SEGRE

TRIBUNALS AUTOMOCIÓ

Centenars de lleidatans reclamen a fabricants de cotxes per pactar preus

Empreses del sector de l'automoció van pactar preus en la venda de cotxes entre els anys 2006 i 2013. Aquestes ja van ser multades el 2015 per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i ara el Suprem ha confirmat les sancions al denominat 'càrtel dels concessionaris'. Centenars de lleidatans reclamaran fins a 4.500 euros.

Imatge de l’edifici judicial del Canyeret de Lleida.

Imatge de l’edifici judicial del Canyeret de Lleida.SEGRE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Centenars de lleidatans que van adquirir vehicles entre els anys 2006 i 2013 presentaran demandes contra les empreses de l’anomenat càrtel dels concessionaris per pactar preus en la venda, intercanviant informació confidencial per controlar el mercat de la distribució i la postvenda.

Ho faran després que el Tribunal Suprem hagi ratificat les multes per un total de 118 milions d’euros que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va imposar el 2015 a quinze empreses de serveis de distribució, venda i postvenda d’automòbils. Van ser investigades i castigades gràcies a Volkswagen i les empreses del seu grup, que van delatar el i van quedar exemptes de multa. El despatx Cudós Consultors ja ha recollit més de cent casos a Lleida.

Antoni Cudós va explicar ahir a aquest diari que, “abans de presentar les demandes, individuals o col·lectives, estem estudiant com fer els peritatges per acreditar els danys i perjudicis”. És a dir, quina mena de descomptes s’haurien deixat d’aplicar pel pacte d’empreses. Els peritatges, diu Cudós, no seran tan senzills com en el cas de l’anomenat càrtel dels camions.

Prats Advocats prepara unes cinquanta reclamacions. El director, Xavier Prats, va comentar ahir que “una de les claus és aconseguir o recuperar la factura de compra del vehicle o el permís de circulació per fer un informe pericial. Són la prova més gran contra els concessionaris”.

Per la seua part, Enric Rubio, de Rubio Advocats, va afirmar que “animo les persones que van adquirir un vehicle en aquest període que reclamin el sobrepreu que van haver de satisfer per la seua compra i que pot anar del 10% fins al 15 per cent del preu final. No hem de perdre de vista que un vehicle és un bé bàsic per a la vida quotidiana de les persones i per la mateixa activitat econòmica, per la qual cosa els fabricants i distribuïdores es van aprofitar d’aquest fet que ara s’ha destapat. És necessari actuar amb celeritat perquè el termini és d’un any des que es va confirmar pel Suprem la sanció imposada per la CNMV”.

Les indemnitzacions podrien anar des dels 2.000 fins als 4.500 euros

Encara que es desconeix amb exactitud la quantitat a reclamar, els lletrats consultats per SEGRE apunten que és entre el 10 i el 15% del preu final del vehicle. En aquest sentit, Xavier Prats calcula que la quantitat a reclamar “pot oscil·lar entre el 2.000 i els 6.000 euros”. Altres lletrats assenyalen un màxim de 4.500 euros.

Es tracta d’un cas similar al conegut com el càrtel dels camions, en què la Comissió Europea va sancionar l’any 2016 cinc fabricants i els va obligar a indemnitzar transportistes afectats. Les cinc marques sancionades són Man, Daf, Volvo/Renault, Mercedes/Daimler i Iveco. En aquest sentit, fonts judicials van apuntar ahir que els peritatges dels cotxes seran més complicats ja que llavors la sentència deia clarament que els fabricants havien pactat apujar un 15% els preus, per la qual cosa era això el que s’havia de reclamar.

En una de les recents sentències relatives al càrtel dels cotxes, segons va informar EFE, el Tribunal Suprem entén que l’expedient “reuneix elements probatoris i indiciaris suficients que, mitjançant una conducta coordinada entre empreses competidores, s’ha produït tal intercanvi (...) per tal de substituir conscientment els riscos de la competència per una cooperació pràctica entre elles”. Per a la sala, és “inqüestionable que un intercanvi d’aquestes característiques és nociu per a la competència” ja que és “apte per suprimir la incertesa sobre el comportament al mercat de les marques respecte a paràmetres estratègics, redueix la independència de la conducta entre les marques partícips en aquest i disminueix els incentius per competir”. Les respectives multes van ser recorregudes per les companyies a l’Audiència Nacional, que de forma massiva va desestimar els recursos. Van tornar a al·legar davant del Tribunal Suprem, que ha confirmat el criteri.

tracking