x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

A ESTONES
  • CARLES DUARTE

El cor serà la barca

Actualitzada 11/03/2018 a les 09:28

Quan volem explicar al món qui som, trobem en la cultura un argument convincent. La creativitat, la continuïtat, la projecció dels nostres referents artístics són un exponent de la solidesa de la nostra personalitat col·lectiva. Joan Triadú explicava el segle XX com un Segle d’Or de la literatura catalana. La publicació del primer volum de l’obra poètica de Josep-Ramon Bach, amb el títol L’instint, ens hi referma. Bach és un autor que ha construït un camí ben personal i independent. Ha estat un veritable investigador en poesia, que ens ofereix ara la possibilitat de resseguir la seva producció poètica. Hi podem reconèixer un escriptor enigmàtic, que creu en l’instint i en l’atzar, en la intuïció, en la revelació, que defuig l’obvietat, que es nodreix de l’ambigüitat i la ironia, que sovinteja el territori del superrealisme, que defuig l’èpica... Llegint L’instint, podem formular la hipòtesi d’una certa evolució, però hi reconeixem una unitat de fons. I un talent insòlit per assolir cims colpidors de bellesa: “Omplo de pètals/les illes del crepuscle./ De blau i rosa,/ els núvols i la seda./ De vermell, la mirada.” Bach és un poeta que alterna el vers breu i la poesia en prosa, sempre tendint a la concisió i a la pulcritud, sempre atent al gest imprevist de la paraula per projectar-nos una imatge enlluernadora, de vegades en una successió que s’encadena, però on l’emoció és a prop, com quan es refereix al cor com una “copa de vi en armari de lluna”. A L’instint ens sorprèn ara i adés el poeta que és capaç de qüestionar-se ell mateix (“No sóc jo./ És l’adversari”) i de capgirar el que coneixem per donar-hi un nou sentit quan escriu: “El llop/ que mira la lluna/ es torna home.” Ens entusiasma quan s’expressa amb vitalisme desinhibit, ja a l’etapa inicial (“Caminem per un deliri de colors/ cap a les tavernes de la seducció”), però també als seus moments d’erotisme exquisit (“Ompliu-li el melic de mel i anís de roca”) i a la lluminosa tanka que trobem cap al final de Desig i sofre (“I les mirades/ seran rius d’aigua fresca./ I els somnis, sorra/ on adormir-se els peixos./ I el cor serà la barca”).

Josep-Ramon Bach és un dels nostres grans poetes. Celebrem aquesta oportunitat per conèixer-lo millor.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre