Avui, 26 de setembre, és el Dia Europeu de les Llengües. Tan lloable diada se celebra des que el 2001 així ho aprovés el Consell d’Europa amb el suport de la Unió. Els objectius de tal iniciativa els podeu trobar en qualsevol plana web de la Comunitat i són realment engrescadors: Fer que la gent s’adoni de la importància de l’aprenentatge d’idiomes i la diversificació de la gamma de llengües apreses per tal d’augmentar el plurilingüisme i l’enteniment intercultural; la promoció de la rica diversitat lingüística i cultural d’Europa, que ha de ser preservada i fomentada; incentivar l’aprenentatge permanent d’idiomes dins i fora de l’escola, ja sigui amb fins d’estudi, per a les necessitats professionals, als efectes de la mobilitat o de plaer... Recorda el Consell, a més, que “el desenvolupament del plurilingüisme entre els individus proporciona les condicions necessàries per a la inclusió política i social de tots els membres de la societat, per a la mobilitat per motius de feina i de lleure en un món globalitzat i multilingüe, per poder tenir accés al coneixement i per afavorir la presa de consciència i el respecte cap a la diversitat lingüística”. Fantàstic! Caldria, però, escriure totes aquestes bones intencions (des dels organismes internacionals) en els idiomes que realment es parlen a Europa, com ara el català o l’aranès. Les belles paraules més amunt expressades, les he traduïdes de l’anglès per no haver-les trobat en català en cap plana oficial de les institucions europees. Aquesta setmana, el dia del meu aniversari, el primer record va ser per a la meva mare, la que em va parir fa una pila d’anys. He tingut molta sort de sortir d’aquell ventre que sempre ha estat amb mi, fins ara mateix que ja no hi és. És clar que hi és! Com hi sóc jo. De bon matí vaig sentir la dolçor dels seus petons a la meva galta d’infant dient-me “per molts anys, t’estimo!”, xiuxiuejat a cau d’orella en català. Llàstima que això no ho pugui expressar ni jo ni ningú en català al Parlament Europeu, i ser traduït a altres llengües, per culpa d’uns galifardeus (els governants en funcions que no deixen funcionar) que es neguen a sumar-se a la diada de la diversitat. Aquells que no saben altra parla que manar. Els que cobren impostos mentre neguen al món la llengua que vaig mamar.
