x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Un any de la Covid-19 a Lleida: Cronologia de la pandèmia

  • MARC ENRIQUE
  • SARA ESCRIVÀ
  • NOELIA ALVES
Actualitzada 02/03/2021 a les 12:12

Especial SEGRE.com sobre el pas de la Covid per les comarques de Lleida i els seus efectes en la societat lleidatana al llarg d'aquest any

Un any de la Covid-19 a Lleida; Cronologia de la pandèmia

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Un any de la Covid-19 a Lleida; Cronologia de la pandèmia

ICS Girona

El proper dimecres 10 de març es complirà un any des de la confirmació del primer cas de coronavirus a la demarcació de Lleida. Un primer contagi que, lluny de qualsevol presagi, feia impensable tot el que vindria posteriorment. I és que, un any després, i només en territori català, s'han registrat més de 550.000 casos positius, gairebé 21.000 dels quals han acabat en decés.

Tanmateix, resulta complex calcular amb exactitud aquesta xifra; si bé en els primers mesos sols es practicaven test PCR a aquelles persones ingressades als hospitals, també hi ha altres factors (com el cribratge recurrentment insuficient o bé l'existència de persones asimptomàtiques) que en fan el recompte pràcticament impossible.

En aquest sentit el virus ha deixat una empremta evident, i aquestes dades en són totalment representatives. Una empremta que, contra tot pronòstic, ha condicionat totalment la nostra forma de viure al llarg de tots aquests mesos, i sembla seguirà així durant una temporada més.
 

L'inici, a Wuhan

A principis del 2020 les autoritats de la ciutat xinesa de Wuhan alertaven de la detecció i registre de 27 casos del que semblava una mena de pneumònia desconeguda. El fenomen esdevindria especialment mediàtic, i al cap de pocs dies, aquesta malaltia rebria un nom concret; el SARS-CoV-2. Després el vam rebatejar com a coronavirus.


Llavors les institucions sanitàries van catalogar el risc de l'arribada del virus a Espanya de baix, i creien que, en cas de fer-ho, realment s'estaria preparat per actuar. Tanmateix, el que iniciaria com a un fenomen aparentment aïllat i anecdòtic es tornaria en un fenomen estès arreu del món; el 24 de gener es notificarien dos pacients positius a França, els primers en territori europeu. L'endemà mateix es confirmaria el primer cas en territori català.
 

Primer cas a Lleida

No seria fins el 10 de març quan SEGRE confirmava el primer positiu de coronavirus a les comarques de Lleida; es tractava d’una dona d’avançada edat que havia viatjat a Benidorm, tot i que s’informava del seu estat, que “no era greu”. La persona amb qui havia viatjat, també de Castellserà, havia mort dies abans per problemes respiratoris. Castellserà confinava la població en una mesura dura i controvertida que s'estendria al cap de pocs dies a tot el territori.

Davant la perillositat i l'impacte mediàtic d'un fenomen que ja era present a casa nostra, dos dies després de la confirmació del cas a les terres de Ponent, el Govern optaria per tancar els centres educatius de Catalunya i els Centres d’Atenció Primària (CAP) reconeixien un augment considerable de visites relatives a la preocupació pel coronavirus.

 

Primeres mesures: decret de l’estat d’alarma i confinament

D’aquesta manera, en un període molt curt de temps, el temor pel perill i el desconeixement en el coronavirus col·lapsaria tot l’entorn mediàtic i social; el 14 de març, després de rebre gran pressió per part d'institucions i diversos governs autonòmics, Sánchez decretava l’estat d’alarma per tal de contenir la propagació del virus. L'endemà, 15 de març, s'aplicarien les mesures de confinament total a Espanya, una mesura que, fins llavors, sols s'havia aplicat una vegada a la història del país. El país es va paralitzar.

Tanmateix, el que es plantejava com a una mesura que aplicable durant quinze dies s'allargaria fins al 21 de juny (un total de noranta-nou dies), malgrat travessar diferents etapes de desescalada i un alleugeriment i flexibilitat progressiva.

