El desig de viure

Enric Casasses ha tingut cura d’una edició que recupera el volum més notable de la poesia de Víctor Català, Llibre blanc-Policromi-Tríptic, un llibre publicat l’any 1905, coincidint amb Solitud. Caterina Albert, que va adoptar el pseudònim de Víctor Català arran de l’escàndol que va esclatar amb el seu monòleg teatral La infanticida, no va abandonar mai el vers. Les dues autores, que molts estaran d’acord a valorar com les novel·listes més rellevants de la literatura catalana del segle XX, Caterina Albert i Mercè Rodoreda, comparteixen aquesta dimensió poètica. Recordem Agonia de llum de Rodoreda i la correspondència que va mantenir amb Josep Carner. En el cas de Caterina Albert, hi reconeixem la proximitat de Joan Maragall, com a la seva glosa de Vistes al mar, on escriu “El mar és el poeta de la creació/ i el poeta és el mar en l’ànima de l’home”. A més del vers cisellat amb precisió, un dels trets recurrents de l’obra és la predilecció pel poema llarg, on sovint Albert ens explica una història o hi fa un retrat. Un dels més brillants i convincents és L’oca blanca: “Quan ve la nit, son estrany crit/ creua, vibrant, per l’ombra bruna/ i es veu vagar, com blanc esprit,/ sota el raig pàl·lid de la lluna.” Com assenyala Casasses, Albert no concep la poesia com una expansió sentimental: “No és mai un jo que fa confessions a l’estil romàntic, sinó el jo que mira”. Albert hi explora els territoris foscos de la condició humana i ho fa honestament, però sense acarnissar-s’hi. Casasses ens ho recorda: “Víctor Català escriu per amor (a la vida)”. Al poema Sant Julià llegim: “No el vull restrènyer lo desig de viure/ amb lo sol, amb l’espai, amb les aromes”. Ens pot sorprendre la insistència de Casasses a afirmar la sensualitat i la presència del desig dins dels textos d’Albert, però em sembla indiscutible: “Plenes de força, ardides, belles,/ creuen rialles i petons,/ bo i coronant-se de roselles,/ símbol sagnant de les passions”. La qualitat de l’obra d’Albert té a veure amb la seva intel·ligència privilegiada a l’hora d’interpretar l’ànima humana, però també, com diu Casasses, perquè: “els mots i els conceptes no hi són inflats, són prenyats. Signifiquen.” Ara tenim una nova oportunitat per gaudir-ne.