SEGRE

TRIBUNALS PRODUCTES BANCARIS

Primera sentència a Lleida que fixa que una clàusula terra renegociada és abusiva

L'Audiència condemna un banc aplicant el criteri que ha establert el Tribunal de la Unió Europea

Imatge de l’edifici judicial del Canyeret de Lleida.

Imatge de l’edifici judicial del Canyeret de Lleida.SEGRE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

L’Audiència de Lleida ha dictat la primera sentència que condemna un banc aplicant el dictamen del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que aquesta setmana ha sentenciat que les clàusules terra renegociades d’hipoteques poden ser també abusives i que és il·legal que les entitats obliguin els clients a renunciar a accions legals després de la renovació del contracte.

En aquest cas, l’Audiència de Lleida ha revocat la sentència del jutjat de Primera Instància 6 de Lleida que desestimava la demanda presentada per una lleidatana, representada pel lletrat Xavier Prats (Prats Advocats), i declara “la nul·litat per falta de transparència de la clàusula de limitació de variació del tipus d’interès remuneratori” de la hipoteca, i afegeix que “la nul·litat assoleix la novació modificativa realitzada el 23 de maig del 2014, en la qual es rebaixa el límit a la variació del tipus d’interès a l’1% i es pacta la renúncia a accions”.

D’altra banda, i per aquesta raó, condemna el Banc Sabadell “a la devolució íntegra de les quantitats cobrades indegudament com a conseqüència de l’aplicació de la clàusula terra des de la celebració del contracte i fins a l’efectiva data d’eliminació d’aquesta”.

Per arribar a aquesta conclusió, el tribunal afirma que “no consta acreditada cap informació precontractual just immediatament anterior a la firma de la novació, que es faci saber de manera clara i expressa al client consumidor quina és la càrrega econòmica i jurídica que suposa el manteniment d’aquesta clàusula, sent que a més es fa sense cap contraprestació per al client, més enllà d’aquesta reducció de la clàusula terra, i amb un evident lucre per al banc”.

Per tot plegat, considera que “la posició de domini del banc sobre el client, la falta d’informació precontractual i de l’escenari que en aquell moment hi havia sobre el tema, així com la falta d’informació sobre la càrrega econòmica i jurídica que suposava per al client renunciar a la nul·litat per acollir-se a un nou terra, fan que sense violentar la jurisprudència que sobre la matèria hi ha actualment hàgim de revocar la sentència”.

L’advocat Xavier Prats explica que “molts jutges havien paralitzat sentències pendents de la decisió del TJUE i ara hi haurà noves demandes”. La sentència no és ferma i en contra es pot presentar un recurs davant del Tribunal Suprem.

tracking