«La vaig portar en braços com si fos un tresor»

La Maria i el seu company Pol, com tants ciutadans la vigília de l’1-O, van passar la nit al seu col·legi electoral, en el seu cas el de La Salle de Mollerussa, fent activitats lúdiques i jocs per preservar els espais reservats per al referèndum. Allà va compartir cafès, entrepans, conversa i una espècie d’emoció i nervis amb moltes persones, alguns amics i altres simplement coneguts. No recorda exactament l’hora en què una d’aquestes persones la va convidar a sortir al carrer i agafar d’un cotxe que acabava de parar unes quantes urnes. Ho va fer sense vacil·lar i va entrar entre els aplaudiments dels assistents a una de les aules on els integrants de la mesa ja esperaven els petits tresors en què aquell dia es van convertir les urnes. No ha tornat a veure aquesta persona, diu que ni en recorda la cara, però se sent unida a ell i a tots amb els que va compartir aquelles hores i aquells dies per sempre. La foto mostra l’allau de persones que van votar en aquestes urnes.