Isabel Celaá: «Si no hi ha vacuna, les aules tindran la meitat d'alumnes»

S’ha anunciat l’inici del curs que ve per al setembre. Hi ha data concreta?

El dia el fixen les comunitats. Hi ha una forquilla àmplia, tenint en compte que han de complir com a mínim 175 dies d’escolarització obligatòria.

Els pares es queixen d’haver-se’n assabentat amb l’anunci de la desescalada. S’ha consensuat amb la comunitat educativa?

No ha estat objecte de discussió, tothom sap que el curs comença al setembre. El que es tracta en la conferència sectorial amb les comunitats és com acabem l’actual, que conclou a finals de juny, l’adaptació del currículum, com avaluar i després la promoció.

En alguna comunitat els nens podrien tornar aquest trimestre?

Esclar, en funció de les fases de desescalada. La 1 contempla l’obertura administrativa dels centres, començant per la seua desinfecció. Els centres han de preparar el curs següent, per a la qual cosa necessiten obrir la matriculació.

Cada centre podrà decidir que els seus alumnes vagin a classe?

Serà la fase 2, en la qual les escoles obren per als alumnes que afronten un examen seriós, com els de 4t d’ESO, 2n de Batxillerat o cicles superiors de FP. També Educació Especial, al tenir menys alumnes i garantir les condicions sanitàries, i la Infantil de 0 a 6 anys, si els pares acrediten que no poden atendre el nen perquè treballen. I els centres de Primària o Secundària amb alumnes amb necessitat de reforç.

Tindran mesures de protecció garantides?

Evidentment, hem de garantir que el professorat tingui la protecció adequada per a l’atenció a l’alumnat.

Què passa amb els nens de més de 6 anys els pares dels quals també han d’anar a treballar?

Fins que no tinguem un remei o una vacuna, l’única eina per combatre el virus és el confinament. No podem posar en risc tot el que s’ha avançat. Si parlem, per posar una xifra, de tres milions de nens a Primària, que van al col·legi acompanyats per un adult, imaginem el moviment que es produeix. Si tots els nens hi van alhora no podrem guardar la distància.

Hi ha un pla per garantir-la?

És en el que estem treballant per al curs 20-21. Si no hi ha un remei, els centres hauran d’estar a la meitat de la seua capacitat. Això obliga que una part d’alumnes treballin presencialment i una altra part, telemàticament.

Hi ha llars sense accés a internet. Saben quants són per per dotar-los de mitjans o garantir-los classes a les aules?

La digitalització és un principi rector de la llei que tramitem al Congrés. A Espanya el 85 per cent del territori té banda ampla i tenim escoles connectades. Però hem d’abordar la fractura digital. Hi ha un percentatge d’alumnes, no tan alt, sense recurs digital o que s’ha vist obligat a compartir-lo amb els seus germans o pares. Estem identificant-los per proveir-los de recursos.

Com ho concreten?

Amb acords amb empreses, com Telefónica, hem repartit recursos per comunitats. Parlem de 20.000 targetes de dades. N’hem aconseguit algunes altres a través de Xiaomi, Orange... Els governs autonòmics estan fent el mateix, i des del ministeri preparem una altra actuació. El més problemàtic és la bretxa social. La pèrdua de l’escola presencial aprofundeix la desigualtat.

Tenen manera de mesurar aquesta bretxa per combatre-la?

El començament de curs primer serà de reforç de continguts essencials en els quals no s’ha aprofundit en el final d’aquest. Per això és important la modificació del currículum. Allà es veurà què es reforça. El tercer trimestre no pot perjudicar l’alumne. Si cada comunitat avalua de forma diferent, els alumnes es veuran penalitzats o beneficiats segons on visquin.

Hi ha comunitats que rebutgen el pas de curs generalitzat, tret de casos excepcionals. No unificar els criteris és injust?

L’estat d’alarma no modifica la legislació vigent i no retira les competències a les comunitats en matèria educativa.

Qui avalua els alumnes?

La Junta d’Avaluació, un conjunt del professorat que actua col·legiadament. El que diem és que continuï fent la seua tasca.

Hi haurà més beques?

Estem veient quin és el cost econòmic de canviar els requeriments acadèmics per a l’augment. Les beques es basen en la declaració de la renda del curs anterior, però en previsió de les necessitats sí que les millorarem.

El projecte de la nova llei d’Educació –Lomloe– ha reprès el seu curs al Parlament entre crítiques. Per què aquest moment?

Una vegada al Congrés, la Cambra és la que determina els moments. La comunitat educativa coneix el projecte perquè es va presentar el 2019. Ara havia començat la fase d’esmenes, que va ser suspesa a l’haver-hi una suspensió de terminis administratius general. Quan els grups van decidir reprendre l’activitat es van reprendre els terminis de la llei. Sembla impossible que una llei educativa, i en van massa, tingui consens. Aquesta arranca sense acord general. Quan hi ha una llei d’encuny socialista, l’única força que es queda fora és el PP. Ara tampoc no li donen suport Cs ni Vox. No hi eren en aquells moments. Les lleis del PP només han tingut el suport del PP. Alguna cosa deu voler dir. Hi ha més punts d’acord.

Quins?

Modificar el currículum, atenció al professorat específica... Hi ha cinc principis rectors a la llei: l’interès superior del menor; un ensenyament personalitzat, inclusiu; un ensenyament per al desenvolupament sostenible; una coeducació, i una digitalització màxima. En això hi ha acord, però no pel que fa a l’escola concertada, que suscita la queixa del sector. No estem en contra de la concertada. El que volem és que tant el sector públic com el concertat incorporin les necessitats del sistema de manera equilibrada.

El Govern PSOE-Podem va augmentar molt les carteres. Amb aquesta crisi, en reduiran el nombre?

No sé, en necessitaríem vint-i-tres o trenta, amb la tasca que cal tirar endavant. L’escenari és obert a totes les reflexions, però això no està a l’agenda.