SEGRE

ESNOTICIA

La pandèmia redueix el seguiment de pacients amb malalties cròniques

La pandèmia de la Covid-19 ha provocat que el sistema de salut hagi hagut de reduir el seguiment i el control dels pacients amb malalties cròniques, com la diabetis o la hipertensió. A més, l'ajornament d'operacions, unes 650 a Lleida, com les de pròtesi de maluc o genoll també ha deteriorat la qualitat de vida dels afectats.

Imatge d’arxiu d’una operació a l’hospital Arnau de Vilanova.

Imatge d’arxiu d’una operació a l’hospital Arnau de Vilanova.SEGRE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La pandèmia de la Covid-19 ha obligat els hospitals i centres sanitaris a dedicar-s’hi pràcticament i, com a conseqüència, a reduir l’activitat habitual com operacions no urgents de diferents patologies, el retard de les quals empitjora la qualitat de vida del pacient amb el pas del temps i proves i visites de seguiment de malalties cròniques com la diabetis, la hipertensió, el colesterol i la bronquitis, entre d’altres, que necessiten controls periòdics. A més a més, aquesta afectació ha estat doble a Lleida a causa de la segona onada que es va patir a l’estiu per l’augment de casos al Segrià, que va fer que els sanitaris se centressin de nou en els casos de Covid, i va portar a prohibir que pacients anessin als centres sanitaris per evitar contagis i a suspendre l’activitat, al contrari dels altres hospitals que van poder continuar fent-la. Per exemple, l’hospital Arnau de Vilanova va haver de reprogramar 650 intervencions quirúrgiques i, algunes, fins a dos vegades.

“El que més s’ha demorat és el no urgent, com analítiques, el seguiment semestral d’una persona diabètica per controlar que el nivell de sucre és l’adequat o d’un pacient amb hipertensió, a qui cal vigilar que no pateixi cap tipus de descompensació amb la tensió”, van explicar metges de família de Lleida, que van matisar que a les persones de més risc se’ls ha fet el seguiment. “Si no s’ha permès a alguns pacients anar als Centres d’Atenció Primària (CAP) és perquè el contagi de la Covid en un centre sanitari és més gran”, van argumentar. De fet, van explicar que el control anual a persones amb bronquitis cròniques, que han de sotmetre’s a una espirometria (tècnica d’exploració de la funció respiratòria que mesura els fluxos i els volums respiratoris) no es pot fer perquè es generen aerosols, per la qual cosa augmenta el risc de transmissió de la Covid.

Els metges no han fet espirometries a persones amb bronquitis cròniques, ja que es generen aerosols

Malgrat que la situació de la pandèmia torna a empitjorar, els facultatius van destacar que des de fa més d’un mes s’han tornat a recuperar les visites presencials i aquests controls, que han afectat sobretot persones de més de 65 anys.

A més d’aquest tipus de seguiments, els metges també han detectat que la reprogramació d’operacions de pròtesi de maluc o de genoll ha provocat que aquestes persones tinguin més dolor. “El retard d’aquestes intervencions fa que el dolor que tenen els pacients augmenti amb el pas del temps, per la qual cosa ens hem vist obligats a modificar o a apujar la dosi de tractaments”, van assenyalar.

També hi ha influït el fet que passar massa temps a casa, com durant el confinament estricte, ha causat dolors musculars. “En aquests casos recomanem millorar les postures en el moment d’asseure’s, però si l’evolució no és bona es recepta un tractament o, si es pot, que vagi al fisioterapeuta”, van explicar. Tanmateix, van apuntar que fer un seguiment dels dolors musculars, abdominals i esquelètics a distància en dificulta el tractament.

D’altra banda, van destacar que “ja sigui ara en pandèmia o no, sempre es busquen tots els recursos possibles abans d’arribar al quiròfan” i van posar com a exemple que en el cas d’una tendinitis (inflamació o irritació d’un tendó) primer es recepta un analgèsic i si no millora, es deriva al fisioterapeuta. En el cas que calcifiqui, quan es formen dipòsits de calci sobre el tendó, pot arribar a operar-se.

“Ara la meua parella es recupera però segurament li quedaran seqüeles i ningú no ens dirà què hauria passat si la intervenció s’hagués fet quan tocava.”

El seu cas hauria estat d’urgència només si no hagués pogut controlar els esfínters, cosa que no li va passar. “Si el seu estat no millora, haurien de tornar a operar-lo i col·locar-li unes plaques i ferros, però és una operació complicada que pot provocar que els altres discs es desgastin i hagi de passar per quiròfan cada cinc anys”. “Cal tenir en compte que els professionals de l’Arnau de Vilanova són molt bons, però veus que no tenen prou recursos, cosa que s’ha agreujat amb la pandèmia.” També destaca que ha pogut comprovar en primera persona com no desinfecten el mobiliari de l’habitació quan donen l’alta a un pacient i que fins i tot “hi ha visitants pendents dels resultats d’una PCR”.

Més de 18 mesos per recuperar l’activitat L’impacte de la primera onada de la pandèmia es farà notar als hospitals de Catalunya, com a mínim, 18 o 21 mesos més. Aquest és l’horitzó que maneja el departament Salut per recuperar l’activitat assistencial habitual després que durant quatre mesos hagués d’ajornar-se. La directora assistencial del CatSalut, Xènia Acebes, va situar la normalitat en aquest període, un escenari que encara es pot veure alterat. Salut assegura que ja s’ha pogut recuperar part de l’activitat i que no hi ha una desprogramació generalitzada arran de la segona onada.

tracking