Una veïna en cadira de rodes reclama des del 2018 una solució per sortir del seu portal, envoltat d'escales

Fa quatre anys que Regina Bosquet, una veïna de la Baixada de la Trinitat, necessita utilitzar cadira de rodes i des d’aleshores cada vegada que entra o surt de casa ha de fer el mateix: esperar que algú l’ajudi a salvar les escales que envolten el seu portal. “Des del 2018 no puc caminar per una malaltia i ara estic perdent força als braços i hi ha dies en què he d’esperar fins a mitja hora perquè algú m’ajudi a baixar o pujar les escales de la Baixada de la Trinitat per entrar a casa meua”, assenyala Bosquet amb llàgrimes als ulls.

Precisament, ahir va haver d’esperar que una parella d’agents de la Guàrdia Urbana i un ciutadà l’ajudessin per poder baixar les escales i no entén per què quan es va reformar el carrer no s’hi va instal·lar una rampa. “Que només n’hi hagués una que em permetés salvar els catorze esglaons de la part de baix seria suficient, però porto quatre anys reclamant-la a l’ajuntament i no han fet res, em sento frustrada i indignada, estic lite-ralment atrapada a casa meua”, va lamentar.

L’ajuntament va assegurar el 2020 que “no era viable” posar rampes en aquest carrer i va oferir a Bosquet anar-se’n a un pis social, però ho va rebutjar “perquè és casa meua i tots els carrers han de ser accessibles”. Aquest diari va intentar ahir contactar sense èxit amb la Paeria per saber si li havien ofert una altra alternativa.

Per la seua part, el vicepresident de l’Associació de Paraplègics i Discapacitats Físics de Lleida (Aspid), Tom Montardit, reconeix que el cas de Bosquet “és sorprenent que no s’hagi solucionat després de tant temps”, i opina que “el millor seria instal·lar-la una plataforma mòbil, ja que si es posa una rampa tindria massa pendent”. No obstant, Montardit va remarcar que “a Lleida i en bona part de les capitals de comarca hi ha una accessibilitat correcta, però això no vol dir que hi hagi deficiències greus, com al carrer Corts Catalanes, que és molt estret, així com la zona vella de Pardinyes i Balàfia”. Per tot plegat, Montardit va concloure que “està bé ampliar grans vies, però no hem d’oblidar millorar els carrers secundaris, ja que els que anem en cadira de rodes tenim dret a anar-hi”.