Durant els primer dies de confinament, i a causa de la incertesa general derivada de la gravetat de la situació, serien recurrents les imatges d’inversemblança als diferents locals comercials. A tall anecdòtic, recordar el buidatge de prestatgeries als supermercats, especialment en articles de primera necessitat com pot ser el paper higiènic, que dies després seria substituït pel llevat i la cervesa.

Efectivament, aquest període esdevindria clau per tal d'evitar l'amenaça d'un col·lapse sanitari, així com la propagació del virus, però no seria fàcil d'assumir per la ciutadania. El tancament total limitava i condicionava totalment la vida social, allunyat de la normalitat a la qual estàvem acostumats. Una vegada més, la societat requeriria el compromís per tal de sobreposar-se a la situació. Les limitacions derivades del confinament afectarien tots els afers de la vida quotidiana; impossibilitat de relacionar-se en l'àmbit social més enllà dels mitjans digitals i efectes en termes de salut causats principalment per la immobilitat i tancament a casa, d'entre altres aspectes.

Mentrestant, i afegit als sacrificis per part de la ciutadania, la situació econòmica empitjorava progressivament i, tret de certs casos, encara podríem dir que ho fa a hores d'ara. De qualsevol negoci tancat o en risc en depenen directament moltes famílies, i en un context on tot resta paralitzat, és difícil adaptar-se i sobreviure. El confinament dispararia les xifres d'atur, i malgrat algunes persones es veiguéssin afectades pels ERTO, els que pitjor emparats sortirien serien els autònoms i aquells treballadors amb els sous més baixos i les feines més precàries. Començava un altre debat: Salut o economia?

 

Mapa de transició cap a la “Nova normalitat”: la desescalada

Tanmateix, durant el mes de maig vam poder conèixer les claus del que entendríem com a “desescalada”, una fase de transició en la qual els negocis tornaven a obrir i la gent podia sortir al carrer de manera progressiva. Si bé aquest procés iniciava amb un gest permissiu (i gairebé simbòlic) on la ciutadania finalment seria lliure de sortir als carrers a passejar o fer exercici en un horari establert i seleccionat, i a mesura que la situació i els indicadors anessin millorant, les restriccions s’anirien alleugerint. En aquest sentit, i com a mostra positiva, la gran majoria de comerços i més de la meitat de les terrasses del pla de Lleida van reobrir amb l’entrada a la fase 1 de l’estat d’alarma.

Tanmateix, i malgrat els aparents bons resultats de la proposta a nivell català, el Segrià va patir un repunt que sumaria més de cent casos per dia. A tall de resposta, però, el director general de Professions de la Salut, Marc Ramentol, seria l'encarregat de qualificar els casos de "lleus i asimptomàtics". Això no obstant, el que inicialment es plantejaria com a una sèrie de casos aïllats, l'estiu iniciaria amb un recompte total de 205 morts al pla de Lleida.

 

Confinament perimetral al Segrià

Per aquest motiu, i tenint en compte les xifres i dades que es rebrien en els dies vinents, aquestes van ser decisives a l'hora de decretar les noves restriccions; retorn al confinament perimetral del Segrià, que duraria fins al 29 de juliol. Novament, tots els bars i restaurants es veurien obligats a tancar i, paral·lelament, la ciutadania es veuria forçada a traslladar les seves quotidianitats a casa, com ja ho havia fet anteriorment. Malgrat tot, al setembre, la Generalitat optaria per aixecar les restriccions específiques que pesaven sobre Lleida i 32 municipis més del Segrià; gràcies a l'evolució positiva de les dades sobre els contagis de la Covid-19, Lleida s'afegiria al pla de restriccions presents a la resta de Catalunya, fins llavors en una situació considerablement millor.

 

Inici del curs escolar

Aquest canvi coincidiria amb l’inici del curs escolar arreu del país; durant l'inici del setembre les escoles a Lleida retornaven a la presencialitat amb plans de protocol. A Lleida s'iniciava amb una visió una mica més pessimista, i és que el curs es presentava amb 141 docents de baixa per raó de contagi. Les universitats, per la seva banda, van restringir la presencialitat, retornant al model basat en la semipresencialitat que va marcar per complet el darrer curs.

Malgrat l'afany de retornar a la normalitat, doncs, al llarg dels mesos la Covid continuaria present a Lleida. Tant que, a finals del mes d'octubre, s'aprovava una nova restricció. El Procicat va endurir les mesures de restricció de mobilitat aplicant el toc de queda nocturn, que comprendria des de les 22:00 fins a les 06:00 de la matinada. Addicionalment, el Govern també proposaria un confinament domiciliari al llarg dels caps de setmana, per tal d'evitar el moviment ciutadà.

 

Nadal i cap d'Any

A mesura que el temps passava, començava el debat sobre la movilitat per les festes de Nadal en família i les restriccions. La proposta del Govern per Nadal i Cap d'Any va ser allargar el toc de queda fins a les 01:30. Després de les festes nadalenques, Lleida comptava amb vint casos més al dia, un repunt que augmentava a conseqüència clara de les reunions i celebracions nadalenques, però menys del punt previst.

Malgrat les notícies i la incertesa derivada de la situació, i entre rebrots que obligaven a confinar i tancar establiments, s'obria una punt d'esperança: arribava la vacuna.
 

L’arribada de la vacuna: l’efecte “tallafoc”

El 5 de gener la demarcació de Lleida iniciava la campanya de vacunació contra la Covid-19, principalment a Lleida, Alt Pirineu i Aran. Inicialment, el programa es destinaria als professionals sanitaris. D'aquesta manera, els hospitals Arnau de Vilanova i Santa Maria, l'Hospital Comarcal del Pallars, així com els equips d'atenció de primària de Lleida i Pirineu serien els primers pacients voluntaris en sotmetre's al vaccí. El tipus de vacuna administrada en la primera campanya era la vacuna de Pfizer/BioNTech, amb unes dosis repartides entre els diferents centres sanitaris. Segons l’ordre de prioritat establert, els professionals tenien l'oportunitat d'inscriure's al formulari, el qual en menys de 24 hores aconseguiria comptar amb 960 professionals voluntaris, d’entre diferents àmbits.

Durant el pas de la primera setmana de gener, la vacunació a Lleida continuava; el dia 8 de gener la demarcació de Lleida, era la província amb més vacunes contra la Covid administrades. Un 0,7% de la ciutadania ja havia rebut la primera dosi de Pfizer.

 

La situació, un any després

Actualment, les comarques de Lleida sumen un nombre de casos positius més estabilitzats en comparació amb els mesos anteriors. Segons Salut, el total acumulat des de l'inici de la pandèmia fa un any és de 35.185 contagiats, dels quals 29.807 a la regió sanitària del pla i 5.378 en l'Alt Pirineu i Aran.

Pel que fa a dades com la taxa de transmissió o bé el risc de rebrot, i segons indica Salut, Lleida segueix progressant de manera relativament correcta. Les xifres segueixen disminuint, i el ritme de vacunació ha continuat endavant.

De la mateixa manera, arreu es manté la mateixa dinàmica; si bé a causa de la intensitat que l’afer ha mantingut fins ara és probable el retorn de noves onades de menor intensitat, el que és positiu és el fet que a escala global (i tret d’excepcions lògiques), la pandèmia es manté en decreixement.
 


Malgrat tot, encara resta prou camí per recórrer. La infecció Covid ha estat prou significativa com per a haver causat tot aquest revolt, i tot i que comptem amb la vacuna adequada, encara passarà algun temps fins que la seva incidència es mantingui com a quelcom anecdòtic o, si més no, més propi del nostre passat que del present i futur.

Comenta el contingut

Més informació
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre