El jutjat perdona un deute de més de 32.000 euros a una lleidatana afectada per la crisi del coronavirus

El jutjat de primera instància número 6 de Lleida ha perdonat un deute de 32.326 euros a una veïna de Vilanova de Bellpuig que es va veure embolicada en una situació d’insolvència arran de la pandèmia del coronavirus, ja que la seua parella va perdre la feina i li hi van reduir la jornada laboral. D’aquesta manera, en la corresponent interlocutòria el jutge aplica a la dona la Llei de la Segona Oportunitat i l’exonera del passiu insatisfet, segons han explicat aquest dilluns els seus advocats, de Bergadà Associats. Els problemes econòmics van sorgir l’any 2018, quan l’empresa on treballava la seua parella va tancar les portes i l’home es va quedar a l’atur i sense haver cobrat les últimes nòmines. Per la seua part, ella treballava a jornada parcial i amb un salari escàs, havent de recórrer a préstecs ràpids per poder complir les seues obligacions, tals com l’alimentació de les seues filles.

La situació es va estabilitzar l’any següent, ja que la dona va passar a treballar a jornada completa, la qual cosa els va animar a demanar un préstecs per arreglar la casa familiar. Tant aquest com l’anterior se’n van anar atenent regularment fins l’arribada de la pandèmia. "La meua parella es va tornar a quedar sense feina pel Covid-19 i a mi em van reduir la jornada laboral. Aquesta circumstància personal ens va portar a un sobreendeutament, ja que passem de cobrar uns 3.000 euros mensuals entre els dos a menys de 1.000 euros al mes", recorda la dona. Per la seua part, l’advocada i sòcia fundadora de Bergadà Associats, Marta Bergadà, que ha portat el cas, també explica que "la nostra clienta estava en una situació límit, ja que, com tantes altres persones, es va veure embolicada en una situació completament adversa per unes circumstàncies alienes a la seua voluntat".

Així mateix, els seus familiars la van intentar ajudar econòmicament, però tampoc no tenien grans ingressos, "per la qual cosa no li va ser possible complir amb totes les obligacions econòmiques que havia assumit", afegeix Bergadà. Paral·lelament, també va començar la pressió dels bancs perquè fes front als deutes que havia acumulat. "Vaig arribar a rebre fins 50 trucades diàries, provocant-me una situació d’estrès constant. Em trucaven des de diferents números de telèfon i, fins i tot, em van trucar a la meua feina per fer més pressió, però els meus caps sabien de la meua situació i van ser totalment comprensibles amb mi. També van enviar alguna carta a casa dels meus pares", lamenta. De fet, Bergadà comenta que "davant d’aquesta situació els bancs exerceixen una pressió molt gran, sense pensar en les repercussions psicològiques que poden tenir i que, al seu torn, tampoc no els beneficien, ja que els clients no poden fer front a aquests deutes".