x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

ESNOTICIA

Tercer curs amb mesures Covid però 100% presencial i amb boom a l'FP

  • S. ESPÍN / J. MARTÍ
  • |LLEIDA
Actualitzada 05/09/2021 a les 09:09

Les classes comencen el dia 13 i docents i pares reclamen reduir les ràtios

Una protesta de la junta de personal docent a l’inici del curs passat.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© El curs arranca amb al voltant del 90% dels docents completament vacunats contra la Covid i a dia d'avui el 64,1% dels joves de 12 a 19 anys tenen ja una dosi i un 49,4% ha acabat la pauta

SEGRE
Una protesta de la junta de personal docent a l’inici del curs passat.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Les famílies gastaran de mitjana per cada fill escolaritzat entre els 3 i els 18 anys 1.890 euros durant el curs escolar vinent, segons un estudi de l'Organització de Consumidors i Usuaris.

SEGRE
Una protesta de la junta de personal docent a l’inici del curs passat.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Una de les primeres reunions de docents aquesta setmana a l'institut Ronda de Lleida.

Jordi Echevarría
Una protesta de la junta de personal docent a l’inici del curs passat.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Una protesta de la junta de personal docent a l'inici del curs passat.

SEGRE
Una protesta de la junta de personal docent a l’inici del curs passat.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Estat actual de les obres de construcció de la nova escola de Balàfia.

Maite Monné
Una protesta de la junta de personal docent a l’inici del curs passat.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Alumnes amb mascareta a classe a l'inici del curs passat.

SEGRE
Més de 55.000 alumnes tornaran a les aules a Lleida el proper dia 13 en el que serà el tercer curs amb mesures anti-Covid, però amb el 100% de presencialitat, sense mascareta al pati per als grups bombolla i sense quarantena per als alumnes de Secundària vacunats. Així mateix, continua el boom de l'FP amb més demanda que oferta.

El proper dia 13 arrancarà un nou curs escolar, el tercer de l’era Covid, per a 10.860 alumnes d’educació Infantil, 25.944 de Primària i 18.479 d’ESO i continuarà marcat per les restriccions sanitàries als centres educatius, que han de mantenir els grups bombolla i les mascaretes a les aules, encara que com a novetat es podran treure al pati si no es barregen amb altres grups. Un altre canvi introduït per Salut és que no s’haurà de prendre la temperatura a l’entrada i que els alumnes de Secundària completament vacunats no hauran de fer quarantena en cas d’un positiu a la seua classe.

Així mateix, la baixa incidència de contagis (la majoria de comarques ja estan per sota del 5% de positius en PCR) i l’extensió de la vacunació permet reprendre el curs amb el 100% de presencialitat. El 90% dels docents estan vacunats i a dia d’avui un 64,1% dels joves de 12 a 19 anys han rebut ja una dosi i un 49,4%, la pauta completa.

Els docents ja tenen “experiència” amb les mesures anti-Covid i, en general, consideren que “l’arrancada és millor” que l’anterior i amb “instruccions més clares”.

En aquest sentit, la presidenta de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya, Belén Tascón, lamenta que, “encara que s’ha demostrat que els centres no són focus de transmissió, es mantenen les mesures que més dificulten el dia a dia com la mascareta que és una barrera de comunicació i els grups bombolla que dificulten la relació entre alumnes”. Considera que s’haurien de reduir les ràtios i potenciar l’ús d’espais exteriors i denuncia que amb la pandèmia els nens més vulnerables no reben una atenció adequada.

Jaume Añé, del sindicat USTEC-STEs, i Ramon Panadés, d’Aspepc, també reclamen reduir el nombre d’alumnes per classe i critiquen que a causa dels grups bombolla hi ha professors que es veuen obligats a impartir docència de matèries de les quals no són especialistes.

També creuen que tenir alguns alumnes a classe i d’altres a casa en cas d’un positiu a l’aula pot complicar més la docència. Rosa Montané, de CCOO, denuncia que la dotació de plantilles fa impossible disminuir les ràtios i destaca que en cicles d'FP amb gran demanda s’ampliaran en lloc de crear més grups.

I és que els matriculats en cicles formatius s’han disparat i molts alumnes s’han quedat sense plaça per al curs vinent. Els centres creuen que l’èxit és fruit en part de la gran difusió d’aquests estudis i alguns no saben si tindran “les estructures necessàries per atendre la demanda”.

A l’institut Torre Vicens de Lleida ciutat el cicle de cures auxiliars d’infermeria va rebre una allau de sol·licituds i finalment n’han quedat fora 160, malgrat comptar amb 90 places. L’overbooking ha estat general en els de grau mitjà, amb 80 sol·licituds sense plaça en emergències sanitàries, 30 en farmàcia i parafarmàcia i una vintena en imatge personal.

En els de grau superior, n’han sobrat 70 en imatge per al diagnòstic i medicina nuclear i 45 en laboratori clínic i biomèdic. A l’institut Caparrella, electromecànica de vehicles, amb 62 places, ha deixat fora 68 sol·licituds. En els d’informàtica i carrosseria també hi ha un excedent de 24 i 11, respectivament. En els de grau superior, n’han quedat fora 30 en automoció i 8 en informàtica.

A l’institut Guindàvols hi ha més demanda que oferta en els cicles de manteniment d’electromecànica i d’instal·lacions de fred i calor, igual que en els del Joan Oró, que són de la branca esportiva i solen estar sempre molt sol·licitats.

A l’institut Alfons Costafreda de Tàrrega s’han quedat sense plaça una dotzena de persones en el cicle de sistemes microinformàtics i xarxes i també hi ha hagut excés de demanda en mecatrònica industrial.

