Ven el pis per 9.000 € menys del que li va costar i ha de pagar 2.200 euros de plusvàlua

Una veïna de Lleida va vendre la primavera del 2018 un habitatge per 126.000 euros, una quantitat 9.000 euros inferior a la que va pagar per adquirir-lo a mitjans del 2004. La sorpresa va ser que, al cap d’uns mesos, l’ajuntament li exigia el pagament d’una plusvàlua de 2.223 euros, quan una sentència dictada pel Tribunal Constitucional el 2019 determina que aquest impost només pot aplicar-se si hi ha un guany patrimonial real. “Al vendre’l per una quantitat inferior a la que el vaig comprar, tant el meu advocat com el notari em van dir que l’ajuntament no em cobraria plusvàlua, per la qual cosa no me’n vaig preocupar”, va dir l’afectada. Per això, després que la Paeria li reclamés els 2.223 euros per aquesta taxa, va interposar dos recursos de reposició, que la Paeria va denegar argumentant que els havia presentat cinc dies després d’expirar el termini legal.

L’afectada destaca que “no vaig rebre cap notificació del rebut i em vaig assabentar que em volien cobrar la plusvàlua perquè vaig anar a l’ajuntament a pagar un altre impost”. Davant la negativa de la Paeria d’anul·lar aquesta taxa, va presentar un recurs al jutjat contenciós administratiu de Lleida, que també l’ha desestimat a l’estar fora de termini. “El jutge no va analitzar si la plusvàlua estava ben aplicada, només es va centrar en el fet que vaig presentar la reclamació fora del termini quan, en teoria, no l’haurien d’haver cobrat, és una injustícia”, va lamentar la dona. Va afegir que, arran de la sentència, “l’ajuntament em va embargar el compte corrent per liquidar la quantitat reclamada, i fins i tot em van treure diners de la deducció de maternitat amb diverses tandes de 100 euros cadascuna”.

A més dels 2.200 euros, ha de pagar recàrrecs, interessos, els honoraris de l’advocat i les costes del judici. En total, la xifra ascendeix a més de 3.000 euros. “El pitjor és que no puc liquidar tot el deute perquè l’ajuntament no para d’embargar-me petites quantitats. I així estem, no parant de pagar i sense poder tancar el cas i oblidar-me’n”, va dir l’afectada. Per això, ha volgut denunciar el cas “ no perquè em tornin els diners ni revisin el cas, ja el dono per perdut, sinó que ho faig per denunciar la ineptitud de la justícia en aquest procés i que a ningú no li torni a passar el que m’ha succeït a mi”.

Consistoris recorren a taxacions per justificar cobrar l’impost Francesc Liñan, advocat especialitzat en Tributació i Fiscalitat, reconeix que “la llei que regula la plusvàlua ha canviat molt en els últims anys i és probable que molts ciutadans quedin desconcertats si els la cobren quan van vendre un pis per sota del preu al qual el van comprar”. Per això recalca que “actualment els ajuntaments poden fer una taxació com a prova pericial per demostrar que, encara que s’hagi venut per un preu inferior al que es va comprar, la finca en qüestió sí que ha guanyat valor”. No obstant, va indicar que “aquesta taxació encarregada per l’ajuntament, i que majoritàriament només fa quan és portat a judici, no és necessàriament correcta, però en aquest cas el jutge va valorar que els recursos no es van presentar en el termini fixat”.