Més de la meitat de les visites als CAP de Lleida ja no són presencials

La pandèmia de coronavirus, que va començar el març de l’any passat, ha canviat dràsticament l’atenció als pacients als ambulatoris, de manera que més de les meitat de les visites als CAP de Lleida ja no són presencials. Segons dades de la direcció d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut (ICS), el 2020 es van efectuar 3.018.685 visites, un 9% més que les 2.769.465 del 2019.

Del total, un 42,20% van ser presencials al centre, mentre que un 39,11% es van dur a terme per telèfon i un 14,60%, de forma telemàtica. A més, hi va haver un 4,09% de visites a domicili.

Aquestes xifres inclouen el gener, el febrer i una part del març, quan la pandèmia de Covid encara no s’havia declarat, de manera que l’índex de presencialitat de la resta de l’any amb tota probabilitat va ser inferior que el 42,20%, ja que a l’inici de la pandèmia els CAP només atenien presencialment urgències i l’atenció domiciliària, mentre que la resta de visites eren telefòniques.

El doctor Eugeni Paredes, de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic), va recordar que abans de la Covid “l’atenció era majoritàriament cara a cara”. A tall d’exemple, va citar que al CAP Onze de Setembre de la capital les visites presencials suposaven entre el 70 i el 75 per cent del total i ara que s’està recuperant l’activitat se situen sobre el 30%. Va afirmar que el seguiment que s’efectuava a persones grans, generalment amb patologies cròniques, és el que està costant més de reprendre perquè és compartit amb el personal d’infermeria, que “està desbordat per la vacunació”.

Els metges estan indignats perquè la burocràcia els resta temps d’atenció a pacients

Va assenyalar que ara els controls solen efectuar-se a demanda, quan el pacient o el cuidador ho sol·licita. “Aquesta part és molt difícil de recuperar sense més recursos. Venim d’anys de retallades i això té conseqüències en la dotació de personal. No tant de metges com d’altres professionals”, va remarcar. Va admetre que senten “ràbia i impotència”, així com “indignació per la quantitat de burocràcia” que assumeixen, com les baixes per positius i contactes. “Aquell temps podríem estar en un domicili visitant un pacient crònic”, va apuntar.

Paredes creu que la Covid ha accelerat la tendència a menys presencialitat en les visites, “que s’hauria produït en anys”. Va assegurar que “cada vegada veiem més e-consultes” (per correu electrònic) i també aposta per les videoconsultes a través de l’ordinador, mòbil o tablet. “Pots compartir pantalla per ensenyar-los resultats de proves i es pot gravar per fer seguiment. Jo les utilitzo en pacients amb depressió i ansietat i així puc observar la comunicació no verbal, perquè són a casa i no porten mascareta. També en pacients amb malalties respiratòries, per veure si fan bé la tècnica de l’inhalador”, va destacar.

Vacunes a persones grans a casa i a pacients en diàlisi

La vacunació contra la Covid va avançant i ahir equips d’Atenció Primària d’alguns CAP, com Eixample o Balàfia, van començar a desplaçar-se als domicilis de persones grans per injectar-los la primera dosi. També es va començar la vacunació a les persones que necessiten diàlisi, que s’aplica quan estan rebent el tractament.

A més, es continua vacunant els col·lectius essencials, com personal educatiu o cossos policials.

Actualment, segons dades de Salut, a Lleida han rebut la primera injecció de la vacuna 22.160 persones entre les regions sanitàries del pla (18.987) i d’Alt Pirineu i Aran (3.173).

Són 359 més que el dia anterior i representa que un 5,09 per cent de la població lleidatana ja ha iniciat el procés d’immunització. Han completat la pauta de dos dosis 13.252 persones, les mateixes que a l’últim balanç.