URBANISME PATRIMONI
Indíbil i Mandoni tornen a casa
La restauració de l'estàtua ha permès recuperar el color negre original i reposar la llança que va ser robada, les cadenes i la funda de la falcata || Hi haurà un acte oficial de benvinguda aquesta tarda
Tres-cents setanta-un dies després de la seua partida, Indíbil i Mandoni ja han tornat a la ciutat. La icònica escultura dels dos guerrers ilergets va arribar ahir al seu pedestal davant l’Arc del Pont i avui a les sis de la tarda la Paeria farà un acte de benvinguda després d’estar un any al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, a Valldoreix. Una restauració que ha servit perquè l’estàtua recuperi el seu color negre original, a més de la llança, robada el 2017, les cadenes i la funda de la falcata.
La restauració de l’estàtua ha costat 30.000 euros que ha pagat la Generalitat, mentre que la Paeria ha abonat 28.365 euros per reposar la llança, les cadenes i la funda de la falcata, així com rehabilitar el pedestal i costejar-ne el trasllat. Per donar-los la benvinguda, hi haurà avui un acte a l’Arc del Pont, a les 18.00 hores. Amb la restauració, l’estàtua recupera el negre que va perdre durant la neteja que se li va fer el 1999.
Per a l’excap d’arqueologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Joan Ramon González, és encertat perquè “posar aquesta capa era propi de les escultures dels anys 40 per protegir-les del clima i preservar-les”. Sobre l’actuació del 1999 en la qual va passar del negre a un marró brillant, González ho veu “com si se li tragués la pell a l’estàtua, per la qual cosa és una bona idea recuperar el negre”. L’escultura va ser creada el 1884 a Roma per Medard Sanmartí inspirant-se en els guerrers ibers Istolaci i Indortes, que al segle III abans de Crist van fer front a una invasió cartaginesa.
L’estàtua s’havia de portar al Museu del Prado, però va ser traslladada al museu de Vilanova i la Geltrú. Anys després, el 1945, l’alcalde de Lleida, Víctor Hellín, la va comprar, la va fondre en bronze i la va col·locar als Camps Elisis durant la primera fira agrària de Sant Miquel. L’any següent es va traslladar a la seua ubicació actual, ja amb el nom dels cabdills ilergets que van fer front als romans, Indíbil i Mandoni.
Per a González, “és l’obra més famosa de Sanmartí”, i va afegir que la reubicació davant l’Arc del Pont va servir “perquè els cotxes no circulessin per l’Eix”.
Obra amb errors històrics i emprada per a finalitats propagandístiques
L’estàtua d’aquests guerrers és un símbol de Lleida, però segons Joan Ramon González té errors històrics. “Indíbil i Mandoni mai no van portar falcates perquè no eren de la seua època ni tampoc vestien túniques, eren guerrers.” González va dir que històricament es va utilitzar per a finalitats propagandístiques diverses.
El seu creador, Medard Sanmartí, la va definir com “primer crit d’independència a Espanya pels cabdills Istolaci i Indortes contra la dominació cartaginesa”. Fet que la Segona República va aprofitar per fer cartells amb els dos guerrers vestits de milicians en què instaven a defensar la llibertat a la Guerra Civil. El 1945, però, l’alcalde franquista de Lleida Víctor Hellín “va utilitzar l’estàtua per defensar l’autarquia d’Espanya”.
L’estàtua es va col·locar ahir a primera hora del matí davant l’Arc del Pont i es va cobrir amb plafons negres i una lona a l’espera que es descobreixi avui a la tarda.
L’estàtua es va col·locar ahir a primera hora del matí davant l’Arc del Pont i es va cobrir amb plafons negres i una lona a l’espera que es descobreixi avui a la tarda.
L’estàtua es va col·locar ahir a primera hora del matí davant l’Arc del Pont i es va cobrir amb plafons negres i una lona a l’espera que es descobreixi avui a la tarda.
L’estàtua es va col·locar ahir a primera hora del matí davant l’Arc del Pont i es va cobrir amb plafons negres i una lona a l’espera que es descobreixi avui a la tarda.
