La indecència de Maduro

És difícil imaginar més indecència. No l’avergonyeix que els seus ciutadans no puguin disposar del més bàsic per menjar o curar les seues malalties. No l’altera comprovar com milers d’ells fan cua per entrar a Colòmbia per adquirir al país veí el que no troben al seu i, per descomptat, no li treu ni mig minut de son el fet de tenir a la presó 500 reus polítics. Res no l’avergonyeix.

Nicolás Maduro, a banda d’un dictador, té tics de pertorbat que el porten a condemnar un país, ric i gran, al més absolut dels abismes. A hores d’ara, i després dels bons oficis duts a terme tant per l’expresident Zapatero com per altres persones, no ha de quedar ni el més mínim dubte de qui és i com és aquest personatge.

Mai ho admetrà, però Nicolás Maduro no comptava amb la determinació de centenars de milers, fins i tot milions, de veneçolans, que han posat peu en paret per recuperar una cosa tan bàsica com és la llibertat i el compliment de la seua pròpia Constitució. La seua perseverança és digna d’admiració.

Crèiem que ho havíem vist tot, fins que de nou López i Ledezma van ser arrencats dels seus domicilis amb modes i maneres mafioses sota l’absurda acusació que pretenien fugir. Fugir? I allà estan, detinguts, empresonats i mancats de qualsevol garantia jurídica que el mateix Maduro s’ha encarregat de laminar. Hi ha cap altre qualificatiu que no sigui el de dictador? La indecència de Maduro no té límits.

L’empresa encarregada del recompte –nascuda a l’empara del chavisme– ha denunciat la manipulació absoluta dels resultats, que segons el dictador han avalat la il·legítima Assemblea Constituent. Ho han hagut de fer des de Londres perquè avui Veneçuela és territori comanxe. En qualsevol moment et converteixes en un desaparegut.

La comunitat internacional té al davant un repte que no pot afrontar amb por. Amb intel·ligència, sí, però amb por, amb contemplacions, no. Si alguna cosa cal descartar és qualsevol mesura que dificulti o empobreixi encara més la població, però s’hauria de trobar el marge suficient d’actuació perquè tots aquells responsables de l’actual situació tinguin molt clar que les seues vides es complicaran. Espanya ha d’estar al capdavant de la resposta.