x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

ENTREVISTA ENSENYAMENT

Josep Gonzàlez-Cambray: «La voluntat d'Educació és fer l'institut de Cappont»

  • J.MARTÍ
Actualitzada 11/06/2021 a les 09:21

El nou conseller d’Educació, el lleidatà Josep Gonzàlez-Cambray, es compromet que el llargament reivindicat institut de Cappont sigui una realitat, que veu factible per a aquesta legislatura, en aquesta entrevista concedida a SEGRE. També afirma que faran el que calgui per mantenir totes les escoles bressol obertes en col·legis rurals i per garantir la continuïtat de tots els col·legis amb pocs alumnes, A més, considera possible retirar la gran majoria de mòduls prefabricats dels centres en aquesta legislatura.

«La voluntat d'Educació és fer l'institut de Cappont»

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© «La voluntat d'Educació és fer l'institut de Cappont»

AMADO FORROLLA

Quines previsions té Educació sobre l’institut de Cappont? Pot confirmar que es farà?

El compromís és treballar amb l’ajuntament en la planificació de l’oferta educativa i ja ho hem estat fent, analitzant la possibilitat que inclogui l’institut de Cappont per donar continuïtat a l’alumnat que estudia al barri. Les primeres conclusions són que veiem molt viable aquest institut i en les properes setmanes i mesos ens hi posarem per fer-ne possible la construcció durant aquesta legislatura.

És massa aviat per fixar un calendari?

Sí, però no ho és per dir que la voluntat del departament és fer aquest institut, i amb els nous pressupostos hem de trobar la partida econòmica per fer-lo possible.

Fa dos anys es va plantejar el tancament de les escoles Cervantes de Lleida i Àngel Guimerà de Balaguer, que al final es van mantenir. Està garantida la seua continuïtat?

El que sí que està assegurat és que el curs vinent aquestes escoles tindran continuïtat de P3. Hem ofert les mateixes línies malgrat el descens de la natalitat. Al tenir menys alumnes, hem reduït les ràtios perquè hi hagi una distribució equilibrada sense segregació. A la ciutat de Lleida hem reduït les places d’entrada a P3 a 23 i a 22 en la pública i en la concertada per fer una distribució equilibrada de l’alumnat dins del pla de lluita contra la segregació escolar.

Educació va implantar un pla pilot d’escoles bressol en zones rurals i fa un any va aprovar una ordre per generalitzar-les als col·legis dels municipis de menys de 2.000 habitants. Quina resposta han tingut per part dels ajuntaments? Alguns es queixen que han d’assumir una part important del cost.

Educació té molt clara la seua aposta pels petits municipis, que passa no només per tenir una escola, sinó perquè també hi hagi una bressol perquè les famílies puguin escolaritzar els seus fills com més aviat millor. El departament va iniciar un pla pilot i aquesta ordre li dona estabilitat amb valors afegits, ja que la bressol forma part de l’escola i els seus professionals, del claustre.

La contractació la fa Educació per motius jurídics i els ajuntaments han de contribuir al finançament. Des de fa una mica més d’un any, després de 7 sense fer-ho, el departament ha tornat a finançar les bressol municipals i les rurals.

Aquesta ordre dona de termini per adherir-se fins a l’inici del curs 2023-24, però que tothom estigui molt tranquil, no tancarem cap bressol rural per motius econòmics i, si és necessari, hi haurà una línia de subvenció perquè tots els ajuntaments puguin mantenir-les. Les bressol rurals amb pocs alumnes tindran un finançament extra per garantir la seua continuïtat.

Creu que a llarg termini es poden mantenir les escoles rurals amb entre cinc i deu alumnes, de les quals a Lleida n’hi ha unes quantes?

No només es pot, sinó que les hem de mantenir, perquè aquests alumnes van a l’escola i les seues famílies continuen vivint al poble.

Ha afirmat que avançaran cap a la gratuïtat de l’etapa de 0 a 3 anys. D’on sortiran els diners?

El programa de govern d’aquesta legislatura ens cita a avançar cap a la gratuïtat d’aquesta etapa. El que hem de fer des d’Educació és trobar aquest finançament perquè sigui possible de forma progressiva.

Preveu que serà necessari seguir portant mascareta a les escoles el curs que ve?

Quan Salut ens digui que ja no és imprescindible portar mascareta a les escoles per motius sanitaris, les retirarem. No ens agrada portar-les, aquest any hem hagut d’adaptar-nos a situacions organitzatives que no havíem viscut mai. Un 10 per als docents, els alumnes, les famílies i els ajuntaments. Educació i Salut hem garantit que les escoles obertes són segures.

Vostè ha dit que l’escola no tornarà a ser la mateixa que abans de la Covid. En quin aspecte es notarà?

Iniciem una nova etapa amb totes les polítiques que ja tenim en marxa i, sobretot, amb el que hem après durant la Covid, com que l’escola ha de ser presencial, que és un servei públic essencial, que tenim alumnes vulnerables i cal estar molt a prop d’ells o que hem de fer un acompanyament emocional. La transformació educativa ha vingut per quedar-se i hem de continuar avançant cap a una educació més competencial.

A Catalunya, com a societat i com a país, necessitem formar ciutadans al més lliures i crítics possible. L’escola després de la Covid serà millorada amb una transformació educativa que surti dels centres, al servei dels alumnes i al costat dels mestres.

Hem de prendre les millors decisions en funció de les necessitats de cada centre, que no són les mateixes..

Educació aposta per l’escola inclusiva, però pares i docents diuen que falten mitjans.

És un camí que hem de continuar recorrent, no hem arribat a una meta. El departament es compromet a buscar més recursos per a l’escola inclusiva.

L’anterior conseller deia que la jornada continuada matinal a Secundària fa que alumnes que utilitzen el transport escolar no puguin tenir un àpat calent fins a primer hora de la tarda. Introduiran canvis?

Totes les decisions s’han de basar en el fet que l’alumne és el subjecte i l’objecte. Sobre l’horari, hem de ser capaços d’oferir a l’alumnat el que compleixi criteris d’equitat d’accés als recursos del centre i de salut.

No es preveuen canvis a curt termini?

Per al curs vinent, no. De cara al següent, cal estudiar-ho. Però és cert que alguns horaris, sobretot en instituts, no garanteixen aquests criteris d’equitat i, sobretot, de salut. No pot ser que el dinar sigui a les 16.30 hores.

Els sindicats exigeixen que els docents recuperin l’horari lectiu d’abans de les retallades, i la paga extra del 2014, entre altres reivindicacions.

Diàleg, diàleg i diàleg, però les decisions les prendrem en funció de quins són els valors afegits per a l’alumne. Els recursos públics són limitats, però estem convençuts que en aquesta legislatura farem un salt endavant. Decidirem on podem invertir millor els diners perquè tingui impacte en la millora i transformació de l’aprenentatge de l’alumnat.

Diversos antecessors seus van anunciar la supressió dels barracons dels centres sense que això s’hagi portat a terme. Considera viable fer-ho en aquesta legislatura?

És possible i ho farem. En l’anterior legislatura, el departament tenia un pla de construcció a set anys i un dels indicadors per decidir obres era la retirada de mòduls. Durant la pandèmia del coronavirus, els hem mantingut tots perquè els centres tinguessin més espai, però, quan s’acabi, la seua retirada és una aposta del departament i estic convençut que tirarà endavant. Estem en un moment en què les polítiques d’Educació poden fer possible l’eliminació dels que han de ser substituïts per una construcció, que són un setanta per cent, no dels que són provisionals i en un o dos anys es retiren.

Temes relacionats
Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre