'In memoriam' d'un referent del control de la premsa escrita a espanya

Ha mort recentment qui sens dubte va ser un home compromès amb la premsa escrita espanyola. El seu ímpetu, el seu caràcter i sobretot la seua professionalitat li van permetre mantenir i impulsar el nivell d’ús de les dades de difusió dels mitjans per a organismes públics, agències i anunciants. Credibilitat, rigor, perseverança i control van ser les claus de l’èxit de l’OJD (Oficina de Justificació de la Difusió) durant gairebé 50 anys. Juntament amb Jacinto Jiménez-Eguizábal, Ramón Sala i Juan Pavía van veure els anys de més esplendor de la difusió dels diaris i revistes. Posteriorment, l’OJD va evolucionar amb la incorporació de nous equips professionals, com l’actual Director General, Manuel Sala. Una de les seues últimes grans iniciatives va ser la creació d’OJD Interactiva, amb la qual s’anticipava ja el 1997 a un món que avui omple el nostre dia a dia: els mitjans digitals com a nova font d’informació, més pròxima, propera i immediata.

Ramón Poch era col·laborador habitual en diferents mitjans de premsa, en què compartia la seua visió acadèmica i professional d’una de les àrees que més l’apassionava: el control intern i els riscos empresarials. Doctor en Ciències Econòmiques-Empresarials i en Dret i professor mercantil, amb una ambició personal que el va portar a ser Professor titular a la Universitat de Barcelona, entre altres institucions i corporacions. Auditor-Censor Jurat de Comptes, va crear amb el seu gran mestre i amic, Robert García-Cairó, la seua pròpia firma de serveis professionals d’auditoria financera a Barcelona (Gabinet García-Cairó + Poch, que posteriorment es va fusionar amb Pleta Auditores). La seua vocació intel·lectual i científica va ser de tal calibre que, per la seua entrega i afany de fer bones obres al món de l’empresa i les institucions del nostre país, va ingressar com a Acadèmic de Número a la reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres d’Espanya el 1997 i posteriorment va ser Acadèmic de la reial Acadèmia Europea de Doctors, el 2010.

El meu pare, al terreny personal, sens dubte va ser el millor espòs, pare i avi que un volgués tenir. Just, disciplinat, noble, sempre prudent i caut, però mai condescendent ni pusil·lànime. La vida, la il·lusió per recórrer el món i alhora equilibrar la força de la seua esposa, la meua mare (1941-2020). Ambdós han mort com a conseqüència d’aquesta terrible pandèmia que està sotjant el món sencer.

En l’inici de la primavera ens quedaran els brots de les flors que emanen il·lusió i vida. Descansin en pau.