“La Taula per la Democràcia de Lleida hauria de ser un exemple d'unitat per a tot el país”

Tres anys de l’1-O. L’efemèride coincideix amb la inhabilitació del president Quim Torra i la desunió de l’independentisme. A tot arreu? No. Com en el cèlebre inici dels còmics d’Astèrix, sota la lupa hi ha una petita excepció. “Lleida hauria de ser un exemple per al país”, recalca el president d’Òmnium-Lleida. Andreu Vàzquez. “La Taula per la Democràcia ha aconseguit que les entitats sobiranistes seguim unides i avui presentem una programació conjunta d’actes commemoratius.” De forma similar s’expressa Jordi Alsina, de l’ANC. “Aquest aniversari ha de ser un estímul per recordar-nos a tots de què vam ser capaços: ens vam autodeterminar com a poble malgrat tots els impediments.”

Un gegantí mural fet amb plàstics sobre la gespa de la la canalització del riu Segre a Lleida recorda l’efemèride des d’ahir. Avui estan previstos, també, un col·loqui a la plaça 1-O de Cappont, la projecció de vídeos sobre la votació del 2017 a la plaça Ricard Viñes de Lleida que culminarà amb la lectura d’un manifest unitari, així com una encartellada als col·legis electorals, a càrrec dels CDR. No només es recordarà l’1-O a Lleida. A Bellpuig s’ha fixat aquest dia simbòlicament com una jornada de votació en la qual l’ajuntament sotmet a referèndum alguna iniciativa (vegeu el desglossament). A les Garrigues, una caravana de cotxes recorrerà la comarca. A Cervera la plaça Major acollirà un acte sota el lema Ni oblit ni perdó, amb parlaments, música, projeccions audiovisuals i una encesa de torxes. Sempre, en tots els casos, respectant les mesures sanitàries per la Covid-19. Són només alguns exemples que la memòria del referèndum del 2017 continua viva.

“L’11 de setembre a Catalunya hi havia 2.850 independentistes represaliats, als quals ara caldria afegir Quim Torra, l’exregidor i pallasso Jordi Pesarrodona i l’activista d’un CDR Tamara Carrasco, la llista no deixa de créixer”, lamenta Andreu Vázquez, per això l’entitat que presideix ha apostat per contraatacar.

“Som nosaltres els que hem de denunciar les agressions; no poden quedar impunes”, subratlla. “Després d’haver protagonitzat l’acte de desobediència civil més important que s’hagi fet mai a Europa no ens podem resignar”, conclou el president d’Òmnium-Lleida.

L’1-O tindrà un marcat accent municipal aquest any, amb diverses mocions i plens extraordinaris per manifestar la repulsa a la inhabilitació de Torra. El Govern, per contra, ha decidit visualitzar l’anomalia de no tenir president renunciant a organitzar cap acte commemoratiu. El president del Parlament, Roger Torrent, sí que participarà en un acte previst a l’institut Pau Claris de Barcelona, un dels que van patir una càrrega policial l’1-O. I és que l’1 d’octubre del 2017 va ser una jornada electoral atípica, amb càrregues policials. Només a les comarques de Lleida el departament de Salut va comptabilitzar 123 ferits en 11 càrregues.

Del carrer als tribunals

Encara que el referèndum havia estat declarat il·legal, ningú va comptar que s’impediria celebrar-lo per la força, la qual cosa va fer que al cap de poques setmanes d’aquesta votació ja es bategessin places, carrers i pavellones esportius de tot el país amb una data que va quedar per a la història. El primer aniversari es va traduir en manifestacions multitudinàries a les principals ciutats del país. Des d’aleshores, els tribunals han marcat el pols del moviment sobiranista. Així, l’any passat l’1-O va quedar, literalment, vist per a sentència. El Suprem havia jutjat dotze dirigents independentistes, nou dels quals segueixen a la presó. Aquest tercer any hi ha hagut la inhabilitació de Torra per negar-se a retirar una pancarta. Segueix el pols.