x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Ramon Mur: «La falta de recursos ha condicionat l'atenció sanitària»

Actualitzada 16/11/2020 a les 11:53

President del Col·legi de Metges de Lleida

Ramon Mur

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Ramon Mur

COMLL

Els Col·legis de Metges i Infermers de Lleida han estat reconeguts amb el Premi Alfons de Borja de l’associació Alumni UdL, un guardó copatrocinat pel Grup SEGRE i el Banc de Santander, per haver estat en la primera línia de la Covid-19. El president del Col·legi de Metges, Ramon Mur, assenyala que és una manera de personificar els valors universitaris, ja que molts sanitaris són titulats per la UdL i la presidenta del d’Infermeres, Mercè Porté, destaca que lluitar contra la pandèmia ha estat “el major repte laboral”. 

 

Com valora rebre el premi?
El conjunt de la societat viu moments molt difícils. Els sanitaris participem d’aquesta crua realitat a nivell professional i personal i, per això, és molt gratificant rebre aquest reconeixement atorgat pels nostres mateixos excompanys d’universitat. Aquestes mostres d’agraïment suposen un impuls i ens serveixen per continuar amb la nostra tasca. Milers de titulats de la UdL han estat en primera línia i crec que aquest premi és una manera de personificar els valors de la comunitat universitària: confiança, honestedat, humilitat, justícia i solidaritat, que ens han d’ajudar a sortir, d’aquesta situació.

Què es podria ferper evitar que titulats se’n vagin de Lleida?
S’haurien de dur a terme una sèrie d’actuacions en els diferents àmbits de les administracions. A nivell local són punts clau la millora de les inversions en infraestructures i equipaments amb tecnologia d’avantguarda, així com disposar de projectes sòlids d’investigació. També és urgent instaurar mesures de millora de les condicions laborals que contemplin la disminució de càrregues assistencials, estabilització de plantilles i retribucions conforme amb el nivell d’exigència i la dispersió territorial.

Com se senten els sanitaris en aquesta onada?
Hi ha decepció per.Crec que compartim moments de tristesa, cansament, angoixa, incertesa i ràbia, però sempre són presents l’esperança i la confiança.

Hi ha decepció per les condicions laborals? No sembla que vagin a millorar-les.
Una de les decepcions més grans ha estat que la històrica demanda de desburocratitzar les consultes mèdiques encara no ha estat resolta, ni tan sols en aquest panorama d’excepcionalitat. No s’ha redefinit el rol mèdic i continuem dedicant una important part del nostre temps a tasques administratives que podrien realitzar altres professionals. Lluny de realitzar una reforma ambiciosa, l’administració s’entossudeix a contractar metges sense titulació i intercanviar especialitats a l’empara d’absurds Reials Decrets que posen en risc la consolidada formació de Metges Interns Residents (MIR) i la seguretat dels pacients.

A nivell professional, què ha significat fer front a una pandèmia?
La relació medicopacient es ressent quan l’accessibilitat, confiança i confidencialitat es veuen minvades. Des que l’atenció al pacient Covid-19 va desplaçar del tot la resta de l’activitat, i ara com ara la continua comprometent, l’acte mèdic i la continuïtat assistencial no es poden desenvolupar amb plenitud. Això suposa un trencament de l’exercici de la professió. No estàvem acostumats a viure situacions de tanta tensió assistencial i emocional, la qual cosa ens ha generat un gran desgast, però també un enorme aprenentatge tècnic i humà.

Quines són les carències vistes al sistema sanitari amb la Covid-19?
Amb la pandèmia han aflorat les conseqüències de la desinversió en sanitat duta a terme en els últims 10 anys. Queda reflectit al comparar el pressupost teòric de sanitat – avui és un 1% inferior que teníem el 2010–, mentre que la despesa total de la Generalitat s’ha vist incrementada en un 30%. Una altra carència, associada a la desinversió, és la infradotació a les plantilles. A Atenció Primària hi ha 1.000 metges menys que el 2010 a tot Catalunya. Aquesta situació ha minvat la capacitat de reacció i d’adaptació davant d’aquesta crisi sanitària i ha condicionat una mortalitat més elevada de l’esperable.

Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre