x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

TESTIMONIS | Què pensen alumnes, pares i docents lleidatans sobre l'inici del curs?

  • C.Sans/M. Marquès/X.S.
Actualitzada 14/09/2020 a les 09:12
Família Fernández Cortés

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Família Fernández Cortés

Les famílies ho tenen molt clar. Després de sis mesos és hora que els nens tornin al col·legi perquè és el millor per a tothom. I els alumnes ho faran amb una barreja d’il·lusió i incertesa. Alegria per tornar a veure amics i companys, però preocupació perquè hauran de seguir diverses pautes que impediran que tot sigui com abans de la pandèmia. Una és l’obligació de portar la mascareta per a tots els que tenen més de sis anys, cosa que molts confessen que els costarà suportar totes les hores de classe, especialment els més petits. I una altra, la separació amb els altres grups classe, que farà que no puguin jugar amb alguns dels seus millors amics. Entre els pares, la perspectiva és diferent en funció de les explicacions que els ha donat cada centre sobre la preparació del curs. Uns es mostren satisfets perquè coneixen al detall tots els protocols que se seguiran a l’escola, mentre que d’altres es mostren més escèptics, entre altres coses perquè no han rebut una informació tan detallada. També hi ha pares que consideren que el departament d’Educació ha preparat amb improvisació la tornada a les aules, malgrat haver tingut diversos mesos per fer-ho, i són molts els que tenen por que els nens acabaran passant molt temps a casa.

 

«Tinc nervis per tornar, hi haurà coses positives i negatives»

Marina Gotsens Badia. Alumna Escola El Carme Mollerussa

Marina Gotsens Badia“Quan va arribar la pandèmia pensava que duraria menys, però jo durant el confinament m’ho vaig passar molt bé”, explica la Marina, d’onze anys. Detalla que “abans quasi no tocava l’ordinador i ara crec que n’he après molt. A més, tot allò que ens costava fer amb la família ho hem pogut fer”. Diu que per a ella la mascareta “és còmoda, em sento protegida”. Creu que la tornada a l’escola “serà interessant, hi haurà coses positives, com tornar a veure els companys i jugar, i altres de negatives, com la por del contagi”. Indica que “després de tant temps dient-nos que no podem apropar-nos als amics, em fa respecte començar”. “No sé si li passa a la majoria, però tinc nervis per saber com serà el primer dia. I que no contagiï, perquè no sé com em tractaran si tinc febre o em trobo malament a l’escola, seré com un ésser estrany a qui ningú voldrà. Espero que la meua família estigui a prop”, conclou.
 

«Portar mascareta totes les hores serà inaguantable»

Júlia Hoste. Alumna INS La Valira de la Seu

Júlia HosteJúlia Hoste té 13 anys i estudia a l’Institut La Valira de la Seu d’Urgell. Considera que tornar a l’escola “és una necessitat” que “ens facilitarà els estudis” perquè “els últims tres mesos del curs passat des de casa van ser molt complicats i van requerir molt més esforç per la nostra part per entendre els continguts sense un professor davant que et resolgui els dubtes”. Té preparades les mascaretes i el gel per portar-ho a la motxilla. “Si ens prenem seriosament totes les mesures de seguretat per no infectar-nos, no hem de tenir por”, opina, però té clar que “encara que estigui completament conscienciada, portar la màscara totes les hores a l’institut serà inaguantable i aclaparador”. Hoste explica resignada que “sabem que no podem, però ens podrien deixar treure la màscara una estona durant cada classe mentre estem asseguts per poder respirar millor”. Reconeix que “la situació és molt complicada” i que “mai no m’hauria imaginat viure una cosa així”. 
 

«Sempre demano el boli i ara hauré d’anar més preparada»

Núria Loriente. Alumna Col·legi Arabell

Núria LorienteLa Núria comença demà cinquè de Primària al col·legi Arabell de Lleida i abans d’iniciar el curs ja té clar que alguns dies no hi anirà. “Penso que ens tornaran a confinar, però no m’importa perquè m’agrada estar-me a casa. Si fos per mi, només aniria al col·legi per jugar amb Martina i les meues amigues”, confessa, ja que, després de sis mesos, es mor de ganes de retrobar-s’hi. En aquest sentit, no li importa no poder ajuntar-se amb altres grups, “perquè la Martina va amb mi”. Tanmateix, la mascareta és un problema. “Tot el dia amb ella m’ofegaré. No m’agrada haver de portar-la tota l’estona, però bé, encara no puc dir com anirà.” Una altra qüestió que la preocupa és que no li puguin deixar el bolígraf. “Sóc molt despistada i sempre he de demanar-lo i ara hauré de preparar-me molt bé abans de sortir de casa.” Malgrat tot, està molt contenta pel fet que les sortides seran organitzades. “Sempre vaig caminant i n’hi ha altres que surten corrents, per la qual cosa ara ningú no xocarà amb mi.” 

«Seria un rotllo si ens confinen. Volem estar amb els amics»

Joan i Berta Vilanova Olivart. Col·legi Joc de la Bola

Joan i Berta Vilanova OlivartEl Joan començarà cinquè i la Berta, segon de Primària al col· legi Joc de la Bola. Una de les seues preocupacions és l’obligació de portar mascareta. El Joan opina que “serà una mica difícil, els nens no podem aguantar gaire temps amb la màscara perquè potser ens costa respirar, fins ara no l’he portat tantes hores seguides”. També destaca que al pati hi haurà mesures de separació i que “no podem compartir material”, per la qual cosa creu que “aquest curs serà una mica rotllo”. Això sí, “prefereixo anar a l’escola que no estar tancat a casa, el confinament va ser un rotllo”. La Berta també té ganes de “veure els amics” i diu que “algunes estones no seré capaç de portar la mascareta”. A més, lamenta que “tinc una amiga en una altra classe i no podré estar amb ella. No m’agrada no poder jugar”. 

«Crec que estaran més temps a casa que a l’escola»

Família Castillo-Concejo. Col·legi Ramon Estadella de Guissona

Família Castillo-ConcejoHenar Concejo, sanitària, i Javi Castillo, treballador de la CAG, són els pares de l’Abraham, de 10 anys. Aquest afirma que “ens hem conscienciat que cal anar amb mascareta i desinfectar amb gel hidroalcohòlic, però tinc moltes ganes de tornar a veure els amics després de tant temps”. La seua mare admet ser “poc optimista”, perquè creu que “començarà el curs i per moltes mesures que es prenguin hi començarà a haver símptomes de refredats, grip i Covid. Es confondran tots i passarem més temps a casa que a l’escola”. Per la seua part, el pare veu “molt díficil preveure què passarà, és tot molt incert i contradictori. No tot es resol amb la mascareta i rentat de mans, els centres haurien de tenir algun sanitari que portés el control de la situació”. Expliquen que si el nen ha d’estar en quarantena sense ser positiu “ens ajudarem de l’àvia”, però veuen difícil seguir el curs des de casa. “El curs passat no van avançar igual que si haguessin estat a classe”, conclou Henar. 
 

«Els polítics no s’han preocupat pels alumnes»

Família Fité-Pinyol. Col·legi Albert Vives de la Seu

Família Fité-PinyolElvira Fité és mare de tres nens, el Pau, el Marc i l’Àlex, i té una opinió molt crítica de la gestió del Govern. “Les escoles estan lligades de mans i peus i s’han de regir pels protocols d’Educació, que tampoc no les dota amb els recursos necessaris”, i destaca que no s’han reduït les ràtios “tal com havien anunciat els polítics, que no s’han preocupat prou pels alumnes”. “Les escoles fan tot el que poden i amb tota la bona voluntat, la situació és molt complicada i no poden fer-hi més”, continua. Ella i el seu marit, Pere Pinyol, treballen des de casa, per la qual cosa si un nen ha d’estar aïllat ho tindran més fàcil. “Si vam ser capaços de passar els últims tres mesos de classe a casa serem capaços de fer-ho quinze dies”, diu, encara que seria més complicat de gestionar si hi ha un positiu i els tres nens s’han de quedar a casa. 
 

