Adéu, llegenda

La inesperada mort de Kobe Bryant i vuit persones més diumenge continua propiciant reaccions d’estupor i admiració arreu del món. Una mort, un final, que culmina tràgicament una vida dedicada per igual al bàsquet i a la competició. Com a la famosa sèrie dels 90 Kobe va passar, sent un adolescent, del seu institut a Filadèlfia a l’elegant barri de Bel Air a Los Angeles i durant les següents vint temporades sempre hi va ser, jugant per als seus estimats Lakers. Estrella absoluta de l’NBA en la transició entre Michael Jordan i LeBron James no va deixar indiferent ningú ni dins ni fora de les pistes. Extraordinàriament exigent amb si mateix, va esprémer el físic més enllà del que és raonable i va arribar a anotar dos tirs lliures amb el tendó d’Aquil· les fracturat. Els seus números són esgarrifosos, les mitjanes de les seues vint temporades a l’NBA parlen per si soles: 25 punts, 5,2 rebots, 4,7 assistències i 1,4 robatoris per partit, anotant 81 punts en tan sols 24 llançaments el 2006 contra Raptors. Algú que va anotar en almenys una ocasió 40 punts a cada franquícia de l’NBA mereix ser recordat com una llegenda. Va ser, a desgrat seu, el que més a prop ha estat de Jordan, i això és molt. Per a aficionats nostàlgics com jo, moltes matinades han estat les cistelles de Kobe narrades per l’enyorat Andrés Montes.