SEGRE

Perdonen un deute de 1.012.000 euros a un camioner de Lleida que va avalar préstecs d'una empresa amb diversos socis

Durant 10 anys ha rebut constants amenaces que li exigien fer front a la totalitat del deute i no només a la seua part

Vista de la seu dels jutjats de Lleida a l’edifici del Canyeret.

Vista de la seu dels jutjats de Lleida a l’edifici del Canyeret.SEGRE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El jutjat de primera instància número 6 (mercantil) de Lleida ha perdonat un deute de 1.012.000 euros a un camioner de la capital del Segrià, B. I. B., a l'aplicar la Llei de la Segona Oportunitat i, per tant, exonerar-lo del passiu insatisfet.

L’any 2008 va avalar personalment préstecs a una societat de transports de la qual era soci i això, després de l’impagament, va provocar que els bancs li exigissin fer front a tots els pagaments, arrossegant-lo així una situació d’insolvència total. Bergadà Asociados, despatx que ha portat el cas, assenyala que "la família ha estat al límit i amb un patiment constant durant 10 anys a causa de l’elevada quantitat de deute. Ara pot respirar tranquils de nou i veure el futur amb més optimisme". Per la seua part, l’home també expressa que "aquesta notícia ha suposat un alleujament molt gran per a mi i per a la meua família".

Quant als fets, aquests es remunten a l’any 2008. Aquest lleidatà era camioner i ja tenia una empresa, però va decidir participar com a soci en una altra de mercantil també dedicada al transport. Aquesta estava constituïda per quatre socis que ostentaven cada un el 25%. La societat va créixer i totes les operacions bancàries i financeres de la mateixa van ser avalades personalment pels socis.

A mitjans del 2011 van començar les irregularitats, ja que a causa de la crisi immobiliària i financera l’empresa no va poder complir les seues obligacions. Per la seua part, la víctima, malgrat ser soci, no s’encarregava del tenor econòmic ni de l’administració de la societat i li van agafar per sorpresa les reclamacions judicials. Després de llargues converses amb l’administrador de la societat, el 2012 va prendre la decisió d’abandonar l’esmentada empresa de transports, transmetent les seues participacions.

Deu anys de patiment

A finals del 2013 li va ser notificat el primer embargament des del jutjat. De fet, "l’embargament es derivava dels deutes que havia contret la societat de la qual era soci, per haver prestat el seu aval" explica l’advocada i sòcia fundadora de Bergadà Asociados, Marta Bergadà. Durant aquell període va intentar negociar amb diverses entitats, però es va quedar en un intent fallit ja que totes li exigien el pagament de la totalitat del deute i li resultava impossible cobrir l’import total del passiu", afegeix la lletrada.

"Jo volia pagar la meua part, però no entenia perquè havia de fer front a la totalitat del deute", expressa l’home. De fet, puntualitza que "al banc on hi havia la quantitat de deute més gran|important em van oferir una reestructuració, però era totalment inviable". Això va acabar provocant que la seua situació d’insolvència fos cada vegada més límit. "No podia tenir res al meu nom. Han estat 10 anys molt complicats. Durant aquest temps he continuat treballant de camioner, per compte d’altri, i així hem tirat endavant amb prou feines, perquè els embargaments no han cessat. A més, durant aquest període de temps també hi va haver amenaces per part dels bancs”.

L’any 2015 va saber de la Llei de la Segona Oportunitat, coincidint amb la seua entrada en vigor, però no confiava en ella per desconeixement", recorda. Finalment, "el febrer de 2022 vaig decidir cridar a Bergadà Asociados i després d’un primer contacte, al juny quan vaig aportar tota la documentació", explica. A més, puntualitza que, "malgrat que la lletrada em deia que estigués tranquil perquè la meua situació tenia solució, la inquietud era constant, perquè han estat tants anys de sofriment que jo no el tenia tan clar".

Finalment, a mitjans de maig el jutge del jutjat de primera instància número 6 (mercantil) de Lleida va dictar la interlocutòria|auto en la qual l’exonerava de tots els deutes. "Quan el vaig saber no m’ho podia acabar de creure ni de bon tros assumir, però per fi la meua família i jo podem viure amb tranquil·litat, sense estar el marge de la societat. Saber que hem pogut, a més, salvar l’habitatge suposa un alleujament molt gran. Haurem d’anar pas a pas per habituar-nos a aquesta nova situació", conclou.

tracking