A l’Escola del Treball han aconseguit omplir pràcticament tota la seua oferta.
 

Els directors podran elegir docents interins i substituts

Una de les novetats d’aquest curs és que el departament d’Educació ha generalitzat la possibilitat que les direccions dels centres puguin elegir els docents interins i substituts per cobrir totes les vacants de com a mínim un mes de durada.

Fins ara, això només era possible als centres classificats com d’alta complexitat i als centres de quatre àrees territorials, que no incloïen Lleida, on s’aplicava un pla pilot. Així, quan hi ha una vacant d’almenys un mes, la direcció del centre pot seleccionar fins a un màxim de deu inscrits en la borsa el currículum dels quals s’ajusti a les condicions que hagi fixat per a aquesta plaça, entrevistar-ne tres i seleccionar-ne finalment un.

Directors consultats per aquest diari van avalar aquest argumentant que dóna resposta a les necessitats del projecte educatiu de cada centre. “Ara els centres treballem per projectes i per exemple, si en el nostre impartim les Ciències Socials en anglès, necessitarem un especialista que acrediti un nivell d’aquest idioma suficient”, explica en aquest sentit un director.

En canvi, els sindicats carreguen contra un procediment que veuen obscurantista, empresarial i que creuen que facilita col·locacions “a dit”. Jaume Añé, portaveu d’USTEC-STEs, remarca que “denunciem els nomenaments a partir d’entrevistes”. Recorda que era una prova pilot en alguns serveis territorials que ara s’ha generalitzat i subratlla que “és absolutament discrecional i afavoreix situacions no desitjades en la contractació pública”.
 

USTEC creu que és “absolutament discrecional” i CCOO, que “no hi ha transparència”


Rosa Montané, de CCOO, considera que “no hi ha cap transparència ni es garanteix la qualitat”. “En els nomenaments de la setmana passada no hi havia ni una plaça de matemàtiques, cosa que suposa que s’han cobert totes les vacants per aquesta via”, va censurar.

“No se sap quines vacants hi ha ni qui nomenen, era molt més transparent el sistema de fa vint anys, quan et citaven en una sala i tots podien veure les places que hi havia”, assenyala, i acusa el departament de voler implantar un sistema similar al d’una empresa privada i convertir els directors en gestors de personal.

D’altra banda, Añé critica que els centres no van disposar ja de tots els docents el passat dia 1, ja que hi ha nomenaments fins al dia 8, i apunta que també perviu l’“abús de temporalitat”.

Per la seua part, Ramon Panadés, d’Aspepc, afirma que en general per a aquest curs “es repeteixen errors de l’any passat per falta de planificació”.
 

Mesures per al nou curs

Presencialitat. La conselleria d’Educació assegura que el curs 2021-2022 començarà el proper dia 13 en tots els centres educatius de manera presencial al 100% en totes les etapes educatives.

Quarentena. A diferència del curs passat, en cas de positiu en una classe de Secundària, els alumnes completament vacunats no hauran de fer quarantena.

Famílies. Si l’entrada al centre és pel pati, els nens podran anar acompanyats per la família. Les reunions seran preferentment virtuals, encara que podran ser híbrides. Les famílies poden assistir a festes escolars si són a l’exterior, amb mascareta i es recomana estar vacunats.

Extraescolars. Educació recomana que les extraescolars s’iniciïn a l’octubre, amb 10 alumnes per grup i un màxim de 15 si hi ha distància.

Mascaretes. Les mascaretes segueixen sent obligatòries dins de les aules, però com a novetat al pati els alumnes se la podran treure sempre que estiguin amb els companys del mateix grup estable de convivència.

Grups Bombolla. Es mantenen els grups bombolla o estables als centres, però una altra de les noves mesures anunciades és que a les zones comunes, com per exemple el pati, es podran barrejar alguns d’aquests grups.

55.283 alumnes. Començaran el curs a Lleida entre Educació Infantil (10.860), Primària (25.944) i ESO (18.479).
 

Guissona estrena l'ampliació de l'institut, que acull 550 alumnes

A tota la demarcació hi ha diverses obres en marxa. Una és la de la nova escola del barri de Balàfia, que unificarà la que porta el nom del barri i la de Pinyana, i que podria entrar en servei en l’inici del curs 2022-23, atès que la previsió és que les obres puguin estar acabades cap a finals de l’actual.

A la capital també està previst iniciar ben aviat l’ampliació del col·legi Camps Elisis aprofitant l’edifici antic que acollia l’escola d’adults.

Mentrestant, a Balaguer s’executaran obres per completar el col·legi Mont-roig, amb diners avançats per l’ajuntament, i també han començat les de la nova escola de Vilagrassa.
 

Intel·ligència artificial per detectar problemes emocionals

Un altre dels aspectes en els quals Educació vol incidir especialment aquest curs és en la salut mental dels alumnes, a fi de detectar possibles patologies derivades de la pandèmia.

Per aquest motiu, ha anunciat un pla per preservar el benestar emocional dels estudiants que consistirà a fer un qüestionari a tots els alumnes de cinquè i sisè de Primària, ESO i Secundària postobligatòria durant el primer trimestre, que servirà per conèixer com els ha impactat la pandèmia i l’estat de la seua salut emocional. El projecte inclou un espai als centres on puguin expressar les seues emocions i un programa d’intel·ligència artificial identificarà paraules clau per detectar possibles necessitats emocionals, que així es podran derivar a canals sanitaris.

Temes relacionats
Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre