SUCCESSOS TRIBUNALS
El TS ratifica la condemna a l'exlíder de Vox a Lleida per abusos a discapacitats
Veu provat que José Antonio Ortiz Cambray va pagar a les víctimes a canvi d'actes sexuals || L'Audiència de Lleida el va condemnar a 14 anys i 3 mesos de presó
Imatge d’arxiu de José Antonio Ortiz Cambray el març del 2019 després de la seua detenció.
El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a 14 anys i 3 mesos de presó per a l’exlíder de Vox a Lleida José Antonio Ortiz Cambray per abusar sexualment de dos homes amb discapacitat, i intentar-ho amb un tercer, als quals oferia quantitats de diners, d’entre 5 i 20 euros, a canvi de diferents actes sexuals. La condemna és pels delictes d’abús continuat de persona amb discapacitat, corrupció de persones amb discapacitat i pornografia. L’alt tribunal rebutja el recurs presentat per la defensa a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ja va ratificar la sentència emesa per l’Audiència de Lleida el desembre del 2020.
Cambray es trobava en llibertat provisional, però ara la sentència ja és ferma. La Sala Penal del Suprem assenyala que ha quedat provat que Ortiz Cambray “aprofitant-se de la discapacitat que patien les seues dos víctimes, que coneixia, i amb ànim de satisfer els seus desitjos sexuals”, els va oferir a través de Whatsapp mantenir contactes a canvi de diners. A una de les víctimes li va dir que “com millor ho fes més cobraria”.
La Sala afirma que va abusar de la discapacitat de les víctimes, que són persones “vulnerables o necessitades d’especial protecció”. Afegeix que la sentència recorreguda no nega la capacitat d’autodeterminació sexual de les víctimes, sinó que constata que “es va abusar de la seua minusvalidesa mental de forma conscient per incidir en el seu desenvolupament”. Així mateix, explica que el fet que no hi hagi un trauma emocional dels fets no desvirtua la tipicitat i que l’acusat buscava precisament persones amb desinhibició vinculada a la seua discapacitat.
La sentència assenyala que l’acusat va anar guanyant-se la voluntat de les víctimes utilitzant també la diferència d’edat, “aprofitant la seua immaduresa psíquica que els impedia captar o discernir” la significació i connotacions socials de les accions de tracte carnal per preu, en un cas, o d’accedir per quantitats irrisòries a prestar el propi cos per a l’elaboració d’imatges pornografies. També rebutja la defensa del condemnat sobre el fet que va ser víctima de “coacció”, així com la planificació per enfonsar-lo políticament.
