x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

A ESTONES
  • CARLES DUARTE

Art i literatura de masses

Actualitzada 18/10/2020 a les 09:41

Tot i haver mort a Catalunya i haver estat un dels pensadors més influents de la seva època, no és fins que Antoni Pous (1932-1976) se’n va ocupar que vam poder llegir Walter Benjamin en català. Ara en recuperem les versions en una publicació d’Edicions Reremús i la Fundació Angelus Novus, prologada per Pilar Parcerisas. Professor a Tubinga i a Zuric, Pous va ser un dels integrants de l’anomenat Grup de Vic (Segimon Serrallonga, Ricard Torrents, Miquel Martí i Pol,...). El volum inclou la traducció de sis assaigs. El més antic és el que Benjamin dedica a l’ésser humà i la llengua (1916). És un dels textos on la seva dimensió jueva es fa més evident. Des de l’inici del Gènesi la creació s’associa a la llengua. Des d’un punt de vista cronològic, el segon dels assaigs inclosos és el que Benjamin dedica a La tasca del traductor (1921). Hi afirma: “La vera traducció és transparent, no fa ombra ni cobreix l’original, ans deixa caure tant més plenament damunt l’original, reforçada pel seu propi mèdium, la llum de la llengua pura.” Tot seguit, amb un salt de 14 anys ens situem, el 1935, en una etapa de plenitud intel·lectual. Ens hi endinsem amb L’obra d’art en l’època de la seva reproductibilitat tècnica i París, la capital del segle XIX. Pel que fa al primer, Benjamin pren com a punt de partença la irrupció i la generalització de la fotografia i del cinema. Benjamin hi escriu: “Una de les funcions revolucionàries del cinema haurà de ser la utilització artística i científica de la fotografia.” L’altre assaig del 1935 ens parla de París com un exponent de modernitat i una ciutat dinàmica, inspiradora, inquieta, creativa. Seguint el fil francès, Walter Benjamin es capbussa a continuació en el món literari de Baudelaire a Sobre alguns motius de Baudelaire (1939). Hi aporta una anàlisi experta i il·luminadora. El darrer dels textos són les Tesis sobre la filosofia de la història (1940), escrites l’any de la mort de Benjamin. A la setena, hi trobem aquest fragment: “No hi ha mai cap document de cultura que no sigui alhora un document de la barbàrie”. La novena és la que s’inspira en l’Angelus Novus de Klee referint-s’hi com l’àngel de la història. Walter Benjamin, sempre vigent.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre