PSOE: la mare de totes les batalles

La capacitat dels socialistes per desgastar-se en guerres fratricides és digna de millors causes. Després de llargs mesos de vetllar les armes, els crítics de Pedro Sánchez semblen haver-se decidit a llançar l’ofensiva final, el que a la guerra de l’Iraq contra Sadam Hussein es va anomenar “la mare de totes les batalles”. La tensió entorn de la investidura és ara l’element aglutinant a la recerca d’una abstenció però si no, n’hi hauria un altre, no ho dubtin. Desallotjar Sánchez de la secretaria general del PSOE és l’objectiu costi el que costi i Susana Díaz, la que volen com a capitana de la insurrecció.

Encara que fos el secret més ben guardat i els viatges preparatoris a Madrid de la presidenta andalusa hagin estat molt discrets des de final de l’estiu, dimarts passat, dia 13 de setembre, sorprenentment, un crític de Susana Díaz va anunciar l’operació en el marc del Congrés de Comunicació Política organitzat per l’escola de negocis NEXT IBS. Gran exclusiva, malgrat que el dubte que mantenia és si Susana no faria emergir un tapat contra Sánchez per si no es guanyava la batalla, que es preveu ferotge. No era una indiscreció, perquè ningú no l’hi va dir, sinó perquè “va saber llegir-ho a Twitter”. José Antonio Rodríguez Salas, alcalde de Jun, un municipi granadí de quatre mil habitants, és l’home que es va atrevir a presentar-se contra Susana Díaz per a la secretaria general del PSOE andalús, però el van anul·lar els seus deu mil avals perquè eren electrònics. Va posar una denúncia i li van donar la raó però “els militants del PSOE no poden pledejar contra els dirigents encara que tinguin raó, per la qual cosa vaig decidir abandonar la causa”. No perdin de vista @joseantonioJun, al qual segueixen a Twitter 428.000 persones i que compta amb suport tecnològic de la direcció mundial d’aquesta xarxa social i del Massachusetts Institute Tecnology, que impulsen un programa experimental a la localitat de Jun. Maneja per tant l’última tecnologia per escoltar i interpretar amb eficàcia el soroll de les xarxes digitals. Tot això s’explicava al detall en un recent reportatge de ni més ni menys que el New York Times, que lògicament encara no avançava el que succeeix ara mateix: que la campanya de Hillary Clinton va malament i l’alcalde granadí ha estat reclamat per l’equip demòcrata perquè vagi a buidar aigua entre l’electorat hispà, des de Chicago a Ciutat de Mèxic. Però hores abans de sortir va donar aquesta exclusiva al Congrés de Comunicació Política esmentat: “Les xarxes han estat en silenci dos mesos però Susana sortirà ja contra Pedro Sánchez perquè ho detectem en l’activitat a Twitter de tot el seu entorn.” Ho va anunciar dimarts a la tarda, dimecres l’extremeny Fernández Vara va donar peu denunciant que es limitava la llibertat d’expressió dins del PSOE i Susana va sortir en el seu socors públic dijous.

La guerra està declarada i la cuirassada andalusa avança cap a Madrid, encara que algú tan rellevant com el comentarista polític Antonio Casado adverteixi que, “igual que la cervesa Cruzcampo, de Despeñaperros en amunt, no la demanin”. Els guerrillers publicitaris de l’entorn de Susana contraataquen dient que “al de Madrid l’anomenen el Trinaranjus, perquè no es pren enlloc”. De pena.

Aquesta batalla, que empitjorarà el dilluns 26 amb els magres resultats previstos dels socialistes a Galícia i Euskadi, li va de cine a Mariano Rajoy, que es renta les mans en el cas de Rita Barberá “perquè ja no és militant del PP”. Però “sí que és senadora autonòmica votada per la cambra valenciana a proposta d’aquest partit”, recorda el professor Ignacio Urquizu. Un respir per al president en la successió d’escàndols, però inquietud davant de la declaració de Susana Díaz que considera l’abstenció al Congrés per permetre un possible govern popular sols amb un altre candidat.

La desolació entre els socialistes és patent. Pressenten la batalla i temen els devastadors costos. Gallecs i bascos han demanat que no obrin foc fins al dilluns 26 però les hostilitats semblen imparables. És el que hi ha.