Educació ajornarà un any les noves proves de selectivitat

El Ministeri d’Educació i Formació Professional ajornarà un any la nova Avaluació del Batxillerat per a l’Accés a la Universitat (EBAU) per "assolir el consens més gran possible", segons han informat Europa Press fonts del Ministeri. Després de la reunió aquest divendres d’una comissió tècnica, quinze comunitats autònomes, a excepció de la Comunitat de Madrid i de Castella i Lleó, han sol·licitat que es prolongui un any el període d’implantació del nou model. Amb l’objectiu d’assolir el consens més gran possible, el Ministeri ha optat per donar més espai a la implantació del nou model, per la qual cosa la prova completa estaria completament instaurada el juny del 2028, en comptes del 2027. Aquest ajornament està previst que sigui oficial en la pròxima Conferència Sectorial d’Educació, que se celebrarà el proper 13 de desembre, ja que la comissió tècnica celebrada aquest divendres no és un òrgan decisori.

La proposta inicial de la nova EBAU va ser presentada el passat mes de juliol per la ministra Pilar Alegría. Estava previst que, oficialment, el canvis de la nova avaluació comencessin a introduir-se gradualment el juny del 2024. A més, el Ministeri tenia pensat realitzar entre abril i juny del proper any una prova pilot de la nova prova d’accés a la Universitat.

CRÍTIQUES A LA NOVA EBAU

L’ajornament de la nova EBAU ve després de les crítiques rebudes per part de diverses institucions al document inicial proposat per Educació. En concret, la Real Academia Española (RAE) va advertir de les "insuficiències" que conté la proposta del Ministeri i va compartir el "malestar" d’un grup de coordinadors de les proves d’accés a la universitat de diverses comunitats autònomes. En la nova proposta de prova d’accés, els alumnes hauran de contestar a 25 preguntes de tipus test i no podran sobrepassar les 150 paraules a cada un dels textos que redactin. En aquest sentit, la RAE considera que "perden el lloc preponderant que fins fa poc tenien la reflexió i l’argumentació lingüística, la capacitat per compendiar i ordenar discursos, així com la interpretació, la valoració i l’anàlisi dels textos literaris". També alertava que la prova d’accés avalua conjuntament competències de "múltiples" matèries: Llengua, Literatura, Història i Filosofia, a més de les que corresponen a la llengua estrangera triada i a la llengua cooficial de les comunitats autònomes que la tinguin.

Per la seua part, especialistes de Llengua Castellana i Literatura en les proves d’accés a la Universitat de les seues respectives comunitats autònomes van rebutjar la proposta de la reforma de les proves avançada pel Ministeri d’Educació i Formació Professional. Encara que estan d’acord que les proves "necessiten una revisió profunda" i que han de ser "més competencials i menys memorístiques", creuen que aquesta proposta "amaga una reducció inadmissible dels continguts que sustenten les competències, especialment en el cas de les llengües, que es limiten a servir com a mer instrument d’expressió."

En una petició publicada a Change.org, els coordinadors de l’examen de Lengua adverteixen que el document del Ministeri "agrupa" les proves de Llengua Espanyola, Llengua Cooficial, Llengua Estrangera, Història i Història de la Filosofia. "El potencial atractiu d’una prova interdisciplinària, aparentment orientada a avaluar la maduresa i el judici crític dels estudiants, s’esvaeix en analitzar la seua estructura", diuen. L’Associació d’Escriptors amb la Història també ha mostrat el seu rebuig de la nova avaluació i ha advertit que el nou model, respecte a l’estudi de la Literatura en Batxillerat, contribuirà a "crear espanyols ignorants de les seues brillants tradicions literàries". En un manifest, l’associació critica la proposta que planteja l’avaluació conjunta en considerar-la "un atac a l’escola pública" i "a la futura llibertat dels nostres estudiants, especialment dels que provenen d’entorns més desfavorits".