SEGRE

LLEIDA

UdL, trenta anys amb nota

Avui es compleix el 30 aniversari de l'aprovació de la llei de creació de la Universitat de Lleida (UdL), que va englobar les titulacions que llavors oferien a la ciutat tres universitats de Barcelona. Els quatre rectors que ha tingut coincideixen que ha fet un gran salt endavant, ha dinamitzat el territori i ha facilitat l'accés als estudis universitaris.

Gullichsen, al seu edifici.

Gullichsen, al seu edifici.SEGRE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El 12 de desembre del 1991, fa just trenta anys, el Parlament va donar llum verda a la llei de creació de la Universitat de Lleida (UdL) juntament amb les de Girona, Rovira i Virgili de Tarragona i Pompeu Fabra de Barcelona. Va ser l’últim punt de l’ordre del dia del ple i es va aprovar amb més displicència que solemnitat.

Però per a Lleida va ser un dia històric, al recuperar la universitat que ja havia tingut entre el 1300 i el 1717 amb l’antic Estudi General. Precisament, aquest era el nom de la divisió que agrupava les titulacions que la Universitat de Barcelona tenia a Lleida el 1991, que van constituir la nova UdL juntament amb Magisteri, que depenia de l’Autònoma, i Agrònoms, de la Politècnica de Catalunya. La nova institució es va posar en marxa dirigida per una comissió gestora presidida per Víctor Siurana.

Aquest, que procedia de l’Estudi General, majoritari en professors i alumnes, semblava destinat a ser el primer rector. Tanmateix, a les eleccions, celebrades el maig del 1993, va saltar la sorpresa i va ser derrotat per Jaume Porta, catedràtic d’Agrònoms, que es va convertir així en rector. Va renovar el seu mandat el 1995 i el 1999, i el 2003 el va rellevar Joan Viñas, que va ocupar el càrrec fins al 2011.A aquest el va succeir Roberto Fernández, que ja havia estat candidat davant de Porta i Viñas.

Com els dos anteriors, va renovar el seu mandat, que va acabar el 2019, quan va cedir el testimoni a l’actual rector, Jaume Puy. Tots quatre rectors fan ara balanç d’aquests trenta anys i donen la seua visió sobre la UdL.variació global “La universitat ha crescut molt en estudiants, espais i ha diversificat molt les seues titulacions. Per exemple, quan a Lleida depeníem de les universitats de Barcelona hi havia molt poques titulacions d’enginyeria i ciències, i l’augment de l’oferta de títols ha estat un progrés per al territori”, afirma l’actual rector, Jaume Puy.

Jaume Porta també fa èmfasi en aquesta qüestió. “L’oferta universitària ha augmentat considerablement i és un avantatge per als joves, que poden tenir un accés més fàcil als estudis superiors sense el cost econòmic que comporta per a les famílies haver d’anar fora”, manifesta. “A més, el fet que tingui 10.000 estudiants dona molta vida a la ciutat”, afegeix.

Per la seua part, Roberto Fernández subratlla que “si un o dos anys abans que la seua creació fos aprovada em diuen que el 2021 tindríem tot el que tenim ara no ho hauria cregut, era impensable, només una utopia per la qual treballar, tots els que hi hem participat estem molt orgullosos del que s’ha aconseguit”. Joan Viñas assenyala que, “quan es va crear, volíem que fos una universitat com totes les altres, i no té res a envejar, participa en un campus d’excel·lència internacional i en diversos àmbits estem entre els millors del rànquing”. Precisament, Puy indica que “malgrat les dificultats financeres, el sistema universitari català continua estant al capdavant de l’espanyol, i nosaltres no estem a la cua del català”.

Puy i Viñas també destaquen el gran salt que ha fet el nombre de titulats universitaris a Lleida, la qual cosa no s’explicaria sense la UdL. El primer detalla que el 2001 només un 5,2% dels majors de 16 anys de Lleida eren titulats universitaris, davant del 22,9% de Catalunya. I deu anys més tard havien passat a ser el 16,9%, prop de la mitjana catalana del 20,8% i al nivell de Girona i Tarragona.

Ara, falta conèixer les dades d’aquest any. “La UdL i els ajuntaments democràtics han estat els grans transformadors de la ciutat i del territori”, apunta Fernández. Trenta anys després, està prou reconeguda la UdL? Fernández creu que “les classes mitjanes i populars han fet seua la UdL i estic segur que la societat sortiria al carrer si estigués en perill”.

Ara bé, precisa que “soc realment crític amb el suport de l’empresariat de Lleida, crec que en general ha estat d’esquena a la UdL”. Viñas el secunda de forma més moderada. “Sempre crec que es pot fer més, especialment les grans empreses”, assenyala, malgrat que aplaudeix el treball dels empresaris que han presidit el consell social de la UdL: Josep Maria Pujol, Ramon Roca i Delfí Robinat.

Puy, actual rector, considera que cal treballar perquè les empreses “vegin que la UdL és un valor”. Admet que li agradaria comptar amb més suport, però destaca que sí que compleixen el que ha de ser la seua primera aposta, que és donar feina als titulats, ja que els de la UdL són els que tenen un nivell d’inserció laboral més alt de les universitats catalanes. Porta també aposta per reforçar llaços amb les empreses.

“Els empresaris han de veure que la investigació que potser no poden fer a la seua empresa sí que poden fer-la recorrent a la universitat”, apunta. Com valoren els exrectors les seues respectives etapes? “Van ser anys de molt entusiasme en què es van fondre tres cultures universitàries diferents”, diu Porta. “Vam consolidar la universitat, la seua internacionalització i l’ampliació de titulacions”, assenyala Viñas, “Crec que la nostra obra va ser assenyada, amb novetats com Veterinària o el campus d’Igualada”, indica Fernández.

I, d’altra banda, quin seria el gran repte actual? Puy afirma que és “el recanvi generacional”. “L’edat mitjana del professorat és de 58 anys, un 32% té entre 60 i 66, i només un 9% en té menys de 35”, detalla. I això en un marc d’estretor pressupostària, encara que precisa que una partida que han rebut de fons de la Unió Europea a través del ministeri els ha permès enviar a l’estranger més d’una vintena de joves doctorats, que tindran l’opció de tornar a la UdL d’aquí a uns anys. No obstant, veu necessari que la Generalitat faci un pla específic a nivell català.

Gullichsen, al seu edifici.

Gullichsen, al seu edifici.SEGRE

Gullichsen, al seu edifici.

Gullichsen, al seu edifici.SEGRE

Gullichsen, al seu edifici.

Gullichsen, al seu edifici.SEGRE

Gullichsen, al seu edifici.

Gullichsen, al seu edifici.SEGRE

Gullichsen, al seu edifici.

Gullichsen, al seu edifici.SEGRE

Gullichsen, al seu edifici.

Gullichsen, al seu edifici.SEGRE

Gullichsen, al seu edifici.

Gullichsen, al seu edifici.SEGRE

tracking