x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

ESNOTICIA

Sis mil lleidatans reben la llum d'una desena de companyies municipals

Actualitzada 24/10/2021 a les 10:43

L'escalada de preus estimula l'autoconsum solar i les comunitats energètiques

Obres aquesta setmana del parc eòlic de Solans, el primer que es construeix a Lleida en vuit anys mentre que 42 estan paralitzats.

Obres aquesta setmana del parc eòlic de Solans, el primer que es construeix a Lleida en vuit anys mentre que 42 estan paralitzats.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Obres aquesta setmana del parc eòlic de Solans, el primer que es construeix a Lleida en vuit anys mentre que 42 estan paralitzats.

MAGDALENA ALTISENT

La Generalitat ha anunciat que crearà una companyia elèctrica pública, mentre uns 6.000 lleidatans ja reben la llum d'una desena d'empreses en mans d'ajuntaments. L'escalada de preus de l'energia estimula alternatives per reduir les factures com l'autoconsum d'energia solar i crear comunitats energètiques.

Mentre la Generalitat ha anunciat aquesta setmana que crearà una companyia elèctrica pública, més de sis mil lleidatans paguen els rebuts de la llum a una desena d’empreses en mans d’ajuntaments. Subministren als veïns des de fa dècades i han sobreviscut a altres que han acabat dissoltes o absorbides per grans operadores.

Els seus responsables s’esforcen a abaratir les factures i assegurar alhora la seua pròpia viabilitat econòmica, enmig d’una escalada de preus sense precedents. La Generalitat impulsa la seua pròpia elèctrica com a eina en l’estratègia de transició cap a les energies renovables (vegeu el desglossament). Les empreses municipals de Lleida, en canvi, concentren els esforços a aconseguir factures més barates que les privades.

Ho aconsegueixen al no buscar beneficis ni repartir dividends. Tanmateix, els ajuntaments que les gestionen destaquen les dificultats de sobreviure en un mercat energètic fet a mida de grans grups empresarials d’àmbit estatal i internacional. Per tirar endavant, molts s’han unit per obtenir més bons preus per fer de forma conjunta les compres d’energia al mercat a l’engròs.L’escalada del preu de l’energia, que supera màxims històrics setmana rere setmana, esperona també la recerca d’alternatives com l’autoconsum d’energia solar.

Només l’últim any se n’han instal·lat unes 350 noves plantes a Lleida i ja són són gairebé un miler. La majoria estan en teulades i subministren a l’edifici on es troben, però cada vegada són més les d’ús compartit.Ajuntaments com els dels Alamús, Torrebesses, la Granadella i Vallfogona de Balaguer s’han convertit en pioners de l’autoconsum compartit. Promouen instal·lacions solars en una o dos teulades l’energia de les quals es distribuirà entre diversos edificis públics.

A la localitat de la Noguera, consistori i veïns van comprar conjuntament plaques fotovoltaiques per abaratir el cost de cada unitat, una cosa que han fet també Raimat i altres poblacions. Per la seua part, l’Associació de Catalana de Municipis (ACM) prepara una gran compra conjunta de panells solars per a ens locals per al 2022.La cooperació és el principi que inspira també les primeres comunitats energètiques de Lleida. Els objectius van des d’adquirir panells solars fins a negociar contractes de subministrament en condicions avantatjoses.

Aquesta setmana se’n va constituir una al barri de la Bordeta de Lleida, i l’ajuntament de Tírvia vol crear-ne una altra per fer aquest municipi “autosuficient” en matèria d’energia. Tanmateix, la legislació espanyola limita les instal·lacions solars que comparteixen energia. Literalment, les lliga curt.La normativa sobre autoconsum compartit estableix que els consumidors no podran estar a més de cinc-cents metres dels panells solars que generen electricitat.

És una distància molt inferior que en altres països i limita el nombre de persones que poden associar-se. A França el límit és de vint quilòmetres. Tant els ajuntaments amb companyies elèctriques com els impulsors de comunitats energètiques constaten la importància d’associar-se per obtenir bons preus al mercat de l’energia, on la mida no només importa, sinó que és decisiva.

Així s’aprecia en el cas de Nufri i la CAG de Guissona, grans firmes agroalimentàries lleidatanes que ara també són comercialitzadores d’energia.Quant al cas de Nufri, el volum de la seua cartera de clients li permet adquirir grans lots d’energia al mercat de futurs. Aquesta possibilitat està fora de l’abast de les companyies municipals, amb menys abonats. Només poden acudir al mercat majorista, amb un preu únic i en el qual el principal marge de millora passa per reduir costos de gestió.Una energia neta, descentralitzada, en mans de la ciutadania i sota gestió pública acostuma a associar-se al concepte de sobirania energètica, basat a democratitzar la producció d’aquest bé bàsic.

L’actual escenari alcista i el temor d’una crisi energètica sembla que converteixen aquest ideal de futur en una qüestió d’urgència.

Una estratègia per “democratitzar” l’energia basada en les renovables

La Generalitat va anunciar dimecres un canvi de rumb en la promoció de les energies renovables. La setmana vinent, un nou decret deixarà enrere el del 2019, dedicat a aconseguir a qualsevol preu una potència de 10 GW d’energies netes el 2030, davant dels 3,5 actuals.

El resultat va ser una allau de projectes que va provocar alarma i protestes a les comarques que concentraven més molins i panells solars, com la Segarra, les Garrigues i el Pallars Jussà. Propostes per a més de cent solars i quaranta-dos d’eòlics sumaven a Lleida més potència que la de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs juntes, encara que només sobre el paper. A la pràctica, alguns projectes eren incompatibles entre si, ja que aspiren a ocupar els mateixos terrenys.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, el va descriure com el resultat d’un model “extractivista” en mans d’un “oligopoli”.Gairebé tots els projectes reiniciaran el tràmit amb el nou decret. De tots els parcs eòlics previstos, només està en obres el de Solans, l’únic autoritzat en vuit anys. La futura norma limitarà l’ús de finques agrícoles per a molins i plaques solars.

Al seu lloc, els afavorirà a prop de ciutats, en sòl urbanitzable i edificis. Els promotors hauran de comunicar els projectes als ajuntaments, tenir el vistiplau dels amos del 50 per cent de sòl i oferir al territori la possibilitat d’adquirir una participació del 20 per cent.Aquest nou decret forma part d’una estratègia que inclourà a partir del 2022 una llei per a la transició energètica, un pla que delimitarà espais per a noves centrals eòliques i solars, i una companyia elèctrica pública per promoure energies netes i participar en projectes de comunitats energètiques locals. El president ho va descriure com un canvi de model productiu “descentralitzat i democràtic”.

Temes relacionats
Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre