SEGRE

URBANISME RELIGIÓ

Deu anys buscant mesquita a Lleida

La comunitat islàmica més gran resa al Palau de Vidre des del 2012 sense que encara tingui temple fix || Si la UE dona finançament a la Paeria per rehabilitar l'edifici, “se n'hauran d'anar per les obres”

Imatge d’ahir de la pregària que els musulmans fan cada divendres al Palau de Vidre.

Imatge d’ahir de la pregària que els musulmans fan cada divendres al Palau de Vidre.GERARD HOYAS

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Fa deu anys que el Palau de Vidre és una mesquita “temporal” per a la comunitat islàmica més gran de Lleida, anomenada Ibn Hazam, quan el 2012 Fira de Lleida els va llogar l’equipament per 1.400 euros mensuals. “L’ús del Palau de Vidre com a mesquita era temporal i s’ha anat allargant en el temps”, va assenyalar l’alcaldessa accidental, Sandra Castro, que va assenyalar que “sabem que busquen locals per a un temple”. Precisament, la comunitat va comprar el 2019 uns terrenys al costat del pont de Pardinyes, entre el canal de Seròs i el camí de Grenyana, per construir-hi una mesquita.

Tanmateix, poc abans que comencés la pandèmia, el febrer del 2020, la Paeria va certificar que no s’hi podia construir perquè el planejament urbanístic vigent impedeix que pugui ser edificable perquè és rústica i es troba en una zona potencialment inundable.“Quan trobaran un local i que compleixi l’actual ordenança? No ho sabem”, va afirmar l’alcaldessa accidental. La normativa assenyala que l’aforament màxim dels oratoris integrats a la trama urbana i que no siguin en edificis aïllats sigui de dos-centes persones; que no es podrà obrir cap temple en carrers que tinguin una vorera de menys de tres metres d’amplada, però amb la possibilitat d’ampliar les voreres a costa de places d’aparcament.Aquesta comunitat que resa al Palau de Vidre era la que anteriorment tenia un temple al carrer Nord, que el 2010 la Paeria el va tancar per excés d’aforament i no va ser fins al 2012 que es van traslladar a l’actual equipament dels Camps Elisis.Castro va destacar que durant els últims anys la comunitat s’ha anat “dividint” i alguns musulmans han fet la seua pròpia mesquita, com la que va obrir el 8 de juliol al carrer Alfred Perenya.D’altra banda, val a recordar que la Paeria va presentar a la primera línia d’ajuts del Programa d’Impuls a la Rehabilitació d’Edificis Públics d’entitats locals (Pirep), que forma part dels fons europeus Next Generation, la rehabilitació del Palau de Vidre. Aquest edifici no té sostenibilitat energètica, per la qual cosa el consistori confia que la Unió Europea els concedirà el finançament, d’una línia dotada amb 250 milions d’euros per als diferents projectes que els ajuntaments hi presentin.

Entre els treballs que planteja el projecte presentat per al Palau de Vidre figuren la substitució dels vidres perquè siguin més eficients i s’adaptin a la meteorologia, habilitar espais diàfans amb la possibilitat de fer compartiments mòbils i instal·lar plaques fotovoltaiques. “En cas que comptem amb aquest ajut econòmic, s’hauran de fer obres al Palau de Vidre i els musulmans hauran d’anar-se’n”, va afirmar Castro. En els casos en els quals Fira de Lleida ha requerit aquest edifici, la comunitat s’ha traslladat a un dels pavellons o en altres ocasions han habilitat una carpa situada entre les avingudes Victoriano Muñoz i Josep Tarradellas.

tracking