SEGRE

TRIBUNALS RENTAT DE CARA A UNA NORMA DEL 1882

La justícia penal es posa al dia

D | G

El degà del Col·legi de l’Advocacia de Lleida, Jordi Albareda.

El degà del Col·legi de l’Advocacia de Lleida, Jordi Albareda.SEGRE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El Govern central ha elaborat un avantprojecte de reforma de la llei d’Enjudiciament Criminal que preveu posar al dia l’actual norma, del 1882, modificada 80 vegades. L’avantprojecte contempla, entre altres novetats, que la Fiscalia s’encarregarà de la instrucció de les causes i el Jutge de Garanties controlarà que no es vulnerin els drets fonamentals dels afectats en el procés. “Es tracta d’una reforma radical, d’un abast extraordinari, i molt necessària”, explica el degà del Col·legi de l’Advocacia de Lleida, Jordi Albareda, en l’entrevista que es publica en aquesta pàgina.

El Govern central treballa en aquesta reforma, que implantarà a Espanya el sistema vigent a tot Europa tret de França i Àustria, des de fa una dècada. En concret, des del 2011, amb Zapatero a la Moncloa. El traspàs de la instrucció a la Fiscalia ha provocat certs recels pel caràcter jeràrquic del Ministeri Fiscal i la seua relació amb l’Executiu. No ha ajudat precisament a apaivagar aquestes suspicàcies el fet que l’actual Fiscal General de l’Estat, Dolores Delgado, fos nomenada per un govern del qual havia estat ministra de Justícia. Preguntat per l’avantprojecte de reforma, el fiscal en cap de Lleida, Juan Boné, es mostra d’acord amb sengles articles del catedràtic de Dret Penal Gonzalo Quintero Olivares i el fiscal Antonio Zárate. “Cal un debat profund sobre el Ministeri Fiscal a Espanya, evitant la temptació de frivolitzar-lo vinculant-lo a persones i esdeveniments”, diu el catedràtic Quintero; “l’eix de qualsevol canvi legislatiu ha d’anar orientat a corregir defectes, tranquil·litzar l’opinió pública i aclarir qualsevol dubte d’ingerència del govern”, afirma el fiscal Zárate.

Cal un debat profund sobre la Fiscalia, segons aquest catedràtic de Dret Penal

Una altra novetat important de l’avantprojecte és vetar partits i sindicats en l’acció popular per evitar que interessos espuris condicionin una causa. Això és “una necessitat imperiosa”, segons el degà dels advocats lleidatans. Albareda creu que s’hauria d’aplicar sense necessitat d’esperar a l’entrada en vigor de la llei.

La reforma pretén equiparar-se amb el context europeu, ja que a gairebé tots els països la Fiscalia instrueix i el jutge garanteix els drets fonamentals. Quins avantatges tindrà?

Efectivament, quant al paper del Fiscal en la direcció de la investigació penal, la reforma és una exigència del Reglament Europeu de l’any 2017 sobre la Fiscalia Europea. Però va molt més enllà en la seua voluntat de modernitzar el procediment, fer-lo més àgil i regular noves figures en relació amb la detenció, la recerca de noves mesures cautelars alternatives a la presó provisional, el control periòdic de la presó preventiva una vegada acordada o noves pràctiques d’investigació, entre moltes altres.

Es tracta d’una reforma radical, d’un abast extraordinari, i molt necessària. Amb la dissociació entre la direcció de la investigació a càrrec del Fiscal i la garantia dels drets individuals dels investigats atribuïda al Jutge de Garanties, s’aprofundeix en la imparcialitat de l’òrgan judicial. Se separen tasques que són heterogènies i responen a dos necessitats complementàries però diferents.

Considero que és una bona manera d’aprofundir en la imparcialitat i les garanties en la investigació. Així mateix, la direcció de la investigació per part del Fiscal, amb un ampli ventall de facultats, podrà facilitar l’agilitat del procés sempre que la Fiscalia tingui les dotacions materials i humanes necessàries, que sens dubte haurien de ser moltes i molt exigents.

És, doncs, una millora en tant que ambdós, Fiscal i Jutge de Garanties, veurien reforçades les seues respectives funcions, sense perjudici dels canvis que es puguin introduir en la tramitació normativa de l’avantprojecte.

Es preveu vetar partits i sindicats en l’acció popular. Pot ser una mesura per evitar que interessos espuris condicionin una investigació?

És una necessitat imperiosa per a la qual no s’hauria d’esperar a l’entrada en vigor de la llei que resulti de l’actual avantprojecte. Recordem que es preveu que la llei no entrarà en vigor fins passats sis anys de la seua aprovació i posterior publicació.

Més enllà de qui pot exercir l’acció popular, la proposta atribueix al Jutge de Garanties el control de serietat i legitimitat dels interessos de qui pretengui exercir l’acusació. És una funció que ara ja té el jutge d’instrucció i en la qual cal ser molt exigent en l’anàlisi del cas concret.

Hi ha risc que amb aquesta reforma es perdi independència pel caràcter jeràrquic de la Fiscalia i pel fet que el govern elegeix el Fiscal General?

L’avantprojecte de llei preveu canvis en l’estructura organitzativa de la Fiscalia mitjançant la creació d’equips autònoms i l’atribució de noves funcions com la d’informar l’opinió pública sobre el curs de les investigacions, entre d’altres.

Seran necessaris canvis a l’Estatut del Ministeri Fiscal que garanteixin aquesta autonomia i aprofundeixin en el respecte a les discrepàncies d’estricta tècnica jurídica entre els equips encarregats de la investigació i els seus superiors. No obstant, no es tracta només d’introduir canvis normatius, sinó canvis en la cultura política i la forma d’exercir-la sense instrumentalitzar la justícia.

tracking