, quan l’hospital més proper és l’Arnau.
Perquè com que nosaltres estem allà avaluem les necessitats de la persona i veiem si hi ha lesió medul·lar, que només es tracta al Vall d’Hebron, o ha d’anar a un hospital amb cirurgia toràcica. Els codis són una medicina centrada en la persona, no en el territori, i veiem què té i quin hospital pot atendre millor les seues lesions.

Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre