SEGRE

ENTREVISTA PSC

Salvador Illa: «Ja veurem quins límits posem als suports per a una investidura»

Salvador Illa va ser durant molt temps la mà dreta del primer secretari del PSC, Miquel Iceta. Després Pedro Sánchez el va elegir per a un ministeri, Sanitat, amb gairebé totes les competències transferides a les autonomies. El seu tarannà moderat durant la gestió de la pandèmia va fer que els socialistes canviessin de candidat a última hora i ara és la gran esperança del PSC per tornar a tenir protagonisme al Parlament.

L’exministre i candidat va estar a la Llotja dissabte i va compartir un míting amb Pedro Sánchez.

L’exministre i candidat va estar a la Llotja dissabte i va compartir un míting amb Pedro Sánchez.MAITE MONNÉ

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Com a ministre va haver d’afrontar el primer any de la pandèmia. Si surt elegit president, com afrontarà la sortida de la crisi?

De dos formes: vacunant (a l’estiu tindrem un 70% de població vacunada i m’asseguraré que hi hagi tots els recursos perquè sigui així) i dos: reforçant el sistema sanitari.

I des del punt de vista econòmic i social?

Primer, garantint que ningú no quedi enrere, desplegant tots els ajuts necessaris perquè els sectors afectats tinguin els ajuts per poder reprendre l’activitat. Dos, aprofitant els fons europeus, són una oportunitat única: 141.000 milions en sis anys. I tres, recuperant el lideratge: Catalunya ha de tornar a ser el territori amb més PIB d’Espanya. Això és molt important i ja he donat a conèixer qui ho dirigirà: l’economista Maurci Lucena.

Hi haurà algú de Lleida al seu gabinet si és president?

Hi haurà algú de Lleida, amb seguretat. Però per ara només he donat a conèixer dos noms: el de Lucena i el de la doctora Olga Pané per a l’àrea de Sanitat.

També com a exministre, canviaria alguna cosa del que s’ha fet durant aquest primer any?

Crec que hem actuat tan bé com hem pogut amb la informació que teníem en cada moment, sempre fent cas dels experts i de les recomanacions dels organismes internacionals. Potser s’han comès errors, però jutjar decisions passades amb informació d’avui no m’interessa.

Si hi ha una alta abstenció, unida a l’elevat nombre de baixes a les meses electorals, els resultats perdran legitimitat?

No. En cap cas. El que cal fer és traslladar a la ciutadania que votar és segur si es compleixen les recomanacions de les autoritats sanitàries.

Des del 2010 el PSC no aconsegueix més del 20% dels vots en unes autonòmiques. Què canvia aquest any?

Que hi ha unes ganes molt majoritàries de passar pàgina, d’acabar amb deu anys perduts, de divisions, d’un govern bloquejat que no ha estat centrat en els problemes dels catalans. En el cas de Lleida, això és molt obvi, s’han descuidat completament els problemes dels lleidatans i la gent demana recuperar grans acords.

Passar pàgina significa oblidar el que ha passat aquests deu anys?

Vol dir fer política, no mirant el retrovisor sinó endavant, i buscar consensos.

En clau de Lleida, el PSC no ha passat d’un diputat des del 2012, però havia arribat a tenir-ne cinc. Quina és la previsió actual?

Les enquestes ens donen unes previsions molt altes. Jo el que percebo és que hi ha moltes ganes de canvi i que l’única candidatura per fer-ho efectiu i que el vot no quedi perdut és la meua candidatura.

No s’arrisca a fer una previsió per Lleida?

No m’agrada. Preveig uns resultats molt bons, també a Lleida.

Aquesta campanya es parla més de pactes postelectorals que de majories. Hi ha qui diu que ja tenen un pacte amb Esquerra però els dos partits ho neguen. Quina és la veritat? Es tracta d’una porta tancada?

Entenc que es vulgui saber què passarà, però centro la campanya en les meues propostes de canvi. El que he dit és que si guanyo les eleccions em presentaré a la investidura per poder governar Catalunya. El segon, que faré un govern de canvi i que sigui progressista. I el tercer, que en el meu govern no hi haurà partits independentistes, perquè jo no defenso la independència.

¿Ha parlat amb l’Oriol Junqueras?

No.

Preveu parlar amb ell després de les eleccions?

No tinc previst fer-ho però no tinc cap reserva a parlar amb ningú.

Sí que ha apuntat a un possible pacte com el de la Moncloa o Barcelona, amb els Comuns, però tampoc no tindran majoria.

A Madrid tampoc no hi ha majoria.

I han tingut suports d’ERC.

Aquí buscaríem el suport que fes falta per aconseguir la investidura.

Sense límits?

Ja ho veuríem.

S’ha acordat reprendre la taula del diàleg, però si vostè guanya les eleccions i és president, es desactivarà?

No. Hi ha dos taules: una entre governs acordada amb la investidura del president Pedro Sánchez i una altra entre els partits amb representació a Catalunya creada a instàncies dels socialistes. Cal mantenir les dos. El diàleg no només és amb Madrid. Diria: primer cal parlar aquí i després a Madrid.

De quines coses es pot parlar en aquestes taules? Hi ha línies roges?

L’únic límit és el respecte a l’estat de dret. Banalitzar aquest respecte ens ha portat a divisió i sofriment i hem vist com als Estats Units ha posat en risc institucions tan sòlides com ara el Capitoli.

Vostè diu que cal respectar la Constitució. Però un estat federal requeriria modificar-la.

La constitució té mecanismes de reforma i si hi ha consensos no hi ha problema a modificar-la. El que no es pot fer és actuar de forma unilateral.

Si hi ha suports, sí?

És obvi que sí.

La seua proposta d’abaixar-se el sou si és president ha tingut repercussió. Seria l’únic que se l’abaixaria?

Començaria per aquí perquè és el que m’afecta a mi. Cal predicar amb l’exemple.

Fa unes setmanes el PSOE va rebutjar abaixar el sou dels diputats. És compatible?

Ja he dit que jo predico amb el meu exemple.

Com més es pot millorar el finançament de Catalunya?

Primer, anant a les taules on es debat això. És un debat pendent des del 2014 i el president, Pedro Sánchez, ha dit que vol obrir-lo. Em plantejo defensar les posicions de Catalunya fins on correspon i també defensar que no hi hagi dúmping fiscal. Hi ha comunitats autònomes que aprofitant circumstàncies excepcionals retallen impostos i fan una competència deslleial a d’altres.

Cal regular-ho?

Caldria fixar unes mínimes regles de joc que impedeixin el dúmping fiscal. A Espanya i a Europa, també. Que hi hagi països que tinguin tipus impositius molt baixos per poder atreure empreses que al final se’n van d’aquí en un mercat que ja actua com a mercat únic em sembla una qüestió que cal resoldre.

Si és elegit president, que farà amb el gairebé 50 per cent de vot independentista?

Començaria pels 44 punts de l’agenda de retrobament que es va plantejar en l’única reunió de la taula de diàleg, suscitats per anteriors responsables de la Generalitat per poder millorar la vida dels catalans.

tracking