«L’opció de venir als centres és la millor per als alumnes»

Belén Gallego. Professora institut Josep Lladonosa

Belén Gallego“Al nostre centre s’ha intentat preveure el màxim de casuístiques, buscar una solució per al que pugui passar i posar mesures per intentar minimitzar el risc de contagi”, assenyala, i afirma que “l’opció de venir als centres és la millor per als alumnes i tinc bastanta confiança que anirà bé”. Precisa que “sóc realista, i en algun moment hi pot haver positius, però no alarmista. Penso que com que tots volem venir a l’institut posarem el màxim en actitud i estarem molt atents perquè hi ha un protocol per si algun alumne té símptomes”. També explica en aquest sentit que a l’hivern “serà difícil determinar si els símptomes són de refredat, grip o Covid, però confio que no tornarà a passar el que va passar al març”.

«Tal com ens hem preparat, les coses han de sortir bé»

Teresa Lluelles. Col·legi Jaume Balmes de Cervera

Teresa LluellesExplica que “d’una banda has de preparar l’inici de curs, i per l’altra, garantir que es compleiquexen amb seguretat les mesures contra la Covid”. Assegura que els docents “enfoquem el curs amb optimisme i moltes ganes, penso que tal com ens estem preparant les coses han de sortir bé”. Diu que al centre “tenim prou espai i hem optimitzat cada recinte”, encara que puntualitza que “el que sí que falten són recursos humans. Comptem amb 360 estudiants”. No creu que els alumnes hagin de tornar a casa per la pandèmia, però apunta que “sí que podria passar que s’hagués de confinar alguna classe, sempre pot sortir algun cas, però si la gent és responsable les coses aniran bé” i, finalment, opina que Educació ha donat “missatges molt incerts i contradictoris. Ha faltat claredat”.
 

«Si tots juguem com a equip podem guanyar el virus»

Claudi Vidal. Director Institur Maria Rúbies

Claudi Vidal“Amb l’experiència que vam tenir durant el confinament i el que hem preparat, creiem que podem començar aquest curs amb garanties”, assenyala Vidal. Així doncs, destaca que “s’ha d’insistir en la coresponsabilitat de tots. La primera i principal és la del professorat, perquè doni exemple als alumnes de com s’han de comportar. També hem explicat els protocols a les famílies perquè siguin coparticipants, i volem que els alumnes siguin proactius i facin seus els protocols”. “Sóc optimista, perquè utilitzant un símil futbolístic, ara encarem el partit coneixent més el rival –el virus–, estem entrenats i si juguem com un equip podem guanyar. Salut, Educació, professors, alumnes i famílies han d’actuar com un equip. Hi haurà més risc en altres espais que als centres”, conclou.
 

«Hem de ser prudents, però no tenir por»

Eva Miquel. Directora acadèmica de l'Episcopal

Eva Miquel“Tenim confiança que tot el curs sigui presencial amb les mesures de protecció necessàries”, indica, i afegeix que “hem analitzat tots els diferents escenaris, com que un professor estigui confinat o bé que sigui un grup d’alumnes”. Subratlla que “els pares tenen moltes ganes que vagi bé i tant els nens com les famílies necessiten el col·legi”. En aquest sentit, Miquel considera que “hem de ser prudents, però no tenir por, som conscients que estem en una pandèmia però no ens ha de parar, hem de seguir endavant amb les adaptacions que siguin necessàries”. Assenyala que la concertada “no sempre pesa el mateix a la balança que la pública” al rebre recursos d’Educació, però se’ls acaba donant quan els reclamen.

Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre