En nom d’Espanya

Si consultem a l’hemeroteca l’edició de La Vanguardia del dia 4 d’octubre del 1938

, hi veurem que la portada estava presidida, sota l’epígraf “Contra las fuerzas de invasión”, pel titular “Continúa la porfiada lucha en la zona del Ebro”. Efectivament la Guerra Civil s’acostava a la fi i la Batalla de l’Ebre precedia l’ofensiva final que duria a l’exili l’exèrcit, les institucions i una bona part de la intel·lectualitat republicana. Doncs bé, en aquella mateixa portada, a la part inferior esquerra, hi trobem un text que duu per títol Apelación a los españoles en nombre de España.

L’article, que no duu signatura i que transmet un missatge del president del Govern espanyol, Juan Negrín, acaba així: “Ahora, como nunca, hemos de estar atentos los españoles. Los de la banda leal y los de la banda dominada por los facciosos. Estamos hablando de los españoles españoles, salvando los errores, las pasiones y aún los crímenes.

Hay un momento en que España puede reclamar de todos el auxilio que su unidad, la subsistencia de su historia, su ser en la geografía y en los anales necesitan. Y con el fin de que todos estemos advertidos, el jefe del Gobierno ha creído conveniente decir lo que ha dicho.” Aquest missatge de Negrín, que recorda la frase del polític conservador José Calvo “antes roja que rota”, sorprèn si el situem en un moment tan crític del conflicte bèl·lic. Al llibre recentment publicat Diari de la guerra i Barcelona viscuda de Manuel Reventós Bordoy, pare de Joan Reventós, podem llegir, amb relació a l’afirmació de Negrín: “És una mena d’amenaça als que no sentim la españolidad (visca el neologisme), en espècie als bascos i catalans, contra els que voldrien zones d’influència europea a Espanya.

Contra aquests els espanyols d’una i altra banda s’uneixen per damunt de les idees, les aspiracions y hasta los crímenes (visca!). FAI i Falange contra nosaltres.” L’origen d’aquesta crida abrandada a la unitat entre els qui aleshores es combatien violentament a les trinxeres era el rumor que es proposava establir a Catalunya una zona neutral sota protecció francesa, que Negrín percebia com una amenaça a la unitat espanyola. Manuel Reventós se n’escandalitzava.

I nosaltres també..