Indefensió

SR. DIRECTOR:

El 28 de juliol del 2012 vaig anar a un judici ràpid. La meva exparella m’havia denunciat per maltractament. Una vegada al jutjat, es decideix a explicar la veritat i indica que no hi ha hagut cap maltractament, tan sols una discussió en la qual tots dos prenen el mateix partit. Denúncia falsa? Evidentment. Se li demanen responsabilitats per això? Cap. Encara que a mi sí que se’m condemna per la discussió.

Amb les mesures cautelars pertinents arriba el primer cap de setmana en què he de recollir el fill que tenim en comú, de tot just any i mig, i gaudir tant jo d’ell, com ell del seu pare. No apareix al lloc convingut, realitzo la consegüent denúncia i un mes després, a través del meu advocat, se m’informa que se n’ha anat a viure a 800 quilòmetres de Lleida. Ningú em va preguntar si jo hi estava d’acord.

El 29 d’agost del 2012 realitzo una denúncia per sostracció de menor. El judici per sostracció de menor mai no s’ha realitzat Per a què? Devia pensar algú que tenia el poder de decidir si allò es jutjava o no. Passats gairebé dos anys, sí que es porta a terme el judici per a les mesures definitives, al qual no acudeix i se li dóna la possibilitat de fer-ho per videoconferència, no estic d’acord amb el que s’intenta fer allà, ningú ha tingut en compte la meva denúncia per sostracció de menor, sembla que ningú m’escolta.

Pel que sembla no té importància i es dicta una sentència totalment favorable per a ella i els seus interessos... El dia 30 de gener del 2017, vaig anar fins al jutjat de guàrdia de Lleida per formular una nova denúncia, fa quinze mesos que no sé res del meu fill, la meva exparella ha canviat de número de telèfon i no m’ha facilitat el nou. He intentat contactar amb ella a través de les úniques possibilitats que tinc, xarxes socials i correu, tant ordinari com certificat, intentant demanar- li contacte amb el meu fill; no he obtingut cap resposta en aquests quinze mesos. El meu fill va complir sis anys el passat dia 25, no l’he tornat a veure des del 26 de juliol del 2012. Al jutjat de guàrdia se m’ha advertit amablement que això ja no és un delicte i que, si faig la denúncia allà, serà arxivada. M’han derivat al jutjat de família, on també se m’ha indicat que allà no prenen denúncies, que he de contractar un advocat i, previ pagament, clar, obrir una causa, però que la denúncia no és possible. El meu pare, l’avi del menor, va morir de càncer el passat 7 d’agost, sense una foto del seu nét i sense una trista conversa telefònica, res.

Quines possibilitats reals tinc de tornar a veure el meu fill? Crec que cap, és així de trist i frustrant. Ja no és penal que no et permetin veure el teu fill? Bé, em sembla bé, només espero que tampoc sigui d’àmbit penal no passar la pensió, que jo almenys, després de tres operacions de pàncrees en tres anys no puc passar, ja que no disposo d’ingressos ni prestacions a causa que per sol·licitar-les em demanen un llibre de família del qual no disposo, ja que està en poder de la meva exparella i com que el contacte és nul, no tinc possibilitat de demanar-li ni aquest trist favor.

Davant d’aquests fets, vostès, jutges i legisladors, què faran pel meu fill? No per mi, pel menor, per no negar-li el contacte amb el seu pare, per no privar-lo d’un dret fonamental que una persona que no és ell mateix ha decidit que no tingui. Faran alguna cosa? Espero que sí.